«Pot nevar moltíssim i la gent segueix fent el seu dia a dia sense immutar-se»

—Quines raons la van fer marxar cap a aquest país?

—Vaig marxar per estudiar un postgrau en Sostenibilitat Alimentària.

—Té previst tornar o s’hi vol quedar durant més temps?

—Tinc previst tornar a finals de juny, en total estaré a Finlàndia cinc mesos.

—Va ser sorprenent el canvi o més o menys com s’ho esperava?

—M’esperava algunes coses, d’altres no. El temps, per exemple, me l’esperava molt més fred o almenys més difícil de suportar i els paisatges i l’entorn natural no me l’esperava tan bonic. Esperava la població finesa més distant i freda del que realment he trobat.

—Què és el que més la va impactar durant els primers dies?

—Les noves tecnologies a la universitat, l’adaptació a les temperatures fredes i a la neu. Per exemple, pot nevar moltíssim i la gent segueix fent el seu dia a dia, la seva rutina, sense immutar-se.

—En quins aspectes fou complicada l’adaptació, si és que ho va ser?

—Al principi em va costar acostumar-me a comprar tot el menjar de cop a grans superfícies, ja que no hi ha botigues petites, fleques o parades de mercat. També em costa encara acostumar-me als canvis de llum constants . Quan vaig arribar hi havia set hores de llum i, a hores d’ara, només n’hi ha quatre de nit, i no es fa del tot fosc.

—Quins indrets recomanaria visitar?

—Sobretot els parcs naturals i els llacs. Lapònia és imprescindible i les ciutats d’Helsinki i Turku.

—Creu que és un bon lloc per viure-hi o treballar?

—Sí, la qualitat de vida és molt elevada. Els i les fineses tenen molts privilegis i confien i valoren positivament el seu govern. Ara bé, la vida és més cara i la mentalitat generalment és més de dretes, conservadora i excloent els grups marginals.

—Recorda alguna anècdota que li hagi succeït pel canvi de costums culturals?

—És molt curiós que siguin tan fanàtics del heavy metal. Tenen moltes bandes famoses i canvien completament quan estan de festa i van a concerts, es tornen socials i és molt divertit.

—Creu que és un bon indret on quedar-se a viure?

—Sí, sobretot per estudiar-hi.

—Quins costums s’emportaria del país?

—El que més m’agrada pel que fa als costums és la calma de les persones, la tranquil·litat i la felicitat que, en general, desprenen, juntament amb què són molt nets i respectuosos, tant amb l’entorn com les persones.

—Què és el que més troba a faltar de casa seva?

—A part de la família i els amics, el menjar; no tant perquè hi hagi productes que aquí no hi són –que en general, hi ha bastant de tot–, sinó perquè no es pot comprar producte local i de proximitat, gairebé tot és importat i s’ha d’adquirir a grans superfícies.

—Què és el que més trobarà a faltar quan torni a Catalunya?

—Alguns menjars típics com el kurvapusti (cinnamon roll) o rahka (un tipus de iogurt proteic); la natura tan propera i amb un cel tan clar i net; i les amistats que he fet aquí d’arreu d’Europa.