x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9 º
5.4 Km/h
Laura Pérez: De Tarragona a Porto
La Laura Pérez al riu Duero, des del Palacio de Cristal.

«La ciutat de Porto té una bellesa única i decadent que m'atrapa»

La Laura Pérez al riu Duero, des del Palacio de Cristal.

Cedida

«La ciutat de Porto té una bellesa única i decadent que m'atrapa»

La Laura Pérez va estudiar el 2013 un Erasmus a Porto, ciutat on resideix des del 2017, treballant com a nutricionista

Actualitzada 07/12/2018 a les 12:04

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—Vaig estudiar el Grau de Nutrició. Quan vaig acabar volia treballar per conèixer quin paper podria tenir al món laboral i decidir si volia continuar ampliant els estudis. Vaig treballar a Gran Canària durant un any com a nutricionista i després vaig lluitar per una oportunitat laboral a Porto i aquí continuo.


—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
Tot va començar l’any 2011 quan vaig tenir l’oportunitat de fer unes pràctiques del CFGS (Tècnic Superior en Dietètica) a Roma durant dos mesos. Cada dia vivia noves experiències i emocions que em despertaven curiositat i afany per aprendre del que és inesperat. Em vaig enganxar de certa manera a aquesta sensació i, quan vaig poder optar a fer un Erasmus, no m’ho vaig pensar dues vegades.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
—A Porto ja hi havia estat abans amb una amiga de vacances l’estiu abans de fer l’Erasmus, i la ciutat em va encantar. Quan vaig arribar amb les maletes per quedar-me una temporada llarga per estudiar vaig tenir la impressió que la ciutat no havia canviat. Porto és una ciutat molt peculiar. Particularment m’atrapa la seva bellesa única i decadent. És un plaer perdre’s pels carrerons del barri de la Ribeira on els balcons poden estar plens de roba estesa, un dels segells d’identitat de la ciutat invicta.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
Molt sorprenent no, ja que som dos països que compartim territori i algunes tradicions i costums són semblants.

—Quines són les principals diferències amb Tarragona?
Quan vaig estudiar aquí em va cridar molt l’atenció que és un país ple de formalitats: el primer contacte entre persones adultes mai comença per un «tu» i per molts anys que passin mai es tutegen. El títol universitari t’atorga el distintiu de doctora per sempre. Una altra diferència és que a les dotze del migdia a Portugal ja s’està parant la taula. Dinar a les tres de la tarda o sopar a les deu és molt tard aquí. Una altra diferència és que el descans a la feina per dinar és d’una hora o hora i mitja com a màxim, cosa que et permet sortir de la feina a les 18 h. per exemple.

—Quins són els indrets més característics de Porto?
—El model arquitectònic del nucli antic, proclamat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996, està basat en una decadència pròpia de ciutats que van ser importants en un passat i, això, li dóna un toc màgic i únic. Quan passejo per la ciutat tinc la sensació que estic en un poble gran i no a la segona ciutat més important del país. Això es deu al caràcter amable dels seus habitants.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?
—Lamentablement els sous no acompanyen a la qualitat de la formació i com es desenvolupen a la feina. Es fixen molt en els detalls i estan contínuament creixent i aprenent d’ells mateixos i d’altres països. La tendència a treballar moltes hores i posar en risc la productivitat és la mateixa que a Espanya.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Bé, com passa en molts idiomes, existeixen els «falsos amics» (paraules en una altra llengua que per la forma que s’escriuen o es pronuncien s’assemblen a una paraula en castellà o català, però tenen un significat diferent). Un dia vaig dir-li a un cambrer que el menjar estava exquisit, que significa estrany, i no deliciós. El mateix passa amb la paraula espantosa, que significa espectacular.

—Quin costum s’emportaria cap a Catalunya?
—Les sèries i pel·lícules en versió original, la paraula saudade, que significar «trobar a faltar» i el cafè que serveixen aquí.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «La ciutat de Porto té una bellesa única i decadent que m'atrapa»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes