Diari Més

Salut

UGT vincula la mort d'un pacient de diàlisi amb el seu trasllat a l'hospital en taxi

El Departament de Salut nega l'acusació i argumenta que l'ús de taxis a l'Ebre és vital pel correcte funcionament sanitari

UGT vincula la mort d'un pacient de diàlisi amb el seu trasllat a l'hospital en taxi

UGT vincula la mort d'un pacient de diàlisi amb el seu trasllat a l'hospital en taxiXarxa Catalana d'Hospitals

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un pacientde diàlisiva morir el passat 13 de junyen el seu trasllaten taxi cap a l'HospitalSanta creu de Jesúsde Tortosa per rebreel seu tractament coresponent. Davantels fets, els sindicatsveuenen el «colapse» del sistema una causa directad'aquesta tràgicamort.

Des dels Serveispúblics de la UGT a Terresde l'Ebre, el seu cap ValentíMarín, asseguraque ja existeixun concurs adjudicaton els viatgesprogramats -independentment del destí- costen 40€. Un import ja aprovat en els pressupostosde la Generalitat. És per aquesta raó que la UGT no entèn per què s'han de pagara banda les carreresque s'efectuenen taxi per traslladarels pacientsa les Terres de l'Ebre i en el conjunt de la província tarragonina.

Marín manifesta, per tant, que hi ha «un doble vessament» i un possible «colapse». I es preguntasi el problemaés que no hi ha prousefectiussanitaris.Alhoraqueqüestionaquincriteris'estableixper traslladarun pacienten taxi cap a l'hospital.

Per contra, el Gerentde la Regió Sanitària Terres de l’Ebre del de Departamentde Salut de la Generalitat de Catalunya, Ismael Piñas, desmenteixla relaciódel fatal desenllaçamb el funcionament del transport sanitari.«Nego rotundament que la mort d’aquest pacient estigui relacionada amb el transport amb taxi. No té res a veure».Piñas explica que, en el transport sanitari no urgent, hi ha dues opcions, o bé el taxi o l’ambulància. Anar amb un o l’altre queda estipulat per prescripció facultativa, comenta el gerent. I afegeix que: «No hi ha cap normativa que estipuli el tipus de transport amb què s’ha de moure un pacient. És el metge qui determina».

De fet, el pacient mort,durant una temporada, havia requerit l’ambulància com a mètode de transport per anar a diàlisi, ja que unes complicacions en el seu quadre mèdic li havien causat afectacions de mobilitat, apuntaIsmael Piñas. «Quan aquestes van remetre, el seu metge va tornar a prescriure-li el taxi com a mitjà de transport», prossegueix, exemplificant com funciona el sistema.

Respecte a les declaracions fetes per alguns sindicats sobre el possible doble vessament de fons públics que potsuposar tenir una empresad’ambulàncies guanyadora d’un concurs i a la vegada els serveis delstaxis, el gerent de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre ho desvincula totalment. «Són dos tipus de transport diferents i cadascun té els seus pressupostos», afirma Piñas. En aquest sentit, constata que «no es paga de més per utilitzar el taxi».

«A l’Ebre, té sentit que el transport es faci en taxi, ja que és un territori molt extens, amb una baixa demografia i amb nuclis de població petits i dispersos», comenta el gerent, comparant la situació de la regió amb el que passa a l’Alt Pirineu, on l’ús del taxi com a mitjà de transport sanitari no urgent també és habitual en aquells pacients, a qui el metge ho hagi prescrit. «El taxi té una funció social a l’Ebre i són molts, els pobles que ens demanen que no s’elimini el taxi».

Sobre les insinuacions que el taxi podria ser una «competència deslleial» per l’empresa adjudicatària del concurs, Ismael Piñas reiteraque cadascun d’aquest mitjans de transport sanitari tenen una partida de pressupostos establerta, que és d’uns 3 milions d’euros per enguany en el cas del taxi a la regió sanitària de l’Ebre.

«En el transport sanitari no urgent, estem fent un esforç de racionalització molt important d’uns anys ençà», remarca Piñas, fent referència a les declaracions,per part dels Serveis Públics de la UGT a Terres de l’Ebre, que deixaven entreveure una despesa descontrolada en aquest àmbit. Al 2010, el transport sanitari no urgent en aquesta regió tenia un cost d’uns 10 milions d’euros, al 2015, va disminuir-se fins als 6 milions, a causa d’aquest ajustament. En aquesta línia, afegeix que «s’han autoritzat unes despeses màximes per trajecte amb l’objectiu de controlar el seu cost».

El gerent puntualitza que el transport sanitari no urgent a l’Ebre «no és una cosa nova». Segons Piñas, fa més de 35 anys que aquest està en actiu. «Ja funcionava abans que es fes el traspàs de competències al departament de Salut en aquesta matèria», postil·la.

tracking