«D'Oxford m'emportaria el respecte que es té a les bicis»

Laura Sampietro fa un mes que va marxar a fer pràctiques universitàries a una escola d’Oxford, al Regne Unit. Actualment cursa el quart curs de la doble titulació d’Educació infantil i primària (amb menció d’anglès) a la URV i té 21 anys.

— Quins motius la van portar a anar a Oxford?

—Des de la universitat, als de la doble titulació, se’ns anima molt a marxar a l’estranger per conèixer realitats educatives diferents. A més a més, mai havia marxat de casa, així que era una oportunitat per espavilar-me en tots els sentits. Així, doncs, vaig buscar una escola que em cridés l’atenció, tant pel lloc com per la metodologia utilitzada. I vaig triar Oxford, una de les ciutats més estudiantils d’Europa i alhora més internacionals.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—La veritat és que la primera impressió va ser prou dolenta: vaig arribar malalta i amb problemes amb l’allotjament. Però he de reconèixer que ja la primera setmana em vaig emportar una grata sorpresa. Sempre es diu de la gent anglesa que és molt freda i distant, però jo he degut tenir sort: em trobo envoltada de gent molt maca, que m’ha acollit molt bé i amb qui es pot passar bones estones.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—S’ha de dir que els primers dies em vaig sorprendre: no plovia i feia un sol radiant. Però ara ja tornem a tenir el típic clima anglès: pluja gairebé cada dia, encara que sigui poquet. I tot i que desitjava veure neu (quan abans millor), no m’esperava trobar el fred tan aviat. Just comença octubre i quan surto cap a l’escola la temperatura no passa dels 5ºC!

—Quins són els indrets més característics de la seva ciutat d’acollida?

—El més important a Oxford vindria a ser tot el que està relacionat amb la Universitat, ja que té colleges per tota la ciutat, així com biblioteques, botigues, pubs... El més bonic, per mi, seria Magdalen College. També hi ha moltes esglésies, entre les que destaquen Christ Church i St. Mary i molts parcs enormes. A més a més, molts escriptors famosos han viscut aquí i s’han inspirat en la ciutat per històries tan famoses com la de Narnia o Alícia en el país de les meravelles. A banda d’haver-se gravat diverses escenes de Harry Potter!

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—En el poc temps que he estat aquí en podria explicar diverses. Però em quedo amb el fet que em cridin per «Miss. Sampietro». Aquí el tema del respecte al professor és molt important, però em sobta quan algun alumne em crida d’aquesta manera!

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

— M’agraden molt les costums de Catalunya, però el que sí que m’agradaria veure més al nostre país és tantes bicis pel carrer i el respecte que es té cap a elles. A Tarragona és prou complicat anar amb bicicleta, tot i que ara s’hagin fet nous carrils bicis, pel tema pujades. Però si fos possible, seria el que m’emportaria d’Oxford.