Diari Més

La URV debat sobre l'aprofitament del nou espai i de les troballes arqueològiques de davant la catedral

La jornada aportarà idees sobre el futur de la nova façana fluvial de la ciutat des de la vessant històrica, arquitectònica i acadèmica

L'absis trobat durant les excavacions del solar de davant de la catedral.

Troben l'absis de la primera església visigoda de TortosaCedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha organitzat una jornada de debat sobre el futur del nou espai recuperat davant la catedral de Tortosa. El focus se situarà, sobretot, en com caldria integrar en la urbanització de l'espai les espectaculars troballes arqueològiques, que s'han fet en el solar de les antigues cases que tapaven la basílica. El dissabte, 19 de novembre, arqueòlegs, historiadors, arquitectes i representants socials i polítics de Tortosa intercanviaran idees sobre com posar en valor aquest nou «relat» per al futur de la ciutat. Hi haurà diverses conferències i taules rodones durant tot el dia. També s'exposaran els projectes per a aquest espai que van fer, al 2015, una desena d'estudiants d'arquitectura de l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Reus (ETSA) i es podran veure reproduccions en 3D de les restes excavades davant la catedral.

Com ha apuntat el director del Campus Terres de l'Ebre, Azael Fabregat, les oportunitats i els interrogants que s'obren al nou espai de la façana fluvial a Tortosa requerien un debat serè i acadèmic i de «component ciutadana» que la URV ha organitzat per al dissabte, 19 de novembre. «Les coses canvien a una velocitat que no ens dona temps a pair-ho. En pocs mesos, la catedral i les cases de davant ha canviat de panorama molt ràpidament. Totes aquelles discussions sobre l'enderrocament ha deixat pas a una altra discussió, amb l'aparició de noves coses, troballes importants», ha remarcat Fabregat. «La problemàtica ara és que en fem. Com ho fem per salvaguardar-les, veure-les i aprofitar l'espai que ha fet que els tortosins descobrim que tenim una catedral», ha afegit.

El director del campus ebrenc ha assenyalat que el discurs d'allò que és la ciutat de Tortosa «ha canviat» amb aquest nou espai i amb els tresors que amagava. Fabregat ha defensat que són moltes les ciutats del món que treuen «un profit brutal» de les catedrals i el seus entorns. «Per què no podem imaginar que aquí pugui ser així?», ha qüestionat. «Tortosa té un passat immens, el present no ho és tant, però per què no podem pensar que podem tenir un futur esplèndid?», ha apuntat.

En la presentació de la jornada també hi ha participat el codirector de les excavacions arqueològiques de solar de la catedral de Tortosa i investigadors del Grup de Recerca GRESEPIA de la URV, Ramon Ferré. Juntament amb la investigadora del mateix grup, Laura Bricio, seran els encarregats de repassar les troballes que s'han fet en les dues fases d'excavació de l'espai de la catedral: des de la muralla romana, fins a l'absis d'allò que podria ser el primer complex episcopal de «Repassarem la part més nova i les possibilitats d'investigació que poden donar nous coneixements a diversos nivells», ha assenyalat Ferré.

Ferré ha repassat les principals troballes dels treballs d'excavació. La primer gran sorpresa va ser trobar més de quaranta metres de la muralla romana de la qual només es tenia constància documental, més enllà d'un petit sector que s'havia localitzat sobta la basílica tortosina, l'any 2001. La descoberta suposa «un salt qualitat» en el coneixement t d'aquesta estructura de fortificació de Dertosa i també per al coneixement de l'urbanisme de la Tortosa romana. Les altres troballes importants que ha destacat Ferré són el segment de plaça pública que formaria part del complex monumental d'un temple, el podi del qual va trobar-se, l'any 2013, a l'edifici de l'Hospitalitat de Lourdes; el complex de salaons, on se salaven els peixos i es feien salses en època romana, dels quals se'ns coneixen molt pocs a Catalunya, només a Roses i Barcelona; unes llotges de la baixa Edat Mitjana, que encara s'ha de determinar quin ús tenien; i part l'absis d'una basílica visigòtica que podria presidir el primer complex episcopal de Tortosa.

En la jornada, la visió sobre la història de la catedral l'aportarà la doctora Victòria Almuni, la vessant arquitectònica Josep Lluis i Ginovart, director de la School of Architecture Barcelona de la UIC i arquitecte de la catedral els últims anys, i Agustí Costa, professor de l'ETSA de la URV, avaluarà les propostes dels seus estudiants sobre com urbanitzar el nou espai davant la catedral de Tortosa. Hi haurà una visita guiada a les excavacions, a càrrec del seu codirector Jordi Diloli i durant la tarda es farà una taula rodona, moderada pel periodista Oscar Meseguer, en la qual intervindran la regidora d'Urbanisme de Tortosa, Meritxell Roigé; l'historiador tortosí Hilari Muñoz, el president de l'associació Amics dels Castells, Ramon Ruiz; el president de la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes, Joan Josep Curto; i l'arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a l'Ebre, Joan Martínez, juntament amb els autors de les xerrades del matí.

Al vestíbul del Campus Terres de l'Ebre s'instal·larà una exposició amb els projectes dissenyats pels estudiants de l'ETSA i una representació virtual de les excavacions arqueològiques del solar de davant la catedral.

tracking