x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
24.22 º
12.96 Km/h
Rubén Marín Gila De Santa Bàrbara a Panamà Tarragonins pel món
Rubén Marín és project manager de JG Ingenieros SA.

«La policia em va aturar per una infracció i ho vam solucionar amb una 'coima'»

Rubén Marín és project manager de JG Ingenieros SA.

Diari Més

«La policia em va aturar per una infracció i ho vam solucionar amb una 'coima'»

Rubén Marín porta treballant fora de casa des del 2015 i ha visitat països com els Emirats Àrabs, Perú o Panamà, on actualment resideix

Actualitzada 17/05/2019 a les 13:00

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—He de dir que els meus inicis en el món laboral van ser amb el sector de l’Hosteleria, mentre ho compaginava amb els estudis i crec que em va ajudar amb les habilitats de comunicació, tracte amb el client, entre d’altres. Un cop vaig acabar la carrera a l’Escola Politècnica d’Edificació de Barcelona (EPSEB, UPC) al 2013, en plena recessió econòmica, vaig haver de buscar la forma que les empreses s’interessessin per un perfil jove i aquests van ser els meus inicis en el món del Building Information Modeling (BIM) on vaig ampliar els meus coneixements amb un màster a Madrid. Un cop el vaig acabar, ràpidament hem van contactar de diverses empreses on la decisió final va ser formar part de l’empresa JG Ingenieros SA amb la que hi treballo des del 2014.


—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
—Tal com es veu amb la pregunta anterior, vaig haver de marxar de casa ben aviat. Ho vaig fer per realitzar els estudis universitaris a Barcelona com posteriorment amb el màster a Madrid però, el que em va fer realment marxar van ser les condicions laborals que teníem els recentment titulats, juntament amb les ganes de viatjar i conèixer món. He de dir que al cap de pocs mesos de començar amb JG Ingenieros SA em van proposar el fet de marxar a l’estranger i no m’ho vaig pensar dos cops.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
—El primer país on vaig ser-hi van ser els Emirats Àrabs (2015-2017), on el xoc cultural inicial va ser molt gran, tant per l’idioma com pel clima i la religió però, després de més de dos anys havent viscut allà, em quedo amb l’altíssim nivell de seguretat, que és l’enveja de molts països occidentals. Posteriorment, em van destinar al Perú (2017-2018) on aquest contrast inicial no va ser tant brusc però allí em vaig adonar que era un absolut ignorant de l’espectacular gastronomia que té aquest país. A més, ens hi uneix una història cultural i folklòrica. Actualment, em trobo destinat a Panamà (2018-2019) on la biodiversitat d’animals i plantes i el clima tropical en fan la seva diferència. Aquest país te molt més per visitar que el típic Canal de Panamà com són les illes de San Blas a la costa atlàntica (res que envejar a altres illes del Carib), Boquete a la província de Chiriquí amb una gran varietat de papallones i orquídies i els carnavals de Las Tablas que duren cinc dies i tot el país estalvia per poder celebrar-ho.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
—El canvi més sorprenent va ser quan vaig estar destinat als Emirats Àrabs pel canvi cultural i on em va sorprendre la capacitat d’adaptació de l’ésser humà a certs climes molt adversos.

—Quines són les principals diferències entre aquests països i casa seva?
—Amb els Emirats Àrabs diria el fet que sigui festa el divendres, en lloc del diumenge, juntament amb les prohibicions que s’accentuen durant el Ramadà, els edificis emblemàtics i les altes temperatures durant els mesos d’estiu (aproximadament 50ºC). Seguidament, del Perú destacaria la tranquil·litat amb la qual es prenen les coses, el caos que hi ha a la capital (Lima) amb el trànsit, el fet que hi hagi molts nens i nenes petits que practiquen la indigència. Pel que respecta amb Panamà, les principals diferències serien una elevada corrupció entre els agents del trànsit a causa del baix salari que tenen, el clima tropical que fa que plogui tots els dies durant el període de pluges i la gran biodiversitat que existeix en un país tan petit.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?
—Que la jornada laboral pot ser fins a 45 hores a la setmana, el rendiment dels treballadors es inferior, en termes generals, i que existeix un sindicat (SUNTRACS) amb molt poder per defensar als treballadors i millorar les seves condicions de treball.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Quan per primer cop em va aturar la policia per una infracció de trànsit i, en lloc de tramitar la respectiva sanció, va mostrar molt interès a solucionar aquest problema amb una petita retribució econòmica (aquí coneguda com a coima).

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
—El fet d’estar prop de la família i els amics, sobretot durant les celebracions, el menjar de la meva mare i el fred durant l’hivern.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?
—De moment no, almenys a curt termini, però sí que m’he plantejat tornar a casa a mitjà termini o quan tingui fills. Tot dependrà de les millores que es vagin produint, sobretot pel que fa a oportunitats laborals i de conciliació amb la família.
Comenta el contingut : «La policia em va aturar per una infracció i ho vam solucionar amb una 'coima'»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes