x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
22.4 º
3.6 Km/h
Sílvia Llauradó Salvadó: De Reus a Anglaterra
La Sílvia amb el seu fill en un acte dels Catalans a Manchester.

«Els anglesos són molt educats, però de vegades els falta espontaneïtat»

La Sílvia amb el seu fill en un acte dels Catalans a Manchester.

Cedida

«Els anglesos són molt educats, però de vegades els falta espontaneïtat»

La Sílvia va néixer a Reus, fa anys que viu a l’estranger i ara ja es considera britànica, ja que té família i la vida muntada a Anglaterra
  • Marta Bros

Actualitzada 06/09/2018 a les 19:40

— Quins són els motius principals que la van portar a marxar a viure a l’estranger?
— Doncs el primer cop que vaig marxar a viure a l’estranger va ser quan tenia 21 anys, tot just havia acabat els estudis de Turisme i Empresa a Madrid, i em va sortir l’oportunitat d’anar a treballar de cambrera a un hotel de Baviera. Allà hi vaig viure un any i mig, anant canviant de feina. Després vaig tornar a casa, però poc temps després em va tornar a sortir feina a un hotel d’Alemanya. També he treballat a França, Luxemburg i Grècia, a banda d’altres punts de l’Estat espanyol, però des del 2010 visc a Anglaterra de manera estable.


— Quina va ser la primera impressió de viure a l’estranger?
— Al principi es fa estrany, ets jove i t’enyores de casa, i en ser la primera feina també se’t fa difícil adaptar-te. Sobretot notes la diferència amb el menjar, els horaris i el clima. El meu primer hivern a Alemanya es va fer molt llarg i dur, i encara ara se’m fa pesat el clima fred i humit del Regne Unit.

— Fa molt de temps que viu a Anglaterra, pensa tornar?
— El 2010 vaig anar a treballar a un hotel de Londres i m’hi vaig quedar. Fa poc més d’un any que vaig canviar de feina per anar a fer de subdirectora d’un hotel a Crewe, i ara visc a un poble del nord del país, Cuddington, després d’haver viscut uns mesos a Manchester. Ara ja em considero anglesa, tinc parella d’aquí i tenim un fill de tres anys, el Thor. Tot i que segueixo enyorant coses de Reus i de Catalunya, de moment no tinc intenció de tornar.

— Com concilien les diferències culturals a casa?
— Intentem que hi hagi una barreja de les cultures catalana i anglesa, i que el Thor aprengui que les dues són seves. A casa parlem majoritàriament en anglès perquè la meva parella no parla català, de moment. Però intentem que el nen aprengui les dues llengües, per això hem anat contractant Au pairs catalanes que interactuïn amb ell en aquesta llengua. A més, a casa procurem celebrar i mantenir les tradicions, tant angleses com catalanes; a la tardor fem la Castanyada i celebrem el Halloween, i la nit de Guy Fawkes, coneguda com la nit de les fogueres a Anglaterra. Per Nadal fem cagar el tió, però també esperem el Pare Noël i els Reis Mags, amb aquestes tradicions el Thor no hi té cap problema, perquè vol dir més regals.

— Com afronta la posada en funcionament del Brèxit, prevista per l’any que ve?
— Doncs de moment no me’n preocupo massa, fa molts anys que visc i que treballo al Regne Unit i tinc la possibilitat de demanar la nacionalitat britànica o la residència permanent, però és un tema del qual ja em preocuparé quan sigui el moment. De fet, pateixo més per com afectarà al preu d’alguns productes d’importació que rebem a l’hotel, que de si afectarà la meva situació de resident al país.

— Hi ha algun aspecte del caràcter britànic o algun costum a la qual encara no s’ha adaptat?
— Doncs sí, la falta d’espontaneïtat. Els anglesos són gent de costums, la seva idea d’oci principal és anar una estona al pub després de la feina, i els costa molt trencar la seva rutina. Els diumenges, per exemple, és tradicional menjar Sunday Roast, un plat de rostit de carn, i de vegades sembla que sigui el seu únic recurs per a les ocasions especials, no surten de la norma. O en el tema de les relacions familiars, o amb els amics, és molt estrany que algú et faci una visita o proposi alguna cosa si no s’ha planejat amb antelació. Són molt formals i educats, però de vegades, una mica avorrits.
Comenta el contingut : «Els anglesos són molt educats, però de vegades els falta espontaneïtat»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes