«Al principi em semblava curiós que hi hagués saunes en lloc de piscines»

—Per què van decidir anar a viure a Finlàndia?

—La meva dona és finesa, i la possibilitat sempre havia estat present. Teníem una escola de Circ i Pole Sport a Vila-seca i ens estimàvem molt el que fèiem, era com una gran família. Però quan vam veure que viure a Finlàndia podria servir per garantir tranquil·litat i estabilitat a tota la família, no ho vam dubtar. Vam arribar a Kuopio amb una feina a l’escola de circ de la ciutat, després vam iniciar un projecte pel nostre compte, ArtMove Store Oy, una empresa de productes relacionats amb les arts escèniques i serveis d’organització d’esdeveniments culturals i esportius, amb serveis d’entrenament personal i actuacions.

—Era un país que ja coneixia o va ser tot nou per a vostè?

—Feia deu anys que havia començat a visitar Finlàndia, i és espectacular, i encara més perquè solia anar-hi per Nadal. Quan parles d’aquest país, molta gent el relaciona amb la foscor, el fred i la depressió, els preus més elevats... Però la veritat és que la vida aquí no és més difícil que allà. Si fas el canvi tot sol, és difícil a tot arreu, però si tens la sort de tenir la família, és més fàcil.

—El clima sí que deu ser molt diferent.

—Les cases estan molt preparades per a l’hivern, ja que les temperatures són molt baixes i es fa molta vida a dins. A Kuopio arribem a -25°C. També és d’agrair que gairebé totes les cases tenen sauna. Al principi em semblava molt curiós que a les comunitats de veïns, en lloc de tenir piscines, hi hagués saunes, però quan vius un hivern sencer ho entens fàcilment. Per contra, l’estiu és molt suau i la sensació de calor és menys intensa, més agradable en la meva opinió. Les estacions són molt evidents i els colors de la tardor són molt bonics. El mes de novembre es diu Marraskuu que vol dir més mort, en referència a la mort de la natura per l’arribada de l’hivern. És el més fosc i el més difícil, per la foscor i perquè encara no hi ha molta neu i és més humit.

–Què destacaria de la manera de treballar al país?

—Puc dir que el compromís i confiança que hi ha per part de tothom és molt gran, des del govern als treballadors, empresaris, etc. La responsabilitat, la diligència i la puntualitat són admirables. Els horaris són més intensius, i això facilita la conciliació familiar i poder gaudir de més temps lliure per fer altres coses i estar amb la família.

—Com s’està vivint la pandèmia a Finlàndia?

—Actualment, els casos estan pujant més al sud del país. El govern pren les mesures que van d’acord amb la situació i la majoria de gent respecta força les indicacions, assumint la seva part de responsabilitat. Es recomana evitar aglomeracions i, als llocs tancats i transports públics, es fa ús de la mascareta. Els finesos són conscients i tracten d’actuar de manera responsable, però la situació és molt diferent si la comparem amb Espanya. No hi ha el mateix nombre de casos i la població és molt inferior, així que el risc de contagi és més baix. És fàcil mantenir un cert distanciament perquè no hi ha massa aglomeracions de gent.

—Què és el que troba a faltar més de casa seva?

—La família i els amics, sense cap dubte. Ara que no es pot viatjar tan lliurement, és molt dur no saber quan serà la pròxima vegada que podrem abraçar a tothom.