x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
19.57 º
16.56 Km/h
Daniel Crespo Muñoz D'Altafulla a Reykjavík, Islàndia Tarragonins pel món

«L'aigua calenta al sud fa olor a ous podrits i se't queda a la pell»

Daniel Crespo va marxar a Islàndia amb la intenció inicial de realitzar un viatge de llarga durada, però s’hi ha acabat afincant

Actualitzada 28/06/2019 a les 13:42

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—La meva trajectòria professional ha estat nul·la fins ara, ja que tot just vaig acabar la meva primera carrera i vaig marxar a Islàndia. En comptes de buscar feina relacionada amb l’àmbit de l’enginyeria civil, vaig decidir canviar l’àrea dels meus estudis.


—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
—Vaig marxar amb el meu germà bessó a l’agost 2014 després d’estudiar un curs de 40 hores d’islandès a l’Institut Nòrdic de Barcelona. La intenció inicial era fer un viatge llarg al voltant de l’illa, però la nostra professora d’islandès, Frida, ens va facilitar molt prendre la decisió d’anar a viure allà una temporada i continuar estudiant l’idioma a la universitat. Com que tots dos havíem acabat els nostres estudis a Barcelona i no teníem gaires oportunitats de treball professional, vam decidir marxar.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
—Sempre recordo arribar a la meva primera casa, de nit, i obrir per primer cop l’aixeta. L’aigua calenta al sud de l’illa fa mala olor, com a ous podrits, ja que s’escalfa amb energia geotèrmica. Quan no hi estàs acostumat, l’olor sembla estar per tota la casa i, fins i tot, es queda a la pell després de dutxar-te. Vaig trigar força temps però t’hi acabes acostumant, naturalment.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
—Realment va ser més o menys com jo ho vaig imaginar. Pel que fa al temps, abans de marxar vaig anticipar hiverns horribles i estius mediocres, i vaig encertar. El ritme de vida a Reykjavík, per a mi, és molt semblant al nostre, i el caràcter dels islandesos també és comparable, tot i que són un pèl més reservats quan no et coneixen i molt més excèntrics.

—Quines són les principals diferències entre Reykjavík i casa seva?
—Una cosa que em xoca, però no em sorprèn tenint en compte el clima islandès, és que no fan vida al carrer. En general, et mous d’un lloc a un altre passant el mínim de temps possible al carrer i tens la sensació d’anar de casa a casa (moltes de les cafeteries, restaurants, i fins i tot bars de nit del centre de Reykjavík són cases).

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
—Reykjavík no és una ciutat gran i al centre està tot el que més o menys cal visitar (el llac Tjörnin, el parlament, l’església Hallgrísmskirkja...), així que molta gent obvia la zona del zoològic i el jardí botànic que està situada a un parell de kilòmetres del centre i val la pena visitar, especialment a l’estiu. L’àrea de l’estació d’aigües Perlan que connecta a través d’un dels pocs boscos de l’illa amb la platja Nauthólsvík també és imprescindible.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?
—El ritme de treball és comparable tot i que es preocupen més per la qualitat de l’ambient de treball. Respecten molt les pauses i els horaris, d’arribada però també de sortida, i en general no anteposen el treball a la vida privada. L’actitud de respecte al treball és molt més relaxada i informal.

—Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?
—La feina a Islàndia no és un problema, especialment al sector serveis. L’atur és molt baix o inexistent. On es noten més la crisi, les retallades i la falta de recursos, és al sector de l’habitatge i a la sanitat pública. Pel que fa a l’habitatge, està greument afectat pel turisme i el de nova construcció és molt car per a molta gent, especialment joves.

—En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?
—No. Islàndia és un país particular i les oportunitats no són les mateixes que en altres grans ciutats europees. A més, l’experiència m’ha demostrat que no tothom pot acostumar-se al país.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Després de passar el meu primer hivern, on la manca de llum és molt notable, pensava que les 24 hores de sol a l’estiu serien una mena de recompensa, però tampoc es fàcil acostumar-se a aquesta situació. És difícil dormir a la nit quan al carrer semblen les sis de la tarda (això és especialment notable al juny).

—Què és el que més troba a faltar de casa?
—A banda de la família i els amics, la vida al carrer i els bars. A Islàndia hi ha moltes cafeteries, però no tenen cap bar com els que coneixem aquí.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
—No sé si costum, però la sensació de viure en un poble que funciona com una capital europea. I també que els tràmits burocràtics són especialment ràpids.

—Té intenció de tornar aviat?
—La meva intenció és començar ara la meva carrera professional aquí, així que no tinc pensat tornar, de moment.
Comenta el contingut : «L'aigua calenta al sud fa olor a ous podrits i se't queda a la pell»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes