Les construccions, que es van aixecar per emmagatzemar els coets contra les pedregades al mig dels arrossars, són «singulars»
El govern ha aprovat declarar dotze coeteres del delta de l'Ebre com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). Es tracta de dotze construccions, incloses en la categoria de zones d'interès etnològic, conegudes com a Pesigo –l'Ampolla-; Piñol –Camarles-; Ravanals –l'Aldea-; Cámara i Paredols –Amposta-; Tario i Lluco –Sant Carles de la Ràpita-; Buda, Navarro i Llúpia –Sant Jaume d'Enveja-; Montañana i Bombita –Deltebre-. Van ser impulsades a partir de finals de la dècada dels 40 a diferents punts del Delta en el marc del programa de lluita contra les pedregades de la Mutualidad Arrocera de Seguros, i s'utilitzaven per a emmagatzemar els coets granífugs i els seus suports de llançament en llocs secs, i per a permetre la feina dels disparadors de coets, «coeteros», en condicions de seguretat. La Generalitat ha valorat, precisament, la seva configuració arquitectònica singular i característica.
Entre el 1950 i el 1973 es van construir 38 coeteres a tot el Delta, des les quals se'n conserven 29. Algunes es troben, en aquests moments, en estat de ruïna, com la de Caremon, a Amposta. Per al Govern, la singularitat d'aquestes construccions ha estat un dels elements claus per a la seva protecció. Al costat, també, de la seva vinculació a un element emblemàtic de l'economia i el conjunt de l'imaginari de la comunitat del delta de l'Ebre: el cultiu de l'arròs. Una zona, a més, que va esdevenir pionera en la lluita granífuga a l'Estat, atès que la Mutualidad Arrocera de Seguros no va estendre aquesta pràctica a altres indrets fins la segona meitat de la dècada dels 50.
Precisament, la reivindicació artística d'aquestes construccions i la recuperació del seu valor cultural en el context deltaic va ser un dels elements centrals del festival d'acció poètica Bouesia en la seva edició de 2013. En aquesta línia, l'Ajuntament de Deltebre va anunciar en aquell moment que obrien converses amb la Mutualidad Arrocera per obtenir la sessió d'ús de les coeteres que es troben al seu terme municipal.
Diari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.
