Diari Més

Ángel Huete García. De Reus a Aarhus (Dinamarca)

«La societat danesa és molt educada i respectuosa amb tot»

Al reusenc Ángel Huete, de 25 anys, la recerca el va portar a viure durant quatre mesos a Dinamarca

Ángel Huete davant d'una panoràmica de la ciutat d'Aarhus.

«Ajudo les empreses catalanes que volen entrar al mercat britànic»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Doncs diria que he sigut molt afortunat fins ara. La meva passió per la llengua i la literatura van fer que em decantés des del principi pel grau d’Hispàniques a la URV i després vaig fer el màster que m’especialitzava com a professor d’espanyol a estrangers. Tot just acabar, tenia molt clar que volia continuar pel camí de la recerca, de manera que vaig apuntar-me a fer el doctorat fa una mica més d’un any. Des d’aleshores, he tingut l’oportunitat de poder dedicar-me a la docència d’espanyol al Centre d’Estudis Hispànics de la URV i desenvolupar al mateix temps la meva carrera d’investigador.

— Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

— La recerca. Vaig decidir fer una estada predoctoral a un dels centres de recerca més importants en lexicografia al món: el Centre de Lexicografia de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca). L’objectiu era aprendre més i profunditzar en els meus coneixements teòrics i pràctics sobre l’elaboració de nous models de diccionaris, que no tenen res a veure amb el tipus de diccionari que té la majoria al cap, sinó que es tracta d’eines electròniques que donen suport a situacions ben diverses.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Dinamarca va complir amb les meves expectatives però així i tot vaig tenir xocs culturals que un no s’espera. Per exemple, la societat danesa és molt educada i respectuosa amb tot, fins i tot amb les normes que permeten la convivència: allà tothom fa servir la bicicleta per traslladar-se i la poden aparcar a qualsevol lloc sense cadenat mentre estan a la feina o estudiant sense perill que ningú els hi robi. A més, no acostumen a travessar el carrer amb el semàfor en vermell i sempre baixen de la bici per creuar. Una altra de les coses que em va sorprendre és que tinguessin àpats molt petits durant el dia (jo cridava molt l’atenció per voler dinar un primer i un segon plat al migdia). L’àpat més gran per ells és el sopar, que el fan al voltant de les 6 de la tarda (del vespre, per a ells).

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

— Els indrets més característics per a mi són la catedral i centre neuràlgic de la ciutat; el museu d’art contemporani ARoS; el museu antropològic Moesgaard on es pot descobrir com era la vida dels vikings a la zona mentre es fa un recorregut per diverses èpoques i cultures; i Den Gamle By (la ciutat vella) que es troba al mateix centre d’Aarhus i és com un museu a l’aire lliure ple de cases antigues reals que han traslladat o reconstruït i que provenen de diferents parts de Dinamarca.

— Ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

— Una anècdota té a veure amb un bosc que hi ha a la ciutat que es diu Risskov. És un bosc frondós vora el mar ple de plantes d’all. Entre els danesos de la zona es diu popularment que va ser un espanyol qui va arribar allà i va plantar una d’aquestes plantes i que, per culpa d’això, avui dia tot el bosc n’està ple perquè es van anant expandint. No sé d’on han tret aquesta llegenda i si té cap fonament, però em sembla divertida.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

— A banda de la família, el que més trobava a faltar de casa meva era el sol (literalment) i tot el que comporta a la nostra cultura: fer el vermut a la plaça Mercadal de Reus o a la rambla de Tarragona amb el Balcó del Mediterrani de fons... Estava desitjant tornar per fer-ho. Allà el sol no existeix durant l’hivern i, a l’estiu, em van dir que l’any passat només en van tenir durant uns 15 dies. Aarhus té mar però durant l’hivern es glaça, o sigui que tampoc és ben bé el mateix. Quan fa molts de dies que no veus el sol esdevé una necessitat.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Vaig tornar fa un mes per passar les vacances d’estiu aquí. Ara tinc altres projectes que em faran viatjar de nou: el pròxim viatge serà a Shenzhen (Xina).

tracking