x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
10 º
11.16 Km/h
Judith Pie Salvat: De Vilabella a Londres

«Vaig venir a Londres de vacances i continuo aquí quinze anys després»

Judith Pie va viatjar a Anglaterra amb per estudiar anglès durant dos mesos i fer vacances, al cap de dos dies, li van oferir feina

Actualitzada 23/08/2018 a les 20:15

–Quins motius et van portar a Londres ara fa 15 anys?
Vaig venir inicialment per dos mesos de vacances i a estudiar anglès... I aquí segueixo 15 anys després!


–Tenia planejat quedar-se tant de temps o va ser inesperat?
Totalment inesperat, no m’imaginava que m’agradaria viure en una ciutat tan gran. De fet, al principi havia planejat anar més cap al nord d’Anglaterra però, al final, vaig venir a Londres. Em vaig enamorar de Londres i de la cultura anglesa de seguida. Tot va ser molt fàcil. Al cap de dos dies de ser-hi, em van oferir feina sense buscar-la, un amic em va oferir habitatge on vaig poder estar una bona temporada, vaig fer bons amics. La gent és, en general, molt amable i sempre he sentit que tothom et vol ajudar. Recordo fa 15 anys que, si et veien pel carrer amb un mapa, et paraven a preguntar si podien ajudar. Em va sorprendre tanta amabilitat quan tothom m’havia dit que els anglesos eren murris i tancats!

–Quina professió desenvolupa a Londres?
He canviat de professió diverses vegades. Vaig començar en un restaurant de cuinera perquè m’agrada cuinar, després vaig treballar de dissenyadora gràfica, que és l’últim que vaig estudiar abans de marxar de Tarragona. Tres anys després d’haver arribat, vaig viatjar a l’Índia per uns mesos i allí vaig decidir que volia dedicar-me a alguna cosa on pogués ajudar a la gent i vaig canviar de professió. Vaig començar treballant de treballadora social amb persones amb discapacitat mental i síndrome de Down. A l’hospital he fet diversos treballs que m’han donat l’experiència i educació necessàries per la tasca que desenvolupo ara. He fet d’ajudant de fisioterapeuta i d’ocupacional terapeuta, ajudant de psicòleg. Fa uns anys vaig aconseguir la feina que volia, que és treballar en rehabilitació, però amb la possibilitat de fer-ho d’una forma mes artística, això ajuda mentalment als pacients, a superar el trauma tan gran que els ha canviat la vida d’un dia per l’altre. Sóc coordinadora d’Activitats Artístiques i voluntaris per a pacients en rehabilitació després d’haver sofert un vessament cerebral o un accident traumàtic al cervell. Coordino terapia de la música, teràpia de l’Art, dansa, música, activitats de oci, etc. I també estic al càrrec de seleccionar i supervisar voluntaris que venen a l’hospital a passar temps amb els pacients.

–Continua tenint data de tornada?
Suposo que sempre ho tens al cap, s’enyora la família, el sol, la platja, especialment a l’estiu. L’hivern es fa llarg, però la flexibilitat en agafar les vacances em permet marxar algunes setmanes cap a llocs més càlids. Aquesta flexibilitat de feina que et donen aquí, a Catalunya potser és mes difícil trobar.

–Com ha canviat Londres en quinze anys?
Ha canviat moltíssim i continua canviant, no sempre per a millor. L’habitatge s’ha tornat molt car. S’ha tornat encara més cosmopolita. Indrets que abans no hauries trepitjat ara estan de moda. El nivell de vida ha crescut, però els sous no. Abans hi havia molta llibertat artística i musical a tot arreu trobaves música gratuïtaa, art... Ara, tot i que continuï sent una ciutat molt artística, el govern ha tallat moltes subvencions a l’art i la música. Els serveis socials i la salut pública han tingut moltes retallades. Canvis positius: el transport ha millorat moltíssim; hi ha molts co-working spaces; menjar a restaurants és més barat amb més varietat i mes luxós. Ara tenim, fins i tot, els castellers de Londres! Hi ha moltes més rutes per anar en bicicleta per la ciutat...

—Manté els seus costums?
Crec que he adoptat molts costums anglesos: menjo aviat, surto més aviat de la feina, si vols sortir, et trobes amb els amics molt més aviat, no porto cap forma de identificació, consumeixo té a totes hores, vaig al pub després de la feina al happy hour, fem barbacoes els diumenges d’estiu, el Sunday roast (rostit del diumenge) a l’hivern, l’english breakfast el cap de setmana, els pícnics als parcs, dic sorry per tot… Als anglesos els encanta el Karaoke i els còctails, a això no m’he adaptat! De vegades, trobo difícil quan torno a Catalunya, ja que ja no estic acostumada a moltes coses, per exemple el sopar a les deu de la nit!

–Quins indrets, que no siguin els turístics tradicionals, recomanaria de Londres?
–Recomanaria pujar a qualsevol autobús i anar fins al final de línia i tornar! Es veuen canvis increïbles d’una zona a una altra. L’autobús numero 11, per exemple, passa per llocs molt turístics però també per altres que no ho són. Però, com més lluny vagi l’autobús, més canvis es veuran! BrickLane no és turístic i és molt curiós, especialment quan hi ha el mercat, tambe Columbia Road el dimuenge amb el mercat de les flors. Dalston i Stoke Newington és la zona nova de moda. Hampstead Heath és un parc molt gran que és força central, un s’hi pot perdre, és mes com un bosc que un parc. Hi ha tres llacs on ens podem banyar. Little Venice és una altra bona ruta i, si a algú li agrada caminar, hi ha rutes pel costat del canal que són increïbles.

–Recorda alguna anècdota curiosa de quan va arribar, ara fa 15 anys?
–El primer que em va sorprendre va ser la diversitat cultural que hi ha, això em va encantar.
Els pubs tancaven a dos quarts de dotze! A les onze, tocaven una campaneta per indicar que podies demanar l’última ronda, ara això ja no hi és perquè les restriccions no són les mateixes. Recordo que vaig tocar la campaneta sense saber que això també volia dir que convidaves a tota la barra! L’altra cosa que em va semblar xocant és que aquí no és obligatori portar cap forma d’identificació, de fet, conec molts anglesos que no han sortit mai del país que no tenen passaport o cap carnet d’identitat.

–Creu que Londres continua sent un bon lloc on anar a buscar feina?
–Sí, crec que hi continua oferint moltes possibilitats, però has d’estar obert al canvi cultural. Jo em vaig adaptar molt bé des del principi i la ciutat i la gent m’ha acollit molt bé. Però, has de venir amb la ment oberta i tots els principis són difícils, però continua sent una terra d’oportunitats.

–Què és el que més troba a faltar de casa seva, a Catalunya?
La meva família, el que més... També trobo a faltar la claror i la llum del dia, les terrasses a l’estiu i el gust dels vegetals!
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes