Reconverteixen les torres de la Carrova i Font de Quinto de l'Ebre en hotel i dispensari

La torre medieval de la Carrova, a Amposta, convertida en hotel durant onze dies. La de Font de Quinto, a Camp-redó, en un dispensari mèdic per concertar visites amb els serveis sanitaris. Aquest és el concepte sobre el qual gira 'Hospitalitat', l'obra de Jaume Vidal, que s'ha convertit en la guanyadora del certamen d'art contemporani XYZ, organitzat per Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre. Un projecte «més conceptual que decoratiu», amb el qual l'artista ampostí vol fer reflexionar sobre conceptes com els usos del patrimoni, especialment els turístics, la competència furibunda en matèria d'allotjaments que han obert noves plataformes per Internet o la manca de serveis que pateixen els petits nuclis de població. Una forma també d'apropar l'art contemporani a la població i una representació de l'anomenat «artivisme», segons la directora de l'XYX, Antònia Ripoll.

Vidal ha destinat els 4.000 euros del premi ha habilitar i posar a la pràctica el seu projecte en dos monuments singulars del curs final de l'Ebre, connectant simbòlicament dos torres gairebé bessones i separades pel riu, que van ser erigides al segle XIII per controlar i defensar la zona. L'artista recorda, però, que tant Templers com Hospitalers, les ordes que les controlaven, també «volien donar auxili i allotjar els pelegrins» amb aquestes construccions. A partir d'aquí es desenvolupa la idea que la Carrova sigui un hotel al llarg d'onze nits, tots els divendres i dissabtes entre el 15 de juliol i el quinze d'agost, a més del 14 i el 24 d'agost.

Un gran cartell amb llums leds instal·lat a la façana anunciarà la nova funció d'«hotel». Des d'aquest dimecres a les nou del matí s'obrirà el període per formalitzar les reserves a través de l'adreça d'Internet www.hotelcarrova.jaumevidalarasa.cat. Es podrà passar una nit a la torre medieval de forma gratuïta. Al primer pis s'hi ha habilitat el dormitori, amb un llit i una taula amb esmorzar. Els allotjats no disposaran ni de llum elèctrica ni aigua corrent: s'hauran d'adaptar a les condicions del lloc, a diferència dels hotels. La intervenció està pensada per un període de temps limitat amb una raói molt clara, segons Vidal. «Quan convertim una d'aquestes torre en parador les parem per a tota la vida. No hi anem als paradors. Quan les obrim durant un mes és quan les fem nostres, donar-li ús i quan és comunitari, és nostre», subratlla.

En canvi, a la torre de Font de Quinto de Campredó, el concepte gira més al voltant de l'atenció sanitària i la reivindicació de serveis que els nuclis de població més petits no deixen de perdre. Així, Vidal ha plantejat, durant les mateixes dates que en el cas de la Carrova, instal·lar en aquestes dependències un punt d'atenció sanitari, amb una taula i un ordinador connectat a Internet, on es podrà accedir al portal de l'Institut Català de la Salut per concertar visites o efectuar tràmits en línia. Això suposarà obrir també l'espai i fer-lo visitable al públic durant els mateixos dies. En el context de Campredó, EMD de Tortosa que en els últims temps ha patit el fenomen de pèrdua de serveis, aquesta reconversió serveix com a acció reivindicativa.

Tot plegat, segons ha subratllat la directora d'XYZ, Antònia Ripoll, encaixa en la idea que planteja el certamen d'art públic i instal·lacions en espais singulars de les Terres de l'Ebre, que arriba a la tercera edició i al qual s'han presentat dotze projectes, tres dels quals van ser seleccionats com a finalistes. No només d'una forma d'innovar i fer arribar l'art contemporani, sovint titllat d'elitista, a la població en general. A través de la recuperació, el replantejament d'espais i la seva comunicació s'aconsegueix generar preguntes i posar sobre la taula plantejaments sobre la seva utilitat o funcions. És l'anomenat «artivisme».

«Ens trobem amb una de les característiques més importants de l'art contemporani: artivisme, activisme de pensament 'polític'. L'art contemporani no és només estètica sinó que parla de poder pensar, s'amplia plantejant-los moltes preguntes no només emocionals o conceptuals. Per què un hotel, per què durant només quinze dies o per què posem un dispensari a Campredó. Llavors entrem en alguna cosa molt més important: fer activisme per canviar les ments, per canviar la gent i crear opinions», ha tancat Ripoll.