x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
8.48 º
5.4 Km/h
Marc Colilla Hurtado De Tarragona a Maribor (Eslovènia) Societat
Marc Colilla al mirador de Hallstatt, a Àustria.

«El govern eslovè dona cupons de menjar als estudiants»

Marc Colilla al mirador de Hallstatt, a Àustria.

Cedida

«El govern eslovè dona cupons de menjar als estudiants»

Marc Colilla és un estudiant Erasmus a la universitat de Maribor (Eslovènia) en el grau de Comunicació Audiovisual
  • Redacció

Actualitzada 20/12/2019 a les 11:50

Marc Colilla Hurtado és un tarragoní de 21 anys que actualment viu a Maribor, a Eslovènia, on hi estudia el quart curs de Comunicació Audiovisual. Dins el programa Erasmus, des del passat 18 de setembre es forma a la Univerza v Mariboru.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Porto uns 10 anys tocant càmeres, però fent coses més o menys interessants en porto 4 o 5. Soc fotògraf i videogràf freelance. Fins ara he fet sessions de fotos,  fotos i vídeos d’esdeveniments i espectacles, i encàrrecs.

— Quins motius la van portar a anar a Eslovènia?

—A primer de Batxillerat, estudiant a l’Institut Campclar, vaig poder participar en el programa Erasmus+, substitut de l’anterior Comenius. Gràcies a ell vam estar una setmana a Lahr, Alemanya, i a Siedlce, Polònia, i vaig entendre el que era el sentiment europeu. Va ser llavors quan em vaig convèncer i a quart de carrera em trobo fent un Erasmus..

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Només arribar vam anar a la residència a recollir les claus i, un cop a la nostra habitació, ja vam començar a conèixer gent, exactament dues noies de València de l’habitació del davant. El primer dia ja vam assumir que coneixeríem molta gent i que faríem bones amistats. Aquell dia vam acabar dinant i sopant junts. Va ser llavors que vam veure que menjar fora de casa aquí és molt més barat que a Tarragona i sense haver d’anar a llocs de menjar ràpid.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—Doncs era la primera vegada que sortia a viure fora de casa i tenia certa por, però el fet de no venir a Eslovènia sol i fer-ho amb una companya de classe ha facilitat les coses. Sobre la forma de viure en general, no en tenia una idea prèvia així que tot era nou, des dels preus dels restaurants al mal costum que tenen els cotxes aquí de no frenar mai del tot als passos de vianants.

—Quines són les principals diferències entre Maribor i casa seva?

—En extensió, Maribor és compacta i, per tant, sembla més gran que Tarragona. A més, aquí no s’edifica cap a dalt. Els edificis, com a molt, tenen 4 o 5 plantes. Tot i tenir només 30.000 habitants menys que Tarragona, sembla més un poble gran que una ciutat petita. Bona part del centre de la ciutat, al contrari que a Tarragona, és de vianants, cosa que dona un ambient diferent als carrers. A més, per subsanar el fet de no poder arribar en cotxe a la porta de casa, existeixen uns minibusos elèctrics de 5 o 6 places que et recullen i et porten on vulguis del centre. Porten el logo de l’ajuntament com els autobusos de línia, els pots demanar per telèfon i són gratuïts. També es té més consciencia d’anar caminant o en bici als llocs.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

Al costat de la residència tenim el Parc de la Ciutat, que més que un parc sembla un bosc amb camins i un llac artificial. Des d’aquest parc es pot pujar a un turó anomenat Piramida on es té una vista prou bonica de la ciutat. El camí per arribar-hi està envoltat de vinyes, i és que Maribor té la vinya més antiga del món. Són també molt recomanables les places del centre i un passeig per la vora del riu Drava.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—El primer dia, a la presentació de la facultat, ens van remarcar que els eslovens són molt puntuals. En la pràctica ho vam comprovar. Els petits comerços tanquen a les 7 o 8 de la tarda, els supermercats ho fan a les 9 de la nit i obren tots els diumenges de 9 a 3 de la tarda. 

—Què és el que més troba a faltar de casa? 

—Els meus pares, el meu germà Aleix, la família i amics, encara que aquí també n’estigui fent. Trobo a faltar també la vida que de vegades té Tarragona, aquí es fa de nit i la ciutat mor. Aquí tenim el riu amb el seu important cabal però res comparable amb anar a tocar ferro i veure i sentir el mar.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Una cosa única i molt útil pels estudiants: els cupons per menjar. Una vegada tens el número EMŠO (una mena de NIE d’aquí), tens accés a una app del govern amb cupons mensuals per dinar o sopar a restaurants per preus que ronden els 2 i els 4 euros. Aquests menús d’estudiants solen incloure sopa del dia, amanida, plat principal a triar, fruita i aigua. A més, a l’app es poden localitzar els restaurants que participen en els cupons, quins plats tenen i quant et costarà.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Tornaré uns dies a Tarragona per passar el Nadal amb la família i el meu Erasmus acabarà a finals de febrer, quan hauré de dir-li «fins aviat» a Eslovènia.

Comenta el contingut : «El govern eslovè dona cupons de menjar als estudiants»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes