x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
18.88 º
5.4 Km/h
Noemí Aranda Pérez: Estudiant de formació dual del Vendrell al Kongress Hotel Potsdam
Noemí Aranda, caminant sobre l'aigua congelada d'un llac.

«A Alemanya es valora bastant més el que desitges estudiar»

Noemí Aranda, caminant sobre l'aigua congelada d'un llac.

Cedida

«A Alemanya es valora bastant més el que desitges estudiar»

Noemí Aranda té 24 anys i fa dos anys i mig que és a Potsdam (Alemanya) per estudiar i treballar alhora en un país estranger
  • Josep M. Llauradó

Actualitzada 18/01/2019 a les 13:01

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—Suposo que amb 23 anys a Espanya no tens gran trajectòria professional, però sí que vaig estudiar batxillerat i vaig fer selectivitat. Volia estudiar d’educadora social, però per motius personals no va ser el moment. I vaig decidir treballar i independitzar-me abans d’anar cap a Alemanya.

­
—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Passava per un moment complicat i em van oferir apuntar-me a un projecte per a joves que anaven a fer una formació dual a Alemanya. Necessitava tant marxar i poder respirar aire nou que no ho vaig pensar i vaig dir que sí.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
—Vaig arribar plorant, tenia molta por, no tenia ni idea de l’idioma. Estava sola, el joves que vivien amb mi encara no els coneixia. I la meva parella arribava una dies més tard. Anàvem de camí cap la nostra nova casa i jo només podia mirar per la finestra del tren, cada vegada m’agradava més el que veia. Tot de color verd, edificis súperantics, com si fossin de pel·lícula, la gent parlant un idioma tan complicat. És un procés complicat però has d’anar molt positiu per no voler marxar la semana següent.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
—Va ser sorprenent perquè t’imagines tot de color de rosa, tot fàcil, pero no ho és. Arribes a un país que no s’assembla res al teu, amb un idioma que ni les vocals sonen igual a les teves i l’únic que tens d’aquest nou idioma són quatre mesos. Suficient per dir el teu nom, d’on vens i poc més. I és difícil l’adaptació.

—Quines són les principals diferències entre Potsdam i casa seva?
—Vinc d’un poble en què tothom es coneix, ma mare té una botiga, això vol dir que camines pels carrers i tothom et saluda. Però ara que estic a Potsdam veig tantes coses que ens fan falta a Catalunya. Potsdam és un petita ciutat. Però el seu transport públic és perfecte, els horaris es respecten, funcionen gairebé les 24 hores del dia. Els nens petits van sols a l’escola, agafen el seu transport i porten penjant una tarjeta d’identificació, però no tenen por de sortir al carrer sols. Aquí tothom va amb bici cada dia, a treballar, a comprar, quan quedes amb els amics a l’estiu per anar al llac anem amb bici. Aquí ningú agafa res de ningú, pots deixar la teva bici fora, al carrer, tots els dies que estarà sencera. És tot més sa potser, més rural. Sí que és una ciutat i no tothom et coneix. I tampoc té platja que és el que més trobo a faltar. I m’encantaria tenir els horaris dels bars d’allà, aquí a Potsdam, amb les tapetes. M’encantaria agafar el que més m’agrada d’aquí i el que més trobo a faltar d’allà i fer una nova ciutat.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?
—L’Estat espanyol potser hauria d’estudiar la formació i manera de fer que tenen aquí. Tenen una altra mentalitat a l’hora dels estudis i formacions. Et preparen des dels setze anys per començar a estudiar el que realment t’agrada. I que ja arribis als divuit amb idees clares i no perduts com arribem molts de nosaltres. Aquí les formacions (Grau Mitjà o Superior) són remunerades. Això vol dir que durant tres anys estudies dos dies a la setmana a l’escola i tres dies treballes amb un contracte i una nòmina mensual. Que acabes la formació? Perfecte pel món laboral. Que decideixes fer universitat? No has de patir, aquí no es paga la universitat i tens la possibilitat de fer la intensiva que són dos anys o la de quatre per poder treballar. Aquí els que fan la carrera de magisteri no han de fer oposicions. Acaben i tenen feina. Aquí es valora bastant més el que desitges estudiar i tots els estudis estan igual de valorats.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Caminar per l’aigua. Al gener i al febrer els llacs es congelen, perquè la gent pugui sortir amb amics o amb família a patinar, a tirar d’un trineu.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
—M’emportaria poder anar amb bici a tot arreu, aprofitar d’estar pel carrer fins a l’últim moment i el Nadal tal com es viu aquí.

—Té intenció de tornar aviat?
—Em queden set mesos per tornar a casa. Tinc molt clar que a l’agost tornaré. Encara que no tinc clar si serà definitiu o potser buscaré un altre país.
Temes relacionats
Comentaris
  • #2 Pilar Gasso Bosch
    (18/01/19 19:48)

    Es una buena oportunidad estudiar la formación dual puesto que puedes elegir lo que te gusta y aparte conocer un país distinto al tuyo.

    Denunciar comentari Respondre
  • #1 MANEL Mata Gasso
    (18/01/19 18:34)

    També hi és el meu fill i parella de la Noemí. Estant molt contents en general però anyoren molt la nostra Terra i costums

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut : «A Alemanya es valora bastant més el que desitges estudiar»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes