Diari Més

Martí Corbera Vidiella: De Tarragona a Copenhagen

«Gairebé tothom respecta les normes i això fa que el país funcioni»

Martí Corbera ha marxat a Dinamarca per estudis i se sorprèn perque tothom es desplaça en bicicleta, «plogui o nevi»

El tarragoní Martí Corbera mostra el mètode de transport que més utilitza.

«Gairebé tothom respecta les normes i això fa que el país funcioni»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

–He fet algunes pràctiques relacionades amb el Màrqueting i ara estic treballant a mitja jornada per conciliar-ho amb els meus estudis.

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Vaig marxar a Dinamarca per cursar un Màster en Màrqueting Internacional. Va ser l’excusa perfecta per seguir acumulant experiències a l’estranger.

–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

–Abans d’aterrar a Dinamarca no havia estat mai a cap país escandinau. Sempre n’havia sentit moltes històries, en especial sobre el model socioeconòmic que fa dècades que estan desenvolupant. Tenia moltes ganes d’entendre en profunditat com alguna d’aquestes societats funcionaven. Vaig arribar a principis de setembre de 2016 i, un cop instal·lat a l’Airbnb, vaig anar a passejar a un parc proper. Allà, em vaig trobar amb moltíssima gent amb banyador o biquini prenent el sol. Em va sobtar i vaig pensar: «què fan aquests danesos?» I ara, al cap d’un any i uns mesos, jo faig exactament el mateix quan surt el sol!

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

–Tot i haver viscut ja durant alguns mesos a Alemanya, hi ha algunes coses a les quals em va costar adaptar-me, com per exemple anar en bici a tot arreu tot i el mal temps.

–Quines són les principals diferències entre Copenhagen i casa seva?

–Hi ha força diferències, però les més rellevants són el transport (com he dit abans, anar en bici tot arreu faci sol, plogui o nevi), els horaris (tot va més aviat, des de dinar a les dotze del migdia i sopar a les sis de la tarda, a començar la festa a les vuit del vespre) i el clima (ens passem set mesos en ple hivern amb temperatures als voltants dels zero graus centígrads).

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–A banda dels llocs més turístics de Copenhagen (Nyhavn, Rosenborg Slot i Amalienborg), el més interessant i únic són les passejades que es poden fer entre els innumerables parcs. El meu preferit és el Frederiskberg Have. La ciutat lliure de Christiania, coneguda pel seu missatge reivindicatiu i alternatiu és també una parada obligatòria.

–Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

–És molt diferent. Aquí hi ha moltíssima flexibilitat. Es pot treballar des de casa un cop per setmana i també entrar i sortir de la oficina quan es vulgui. Fins i tot puc escollir quines tasques m’agradaria desenvolupar durant els dies que vaig a treballar. Per altra banda, aquesta llibertat va lligada a molta més responsabilitat i les ganes de fer les coses bé han de sortir de tu mateix. Aquesta combinació fa que tinguis poca guia però, a la vegada, s’esperi molt de tu.

–Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

–No crec que sigui el millor país per venir a buscar feina. Tot i que l’anglès es parla arreu del territori, el danès és bastant bàsic per trobar feina a Dinamarca i costa molt d’aprendre. El que sí que puc recomanar és venir a Dinamarca a estudiar, ja que, et beneficies d’una educació en anglès gratuïta i de qualitat tant pels graus com els màsters. A més, és fàcil combinar-ho amb alguna feina a mitja jornada. Un cop acabat el màster a unes de les universitats daneses és, doncs, més factible trobar feina.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–A banda del fuet i l’oli d’oliva de qualitat, el que comporta tenir bon temps durant tot l’any: poder passejar per la Platja Llarga a ple mes de febrer no té preu.

–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

–La confiança que tenen en el sistema en general. Gairebé tothom està conscienciat que respectar les normes (des de no creuar en vermell a pagar els impostos que toquen) i això fa que el país funcioni. A més, m’enduria la cultura cervesera que tenen, les seves cerveses són boníssimes!

tracking