Diari Més

Cultura

La 'cuina' dels museus ebrencs i tarragonins

El Museu de les Terres de l'Ebre gestiona i presta serveis a una vintena de centres de la província al mateix temps que continua incrementant la seva oferta expositiva

El director del Museu de les Terres de l'Ebre, Àlex Fornós, al costat d'un antic projector cinematogràfic.

difusió, consorci, serveis, Camp de Tarragona, director, patrimoni, exposicions, museu, Servei d'Atenció Museística, cuinaACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

És una de les poques entitats públiques que, des de les Terres de l'Ebre, presta serveis a tota la província, segons recorda el seu director, Àlex Farnós. El Museu de les Terres de l'Ebre, antic Museu Comarcal del Montsià, continua fonamentant bona part de la seva activitat en la gestió mancomunada de centres i serveis de suport a espais museístics que no disposen del personal o dels mitjans necessaris per garantir el seu funcionament estable. És el que Farnós anomena la «cuina», l'espai no visible al públic però essencial per a la producció del que després s'exposarà a les sales, o els «menjadors». El centre, al mateix temps, segueix treballant per ampliar i eixamplar la seva pròpia oferta expositiva: enguany, de fet, tenen previst 89 activitats públiques –una quinzena més que l'any passat-, entre les quals 39 exposicions, a més de conferències, cursos o jornades.

A partir de la seva transformació el 2011 com a Museu de les Terres de l'Ebre, l'entitat ha assumit, a banda del propi centre d'Amposta, la gestió mancomunada d'una desena d'equipaments museístics i patrimonials que formen part de la denominada Xarxa Ebre, Natura & Cultura, escampats per vuit poblacions de la comarca del Montsià –els ajuntaments de les quals formen part del consorci, al costat del Consell del Montsià-. Són, en molts de casos, museus de municipis de petites dimensions, amb dificultats pressupostàries per produir continguts propis: des d'obrir i tancar les portes del centre a efectuar visites guiades o crear productes turístics.

«En l'àmbit del patrimoni, on és més difícil mancomunar serveis perquè, a diferència dels residus, que ningú vol i és molt fàcil mancomunar, en el patrimoni tothom vol tenir la gestió d'allò que és la seva identitat i la seva història. El model del Museu de les Terres de l'Ebre és d'èxit perquè ha aconseguit superar les visions localistes i fer viable una gestió del patrimoni més enllà del terme municipal de cada població», reflexiona. Un model que creix i guanya adeptes entre diversos ajuntaments, no només de les Terres de l'Ebre, en la línia de prestar més serveis i reduir les despeses, assegura.

A més, el reconeixement del centre com a Servei d'Atenció Museística (SAM) per part del Departament de Cultura li ha permès també, a més d'atendre els municipis consorciats, prestar serveis a museus i centres d'interpretació de les Terres de l'Ebre que ja disposen de tècnics –com el Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre, el Centre d'Interpretació de les Pintures Rupestres d'Ulldecona o el Museu de Tortosa, entre d'altres- però també a d'altres equipaments registrats al Camp de Tarragona –Valls, Cambrils, el Vendrell o Alcover-. Concretament, el consorci ebrenc s'encarrega de coordinar, assessorar i donar suport tècnic en la gestió del patrimoni i les col·leccions, préstec d'infraestructura, programes de comunicació, creació de productes turístics, coordinació d'exposicions i activitats de gran format. Al llarg d'enguany, i en el marc d'aquest contracte, s'està treballant en catorze programes.

Per a totes aquestes tasques, i per a l'organització de les pròpies activitats i produccions, el Museu de les Terres de l'Ebre disposa d'un pressupost aproximat d'uns 450.000 euros, dels quals gairebé la meitat procedeixen de l'Ajuntament d'Amposta i una quarta part de la Generalitat. Compta amb una plantilla d'una desena de persones a jornada complerta en total a la seu central-més d'una quinzena si se sumen les que ho fan a temps parcial als diversos centres consorciats-. A banda dels contractes per a la prestació d'assistència a altres centres de la xarxa que li encarrega la Generalitat a través dels contractes del SAM, el Museu també té oberta, tot i que en menor mesura, la via d'obtenció d'ingressos a partir de l'execució de projectes concrets per a entitats privades. És el cas, per exemple, de la producció de l'exposició sobre el projecte Life Migratoebre, que es farà itinerant per sis o set dotzena de poblacions del territori, per encàrrec de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre i la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Producció i itinerància de continguts

En total, el programa d'activitats per enguany del Museu de les Terres de l'Ebre preveu l'organització total de 39 exposicions, no només a l'equipament central ubicat a Amposta, sinó escampades per diverses poblacions ebrenques. Entre d'altres, la mostra sobre els 120 anys de cine a les Terres de l'Ebre, la Col·lectivitat General d'Amposta del 1937, els pastors de l'Ebre i el Maestrat o el centenari de la Unió Filharmònica d'Amposta, així com també una exposició dedicada al paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil o l'arribada de la llum elèctrica a Amposta. «El Museu s'ha convertit en un ens que pot produir continguts d'interès per al territori i fer que arribin a les diferents poblacions», subratlla Farnós.

Així doncs, i sigui des del punt de vista de gestió, tècnic o expositiu, el centre ha assumit el seu rol de «cuina» per a d'altres equipaments del territori a partir de la mancomunicació de serveis o de convenis. «No podem tenir un museu gran a cada municipi», recorda el director. Una asseveració que cobra especialment importància després que durant els últims temps les Terres de l'Ebre hagin viscut una autèntica eclosió d'equipaments culturals, molts dels quals romanen tancats al públic i pràcticament sense utilitat. O projectes amb vocació turística que poden acabar llastant el potencial econòmic del patrimoni al territori. És el que Farnós defineix com la «ceguesa de la gallina dels ous d'or». «Els projectes en els quals participem el Museu hem d'assegurar la viabilitat. No tant aconseguir els diners per a la inversió invers, sinó quan els tenim que sigui viable i sostenible», afirma.

Durant l'any passat, la xarxa Ebre, Natura & Cultura va registrar 32.550 visitants –dels quals més de 19.254 únicament al Museu Terres de l'Ebre-, xifra que suposa un 10% més respecte l'any anterior. Paral·lelament, 6.512 persones fan ver ús del Servei Educatiu i Turístic, 1.500 més que al 2015. El Museu va acollir una vintena d'activitats culturals organitzades per altres entitats i va signar una dotzena de convenis de col·laboració. Les activitats tècniques, enguany 31 de previstes, van créixer fins les 27. Els tècnics de l'entitat també es van fer càrrec de documentar 1.670 béns culturals i restaurar-ne 80.

tracking