Diari Més
Anna Bellmàs Sanz

De Tarragona a Brussel·les

«M'apassiona treballar per l'intercanvi cultural»

Anna Bellmàs va marxar fa un any i nou mesos a Brussel·les, contractada per l’Agència Catalana de Turisme per promocionar Catalunya

L'Anna a la Grand Place, la plaça més famosa de Brussel·les.

«M'apassiona treballar per l'intercanvi cultural»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Després de cursar el Grau en Gestió Turística i Hotelera a la Universitat Ramon Llull vaig treballar a l’Agència Catalana de Turisme. De seguida em vaig adonar que m’apassionava treballar promocionant el meu país i ajudar en la creació d’un model turístic sostenible i de qualitat. Poc temps després vaig aconseguir una beca del Ministeri d’Indústria, Turisme i Agenda Digital i vaig tenir l’oportunitat de cursar un Màster en Turisme Internacional a Madrid, i posteriorment vaig treballar a l’Ambaixada d’Espanya a Argentina. Després se’m va presentar l’oportunitat de promocionar Catalunya a Brussel·les.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Des que tinc memòria, he tingut interès per viatjar, descobrir nous racons i veure altres formes de viure. Crec que per això vaig decidir estudiar Turisme, m’apassiona poder treballar en un sector que fa possible l’intercanvi cultural i el descobriment més enllà del nostre entorn habitual.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Vaig arribar just en un dels hiverns més freds i ennuvolats dels darrers 50 anys. Durant els meus primers 2 mesos hi va haver un total de 12 hores de sol, la qual cosa va fer que la meva primera impressió fos negativa. Val a dir que, amb el canvi de temps i l’arribada de l’estiu, vaig començar a apreciar la ciutat.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Va ser força sorprenent. Venia de viure un any a Argentina, país d’una cultura totalment oposada a la belga, més tancada i europea. A més, en canviar d’hemisferi, vaig passar de viure en ple estiu a un dels pitjors hiverns registrats en els darrers anys.

—Quines són les principals diferències entre Bèlgica i casa seva?

La principal és la multiculturalitat. Partint del fet que Brussel·les és una regió bilingüe (tant el francès com el flamenc en són idiomes oficials), no és sorprenent veure i escoltar aquests dos idiomes a cada cantonada. Si a això afegim l’alt nombre d’expatriats que treballen a les Institucions Europees i els turistes que visiten la ciutat, el nombre d’idiomes i cultures presents als carrers és aclaparador. I és que no oblidem que la capital europea està considerada com la segona ciutat més cosmopolita del món, només per darrere de Dubai.

—Quins són els indrets més característics de Brussel·les?

—La Grand Place, que és el centre històric. Va ser descrita per Victor Hugo com «la plaça més bella del món», recomano visitar-la tant de dia com de nit per la seva il·luminació. També l’Atomium, una estructura de 102 metres d’altura que emula els nou àtoms d’un cristall de ferro, augmentats diversos bilions de vegades.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—No puc destacar gaire, ja que treballo majoritàriament amb catalans, però sí que m’he adonat que els belgues són extremadament puntuals. No arriben mai ni un minut tard, però tampoc arriben abans de l’hora. Si una reunió està prevista per les 5 de la tarda, un belga arribarà 10 minuts abans, aprofitarà per anar al lavabo o donar un petit vol, per així arribar exactament a les 5 a la reunió.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Quan vaig anar d’excursió a Anvers, a Flandes, em va sorprendre que la gent no m’entengués quan parlava francès. Em vaig adonar llavors que Bèlgica està realment dividida per dues identitats regionals amb dos idiomes totalment diferents. La regió de Flandes només parla neerlandès, i la regió de Valònia només parla Francès.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Estar a prop de la família i els amics. Tot i això, hi ha vols molt econòmics que em permeten viatjar a casa sovint. També trobo molt a faltar el bon clima tarragoní i el menjar. A Bèlgica sovint costa molt trobar productes de proximitat que trobaríem fàcilment a qualsevol mercat català i la qualitat malauradament no és la mateixa.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya? —Les paradetes on venen les famoses patates fregides belgues o frietjes. A més de ser delicioses, són el millor remei per animar-te el dia encara que faci núvol, pluja o neu.

—Té intenció de tornar aviat?

—A finals d’any se m’acaba el meu contracte, llavors ho decidiré. Tot dependrà de les oportunitats laborals que se’m presentin.

tracking