x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
17.24 º
35.28 Km/h
Sofia Krarad Rmiki De Tarragona a Jiddah (Aràbia Saudita) Tarragonins pel món
Sofia, en el seu lloc de treball a Jiddah.

Sofia Krarad, aràbia saudita, tarragonins pel món

Sofia, en el seu lloc de treball a Jiddah.

Cedida

«No es preocupen pels diners, és una cosa que mai els faltarà»

Sofia Krarad Rmiki està treballant en una companyia aèria saudita a la ciutat de Jiddah des de fa gairebé dos anys

  • Redacció

Actualitzada 26/12/2019 a les 19:18

Sofia Krarad és una tarragonina de 25 anys que actualment viu a Jiddah, a l’Aràbia Saudita. Aviat complirà els dos anys de residència en aquest país, on hi va aterrar per treballar d’hostessa de vol a la companyia Saudia Airlines, amb base en aquesta ciutat. A Tarragona va estudiar el doble batxillerat francès i, en aquesta companyia aèria, ha aconseguit quatre qualificacions d’avions diferents, un fet que li permet viatjar amb tots ells a diferents destinacions.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—En aquest sector, sempre tenim la possibilitat d’anar creixent dins de l’empresa, tant en llocs de treball com en llicències per a tot tipus d’avions, bussiness class, first suite, guest class, etc. 

—Quins motius la van portar a anar a Jiddah?


—Em vaig presentar a diverses entrevistes, en aquest sector, la vida que escollim ens fa ser lluny de casa nostra, jo volia viure aquesta experiència d’anar-me’n a treballar a un país completament diferent tant en cultura com en religió.   

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?
—La idea que tenia del país abans de trepitjar-lo era completament diferent, perquè no veiem la realitat, sinó que sentim el que la gent diu, el que els diaris i la televisió ens volen fer arribar. Només dir el nom del país, la gent s’atemoreix o té la idea que tots són rics... La meva experiència quan vaig arribar va ser grata, m’encanta aquest país, la gent que viu aquí. No sabia que hi havia tants espanyols per aquesta zona, tant famílies com gent molt jove, buscant oportunitats de creixement que a Espanya no trobem.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?
—Sí, va ser un canvi molt gran, ja que és una cultura totalment diferent.

—Quines són les principals diferències entre Jiddah i casa seva?
—Tots sabem que, com a casa, enlloc. Però aquí les tradicions que tenen només se celebren en família, no hem tingut l’oportunitat de viure-les. Una de les coses més curioses que he vist durant aquest període és que ningú cuina a casa, tot el món demana menjar a domicili o surt a restaurants a menjar. El que és bonic de la meva ciutat és que tenim una mescla entre desert i platja, podem trobar activitats de tot tipus per als dies en què no treballem.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
El mar Roig és una de les meravelles que tenen aquí, on pots bussejar i veure tot tipus de peixos. Ara han obert el visat turista, per a què la gent pugui venir a visitar el que abans mai haguessin pogut imaginar anar a veure. Espanya entra en aquests 40 països que els permeten entrar i aconseguir el visat el mateix dia en menys de 10 hores.

—Què destacaria de la manera de treballar de l’Aràbia Saudita, un cop han passat gairebé dos anys des que va arribar?
La forma de treballar és la mateixa, però amb un sou completament diferent al d’Espanya. Aquí la gent no es preocupa pels diners, ja que és una cosa que mai els faltarà.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Voler quedar-me aquí la resta de la meva vida, és un país que m’ha omplert tan personalment com sentimentalment. 

—Què és el que més troba a faltar de casa seva i del seu entorn d’origen?
—Els àpats en família i el menjar tan bo dels meus pares. Els somriures a casa, les meves germanes... El bo que tenim en aquest segle és que encara que siguem lluny sempre tenim les videotrucades, em sento més a prop d’ells.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya, en cas que decidís tornar? 
—Compartir més temps en família, fer coses junts i viatjar.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?
—De moment no entra en els meus plans tornar a Espanya, ja que allà ara mateix no em podria permetre la vida que tinc aquí. Però mai se sap què pot passar en aquesta vida.

Comenta el contingut : «No es preocupen pels diners, és una cosa que mai els faltarà»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes