x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
16.08 º
11.16 Km/h
Tortosa
Pla obert del director de l'excavació de Tortosa, Ramon Ferré, mostrant una antiga sortida de la claveguera d'època romana. Imatge del 7 de juliol de 2017

urbanisme, muralla, restes arqueològiques, Tortosa, catedral, Dertosa

Pla obert del director de l'excavació de Tortosa, Ramon Ferré, mostrant una antiga sortida de la claveguera d'època romana. Imatge del 7 de juliol de 2017

Pla obert de les excavacions davant la Catedral de Tortosa amb l'absis d'un temple visigòtic i el mur de carreus d'època romana. Imatge del 7 de juliol de 2017

catedral, Dertosa, muralla, urbanisme, Tortosa, restes arqueològiques

Pla obert de les excavacions davant la Catedral de Tortosa amb l'absis d'un temple visigòtic i el mur de carreus d'època romana. Imatge del 7 de juliol de 2017

Pla general de les excavacions davant la Catedral de Tortosa. Imatge del 7 de juliol de 2017

catedral, Tortosa, restes arqueològiques, urbanisme, Dertosa, muralla

Pla general de les excavacions davant la Catedral de Tortosa. Imatge del 7 de juliol de 2017

Tortosa vol fer visitables les restes arqueològiques de davant la Catedral que descriuen la història de la ciutat

L'Ajuntament es coordinarà amb Patrimoni per trobar l'encaix adient en el marc del disseny del nou espai públic urbà que s'obre al riu Ebre

Actualitzada 07/07/2017 a les 16:20

L'Ajuntament de Tortosa ha acabat la tercera i darrera fase de les excavacions arqueològiques del carrer Croera, davant de la Catedral. Entre les troballes més destacades hi ha un tram de la muralla romana del segle III, i les restes d'un absis del que podria ser, segurament, el primer temple cristià d'època visigòtica. A més, en aquesta darrera fase també s'ha trobat un mur de carreus d'època altimperial que podria pertànyer al fòrum de la Dertosa romana. Finalitzada aquesta etapa, el repte ara és poder fer aquest conjunt visitable per l'enorme potencial divulgatiu i turístic que té. L'Ajuntament té previst reunir-se, en els pròxims mesos, amb Patrimoni per poder trobar l'encaix adient en el marc del disseny del nou espai públic urbà que s'obre al riu Ebre en aquest entorn. Els arqueòlegs subratllen que en aquest espai es pot descriure la història dels últims dos mil anys d'història de la ciutat.

Per la seva importància en la investigació històrica del conjunt de la ciutat, els arqueòlegs destaquen primerament la localització d'un tram de més de 40 metres de muralla romana conservada, datada, com a mínim a partir de la segona meitat del segle III de la nostra era. La seva orientació indicia que tancava i delimitava la ciutat en relació al curs del riu Ebre. El tram es dirigeix directament al portal de Tamarit, d'origen medieval i existent avui dia.

Un segon element de transcendència històrica, que formaria també part del conjunt visitable que preveu l'Ajuntament, seria una gran plataforma monumental d'època altimperial que hauria funcionat com a plaça pública. Aquest espai està relacionat amb el podi d'un temple, del segle I, localitzat fa quatre anys sota l'edifici de l'Hospitalitat de Lourdes, contigu als solars objecte de les excavacions actuals. Els arqueòlegs consideren que podria ser el fòrum de la Dertosa romana. Justa davant d'aquest espai públic, també s'ha deixat al descobert un antic complex de producció de salaons, amb grans dipòsits on es salava el peix. A partir del segle V, sobre aquest mateix espai es basteix un edifici residencial, el traçat del qual pot distingir-se actualment.

Situat a tocar del carrer Croera, i molt a prop de la façana de la Catedral, en les primeres fases de les excavacions van aparèixer els primers indicis del que semblava un absis d'església, que aquesta darrera campanya ha permès treure a la llum i identificar el que possiblement seria el primer conjunt episcopal cristià de Tortosa. La seva situació a la vora de la muralla és una característica molt comuna entre els conjunts religiosos tardoantics, al temps que constitueix un fet propi de les seus episcopals creades al segle IV, entre els regnats de Constantí i Teodosi. La datació se situa probablement contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs.

L'excavació també ha permès recuperar una antiga claveguera que desembocada al riu en forma de teulada de casa, d'època romana, així com estructures d'èpoques posteriors com la islàmica, restes d'un antic fossar, estructures d'habitatges, i monedes, ceràmiques i altres peces significatives que permeten resumir la història de la ciutat dels darrers 2.000 anys.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que ara el repte és poder configurar l'espai públic de davant la Catedral amb la visita d'almenys part d'aquestes restes d'alt valor arqueològic. En el pròxims mesos, l'Ajuntament parlar amb experts i amb Patrimoni de la Generalitat per trobar l'encaix per treure a concurs el projecte executiu d'actuació de l'espai. L'Ajuntament manté la idea original de fer una gran plaça davant la catedral que actuï de nexe d'unió entre la façana i el riu; una escalinata central d'accés a la catedral, i incorporar les restes arqueològiques fent-les visitables. «Hem d'acabar de configurar-ho però la muralla romana o l'absis ens donen molt valor afegit a la nostra oferta turística», ha afegit.

El calendari previst és treure a concurs la redacció del projecte abans de finals d'any amb l'objectiu que durant el 2018 es puguin fer les obres. «Haurem de buscar finançament perquè aquest fet encareix l'obra», ha reconegut l'alcalde que confia tenir l'espai públic acabat a principis del 2019.

Els arqueòlegs Jordi Diloli, coordinador, i Ramon Ferré, director de l'excavació, han destacat la importància de concentrar en un espai la història de la ciutat des de l'època romana fins a l'actualitat. «És la històrica política, militar i econòmica. Al costat del riu trobar embarcador i antic complex de salaons propi del tràfic fluvial; la muralla que ens parla de l'estructura militar, i una plaça de representació que segurament era l'espai polític més important d ela ciutat romana. També trobem ocupació islàmica i l'edat mitjana», ha detallat Diloli.

Tot i que ja s'han acabat les excavacions, està previst que durant l'obra d'urbanització de tot l'espai públic es pugui anar més enllà, sobretot en referència a l'absis, si s'aixeca una part del carrer Croera per saber la continuïtat que té l'estructura i si hi ha més restes d'un temple d'època visigòtica.
Temes relacionats
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes