La temporada de toros de Terres de l'Ebre comença el pròxim cap de setmana

La temporada taurina 2017 a Terres de l'Ebre començarà el pròxim cap de setmana a Aldover amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, una tradició recuperada fa uns anys.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha presidit aquest matí el Consell de Direcció de l'Administració Territorial del Govern, en la qual han fet una valoració de les dades de la temporada de correbous de l'any 2016, que va començar amb els «greus incidents», segons ha qualificat, ocorreguts a Mas de Barberans el 29 de març del 2016, quan uns aficionats van agredir dos activistes de AnimaNaturalis.

«Confiem que aquests fets no es repeteixin i puguem començar la nova temporada amb serenitat perquè tots puguin participar lliurement de l'espectacle», ha afegit Pallarès.

Terres de l'Ebre va tancar la temporada de toros 2016 amb un total de 195 dies autoritzats en les 48 festes tradicionals celebrades a 26 municipis, xifres lleugerament inferiors a les del 2015 (amb 214 dies), ja que els municipis d'Ascó i Roquetes van decidir no fer correbous l'any passat.

Concretament, els municipis, incloses les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), que van organitzar festivitats taurines l'any passat van ser 11 a la comarca del Baix Ebre, 12 al Montsià, 3 a la Terra Alta i cap a la Ribera d'Ebre.

El nombre de denúncies relacionades amb el maltractament animal s'ha mantingut amb relació a la temporada anterior, amb un total de 10.

Les agressions de Mas de Barberans van comportar un increment de les mesures de seguretat a les places de toros i, encara que el dispositiu de seguretat va generar reticències, «ara s'ha acceptat per totes les parts, gràcies a la professionalitat dels Mossos», segons Pallarès.

Proposta per abolir la tauromàquia a Catalunya

També aquest dimartss’ha presentat a Cardona la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir els correbous, una proposta per deixar sense efecte l’article 6.2 del Decret Legislatiu 2/2008, precisament el que permet i regula les festes tradicionals amb bous.

Aquesta ILP està promoguda per la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC) que hatriat la vila de Cardona per ser, afirmen, «el centre neuràlgic de la tauromàquia principatina, vestigi de la més llarga tradició cultural de maltractament a bòvids datat de l’any 1.409».

Acompanyats per una vintena de membres de la CAC, els seus portaveus Helena Escoda i Toni Teixidó han ensenyat el registre de sol·licitud d’admissió de la ILP, que fou presentat dia 13 d’abril, tot prosseguint amb la lectura d’un comunicat que ha explicat la trajectòria de la Coordinadora, de la campanya i les motivacions que els han dut a demanar la supressió d’aquesta excepció a la llei de protecció dels animals de Catalunya.

Diferents municipis com Vilanova i la Geltrú, Olot, Torroella de Montgrí, Roses o Badalona ja han prohibit els correbous a nivell municipal els últims anys, però persisteixen a Santpedor, el Morell, Vidreres, Mont-roig del Camp i fins a una trentena de municipis de les Terres de l’Ebre.