x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
10.77 º
3.6 Km/h
Maria Muntané Fiestas De Tarragona a Rennes Societat
Muntané (esquerra) en una foto durant la seva estada a Rennes.

«La ensenyança universitària és més exigent que a Espanya»

Muntané (esquerra) en una foto durant la seva estada a Rennes.

Cedida

«L'ensenyança universitària és menys exigent que a Espanya»

Maria Muntané Fiestas ha estudiat el primer semestre de quart de carrera a la Rennes School of Business, a França
  • Redacció

Actualitzada 03/01/2020 a les 14:46

Maria Muntané Fiestas és una tarragonina que ha estat durant els últims quatre mesos estudiant un Erasmus a Rennes (França). Concretament, ha fet el primer trimestre del quart curs del grau en Negocis i Màrqueting Internacionals que estudia a ESCI-UPF de Barcelona a la Rennes School of Business. 

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—Vaig realitzar el batxillerat social per estudiar quelcom relacionat amb els negocis i el màrqueting i al dia d’avui estic a quart curs del grau en Negocis i Màrqueting Internacional d’ESCI-UPF a Barcelona. L’abril de 2019 vaig marxar a Mallorca a realitzar les pràctiques de la universitat fins a finals d’agost, un període de 5 mesos, a Rapha, una empresa de roba i complements de ciclisme. En tornar de Mallorca vaig desfer i tornar a fer les maletes, ja que me n’anava a Rennes a realitzar un trimestre dels meus estudis. Ara, ja he tornat a Tarragona després d’haver estat gairebé nou mesos fora de casa.

—Quins motius la van portar a anar a Rennes?


—Des que era petita sempre havia volgut marxar fora a estudiar, almenys uns mesos per poder canviar d’aires i alhora conèixer gent i altres maneres de viure. A més trobo que és una forma senzilla i divertida de perfeccionar l’anglès i aprendre nous idiomes com en el meu cas el francès.

   —Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?
—La primera impressió en arribar a Rennes va ser que els Bretons eren molt simpàtics i t’ajudaven molt, el que era contrari a l’estereotip francès que et posen al cap abans de marxar, això és perquè Rennes és una ciutat universitària que està plena d’estrangers i estudiants d’arreu. Una altra cosa que em va sobtar va ser el transport públic, ja que era una ciutat no gaire gran i tenia una línia de metro que la recorria de banda a banda i que era molt útil i molt utilitzada. 

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?
—En si el canvi no va ser molt sorprenent, ja que sóc una persona que s’adapta ràpid als canvis, i a més encara que no vulguis perquè t’interessa aprendre altres idiomes t’acabes ajuntant amb espanyols el que fa que el teu dia a dia no sigui tan diferent al de casa.

—Quines són les principals diferències entre Rennes i Tarragona?
Per mi la gran diferència era la d’horaris, les classes eren al matí fins a les 11 h., llavors dinaves i a les 13 h. començaves les classes de la tarda.  Les primeres setmanes va ser una mica difícil perquè a les 11 del matí no tenia gana com per dinar, però al cap de les setmanes t’hi acostumes, ja que no tens una altra opció. El mateix passava per sopar, ells sopen a partir de les 18:30 hores fins les 21 com a màxim. Una tradició que a mi em va encantar era anar al mercat dels dissabtes al matí, posaven a la plaça de la ciutat tot de parades de fruita, verdura, peix, formatge... la tradició és anar-hi, fer la compra i a més comprar una mica de formatge, pa i embotit i seure a una terrassa d’algun bar o restaurant a menjar-ho mentre et prens una copa de vi o de sidra, ja que la Bretanya es famosa per les pomes.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
—El mercat dels dissabtes és una de les meves coses preferides. També la Rue de la Soif, carrer de la Sed, que en realitat es diu Rue Saint Michel, és un carrer ple de bars que a partir de les 19 h. estan plens de gent bevent i ballant. Pobles i llocs que no et pots perdre si vas a Rennes, és Saint Malo, que és un poble coster preciós i també el conegut Mont Saint Michel. Són dos dels racons més bonics de la Bretanya.

—Què destacaria de la manera de treballar de França?
Quant a l’ensenyança universitària, a mi em va semblar que eren menys exigents que a l’estat espanyol.

—Què és el que més troba a faltar de casa?
—El sol i la calor ja que la Bretanya francesa és coneguda per la pluja, com a mínim plou una mica cada dia, i el plaer de seure a una terrassa a prendre una canya amb el sol de cara no el tenen. Una altra cosa que he trobat a faltar és fer esport a l’aire lliure, sortir a córrer o en bici és una de les meves activitats preferides a casa.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya? 
—La d’anar al mercat i, tot just sortir, seure a prendre una mica de formatge amb pa recent comprat a una terrassa al sol.

—Té intenció de tornar-hi o de moment no?
—La meva intenció ara és acabar la carrera i estar a casa durant una temporada, si és que trobo alguna feina que m’interessi, però la veritat és que no estic tancada a res i sóc conscient que puc trobar més feina fora.

Comenta el contingut : «L'ensenyança universitària és menys exigent que a Espanya»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes