Diari Més

Artur Gaya, Jordi Fusté i Josep Lanau: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

«A partir de lletres antigues, nosaltres parlem de l'actualitat»

La formació ebrenca celebra aquest any el quart de segle i presenta el seu nou disc, el tretzé, inspirat en la crisi econòmica: ‘No tinc diners’

Artur Gaya, Jordi Fusté i Josep Lanau, membre de els Quicos, ahir a Tarragona.

«A partir de lletres antigues, nosaltres parlem de l'actualitat»Eli Soler

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—La crisi econòmica està al darrere, o al davant, del títol del nou disc dels Quicos, No tinc diners?

—La crisi ha inspirat aquesta frase entre la gent. És la més popular des que es va iniciar la caiguda de l’economia el 2008. La diu la gent del poble i els responsables de la política, les administracions i la banca.

—El disc és una mena de crònica social?

—Les cançons del disc, la lletra i la música, s’inspiren, en general, en la tradició, i també en la societat.

—Una de les tretze cançons de la darrera producció del grup, Lo meu nom és Xeic, és un homenatge a una persona volguda per vostès.

—L’hem fet a partir d’escrits del poeta Joan Gras, de Sant Carles de la Ràpita, que ens ha deixat a trenta anys. És un homenatge que li fem. Xeic és una paraula d’arrels a la cultura àrab que es refereix a una persona sàvia, amb experiència.

—Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries segueix conreant el folklore ebrenc, com sempre?

—Ens inspirem en la tradició, en, per exemple, el llibre de Joan Moreira Folklore tortosí. Moreira és comparable a Joan Amades, l’etnòleg autor de Costumari català. El disc recull una cançó on els escolans demanen a mossèn Joan que els pagui les misses i ell els diu que tinguin paciència, però no cobraran. Nosaltres juguem amb això, en No tinc diners.

—Arguments que són antics, també són de rigorosa actualitat? En alguns aspectes, poques coses han canviat?

—A partir de lletres antigues, nosaltres parlem de l’actualitat. És la manera que la música popular segueixi sent-ho.

—Parlant d’actualitat, els casos de corrupció els podrien inspirar un o més discs. Això no para.

—En el disc tenim una jota, Bonus track, on ho diem. Alguns personatges es jubilen en despatxos d’empreses dedicades al sector de l’energia i, per aquest motiu, la llum i l’electricitat és més cara cada dia.

—En No tinc diners mantenen la seva línia de treball habitual?

—Fem com fa la societat. Ja ens agradaria haver de ser menys reivindicatius.

—Com repercutirà el descens de l’IVA en la música?

—Pensem que es notarà i repercutirà en més contractacions.

—Ja tenen concerts tancats?

—El 12 de maig actuarem a Vandellòs i el dia 20 a Amposta. Fins al juliol, també ho farem a Paüls, l’Ampolla, Roda de Berà i la Riba, i esperem tancar nous contractes en els pròxims dies. Sempre hem presentat els nostres discos a Tarragona, ciutat a la qual estem molt agraïts, i ens agradaria fer-ho també en aquesta ocasió. L’any passat van tenir una col·laboració molt interesant amb la Banda Unió Musical.

—Què n’esperen de No tinc diners?

—Ens estan arribant bones crítiques, en les que es diu que és un disc bonic. Són les primeres sensacions que tenim i esperem tocar les cançons en molts concerts. Aquest és un disc on expliquem el que fem en els directes, que és el terreny on ens sentim més a gust, fent coses a l’escenari, coses noves que ens alimenten. Ens agrada fer participar la gent del nostre treball. Pensa que el disc aviat serà un producte en extinció. Els cotxes ja no surten de fàbrica amb reproductors com els d’abans. Seguirem fent discos per romanticisme i perquè la gent pugui tenir un record. Ara es pengen al núvol.

—Aquest és el vaticini que fan sobre la pervivència del disc?

—Les coses canvien. No sabem si serà bo per la cultura. El que sí sabem és que lo bo és escoltar música de qualitat.

—El contacte amb el públic és el més important?

—L’escenari és el nostre hàbitat natural, allà on millor ens expressem. Ens agrada la complicitat, el contacte amb el públic.

—Utilitzen ritmes de rumbes, jotes, havaneres...

—Donem a cada lletra una afinitat. Ens agrada que la gent se la faci seva.

tracking