Diari Més

Isaura Garriga Mora: De Riudoms a Grenoble

«Pel centre de Grenoble no hi passen gaires cotxes, la gent agafa transport públic»

La Isaura Garriga, de 25 anys, viu a la ciutat francesa de Grenoble des de finals de 2016, on actualment està estudiant traducció i interpretació

La riudomenca Isaura Garriga amb la seva parella, que és de França.

«Pel centre de Grenoble no hi passen gaires cotxes, la gent agafa transport públic»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La riudomenca Isaura Garriga va arribar a la ciutat francesa de Grenoble el setembre del 2016, després d’un temps sense tenir clar cap a on encarar el seu futur. Va estudiar un any de Criminologia, va fer un grau superior a l’escola d’art i va començar a estudiar anglès, alemany i francès. Finalment, un amic li va proposar fer un pas més i que anés a viure a França per millorar l’idioma, i així ho va fer.

–Quina va ser la seva primera impressió del país?

–Vaig escollir Grenoble perquè un amic me n’havia parlat molt bé. Però el primer dia que hi vaig ser va ser un dels pitjors: molta calor, a la facultat de llengües ningú parlava anglès (que era l’idioma que dominava més) i el pis no era tan «bonic» com el de les fotos. Després de passar la fase «d’adaptació», ja em va canviar la forma de veure la ciutat i l’experiència.

–Quines són les principals diferències amb Catalunya?

–Personalment, el que em va xocar més van ser els horaris. A França dinen a les 12-13 hores, i a la universitat tenia la pausa per dinar a aquestes hores. Una altra cosa que em va sorprendre és que les botigues tanquen a les sis de la tarda. No crec que França sigui un país diferent d’Espanya, culturalment parlant, tot i que hi ha francesos que són molt tancats.

–Quins són els indrets més característics de Grenoble?

–És una ciutat que en dos dies l’has vist tota: la Bastille, el barri vell, els parcs que té i poc més. Però als voltants s’hi amaguen llocs molt bonics: llacs, muntanyes, boscos, monestirs... Parlant del menjar, si es visita Grenoble, s’ha de provar els ravioles, que és el plat típic, i com a beguda alcohòlica típica, el Chartreuse.

–Què destacaria de la manera de treballar del país?

–Crec que França és un país organitzat. Molt més que Espanya. Encara que el govern no tingui una bona fama entre els francesos, donen moltes més ajudes que aquí. També em va sorprendre molt Grenoble com a ciutat eco-friendly. Pràcticament tot està preparat perquè puguis anar amb bicicleta. Al centre no hi passen gaires cotxes, tothom agafa el transport públic o la bici.

–Com s’està vivint la crisi a França?

–No he sentit a parlar de crisi. Sé que hi és, però se sap amagar bé.

–Li ha passat quelcom curiós?

–L’anècdota em va passar quan vaig arribar a Tarragona amb la meva parella. Vam anar a casa la meva àvia a dinar i quan vam acabar, ella va proposar a la meva parella francesa un licor fort que, segons ella, és d’origen tarragoní. Quan va veure quina botella era, vam esclatar els dos a riure, ja que era una botella de Chartreuse que, justament, es fabrica a un monestir situat a la muntanya de la Chartreuse a Grenoble.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–La família, els amics, els meus gossos i el bon temps que fa aquí tot l’any, però també trobo a faltar parlar català durant el dia.

tracking