«La voluntat de destacar i avançar han fet que Singapur sigui un país molt ric»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Com a estudiant que sóc encara, no he entrat al món laboral encara que vaig poder-ne fer un petit tast l’estiu passat quan vaig fer unes pràctiques a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) en un grup de recerca. Ara estic esperant la resolució per fer un màster a Barcelona.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—La raó principal va ser pel reconeixement internacional de la universitat de destí. La NTU és considerada la millor universitat del món en l’àmbit de la nanociència i nanotecnologia, la tercera en l’àmbit de la ciència de materials i la sisena en enginyeria i tecnologia segons el Global Ranking of Academic Subjects (GRAS) i el World University Rankings (WUR). L’altra raó va ser l’oportunitat de veure món d’una forma més personal, aïllada de gent coneguda i d’uns quants mesos de durada. Volia saber d’altres cultures i tradicions, viatjar és molt fàcil pels països del sud-est asiàtic, ideals per anar amb una motxilla.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—És la tercera vegada que estic a Àsia però en cap de les vegades anteriors vaig tenir l’ocasió de visitar Singapur. La primera impressió del país va ser el xoc de la calor, el menjar i la gent. El primer canvi brutal va ser la calor tropical en sortir de l’aeroport. La humitat és molt alta, i la temperatura que no baixa dels 30º durant el dia (amb sensació de 35º) et xafa, i més venint de l’hivern septentrional. I plou quasi cada dia encara que estiguem en l’estació seca. Un altre canvi és el menjar, basat en l’arròs, els fideus, el pollastre i verdures exòtiques. Tenen una gran varietat de menjars a causa de la globalització i de l’encaix de les cultures principalment xinesa, malàisia i índia (74%, 13% i 9% de la població respectivament). D’altra banda, els singapuresos són molt oberts i amables, sempre i quan trenquis primer la barrera que separa el seu món de l’exterior.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

—En ser la tercera vegada que estic a Àsia ja sabia on anava i estava preparat. Però no és fins que viatges pels països del sud-est asiàtic que l’envolten que no te n’adones que Singapur és veritablement un oasi enmig del caos. L’ordre i la neteja són trets distintius del jove país (independència el 1965), i especialment les lleis i la voluntat de destacar i avançar com a societat (i a vegades renunciant a drets individuals que a Catalunya entenem com a fonamentals) són realment el que ha fet que Singapur sigui un país molt ric econòmicament.

—Quines són les principals diferències entre Singapur i casa seva?

—Hi ha mil i una diferències, són cultures completament diferents, però les que destacaria són les hores de treball (s’aixequen més aviat), els habitatges: la majoria de 15 plantes en amunt i amb moltes zones comunes (són molt típics els tipus condominium) i la diferència en les hores dels àpats (dinen a les 12h i sopen a les 18h-19h). A més, la confluència de les diferents religions fan que la cultura d’aquest país sigui rica.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—La nineta dels ulls de Singapur és l’hotel/casino Marina Bay Sands, una atracció turística enorme que consta de tres torres unides per una estructura que recorda un vaixell a la part superior. També és espectacular l’skyline (panorama urbà) del centre econòmic. En general, destacaria tota la zona de l’anomenat downtown, incloent-hi el Merlion, els Gardens by the Bay, Little India i Chinatown, on hi ha un restaurant amb una estrella Michelin on s’hi pot menjar per quatre euros. Personalment però, vull fer èmfasi en els espais i parcs naturals que hi ha: reductes que queden del que devia ser abans de la independència i del seu corresponent desenvolupament.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Hi ha unes quantes anècdotes i fets xocants. La primera cosa és que no es pot veure ni menjar en llocs públics com el metro, ni portar-hi durians (una fruita tropical que té una olor molt forta). D’altra banda, em va xocar molt el fet de veure molta gent gran treballant, ja sigui servint en restaurants o especialment netejant espais públics, ja que no tenen pensions com les que entenem a Catalunya. Per últim, destacar l’enorme quantitat de plàstic d’un sol ús que utilitzen, un fet molt i molt trist però que estan intentant solucionar.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—El menjar i la companyia de la família i dels amics són factors molt importants, però tampoc s’hi està malament un temps fora de casa. L’altre element és la climatologia, trobo a faltar no estar suant dia sí dia també!

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—L’efectivitat i la capacitat de treballar en grup, les hores dels àpats, l’ordre i la neteja (especialment per Tarragona) i algunes de les seves lleis també, ja que el país funciona.

—Té intenció de tornar aviat?

— Són 5 els mesos que estic fent el programa d’intercanvi. De moment tornaré a Catalunya, a veure les oportunitats de feina que hi trobo. Si no, sempre es pot tornar a Singapur, és un país amb moltes facilitats per treballar i guanyar-s’hi la vida.