x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
13.79 º
20.52 Km/h
Blanca Sans: De Tarragona a Jönköping (Suècia)
Blanca Sans, a l'auditori, treballa com a ajudant d'oboè solista a la JönKöping Sinfonietta.

«'Allemansrätten' és el dret d'accés públic a la natura»

Blanca Sans, a l'auditori, treballa com a ajudant d'oboè solista a la JönKöping Sinfonietta.

Cedida

«'Allemansrätten' és el dret d'accés públic a la natura»

Va arribar a Göteborg l’any 2013 i, a l’agost del passat any, es va traslladar a Jönkönping per motius laborals

Actualitzada 22/03/2018 a les 19:47

– Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
–Un no parar, la veritat. Després del primer any de màster ja vaig començar a treballar com a freelance en diferents orquestres arreu de Suècia. Des d’Umeå fins a Lund. Ara mateix tinc un contracte amb Jönköping Sinfonietta, que té la seu dins de Kulturhuset Spira.


– Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
– Buscava ampliar els meus estudis. Vaig estar valorant les diferents opcions i, com que volia enfocar el meu futur en treballar tocant en una orquestra, el màster de Göteborg era el que millor s’adaptava a les meves necessitats.

–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
–La primera vegada que vaig anar a Göteborg, ciutat on residia fins al passat agost, va ser per a fer l’audició per accedir al màster, només hi havia una plaça en la meva especialitat. El primer dia, que era a mitjans de març, plovia moltíssim, feia fred i estava tot molt trist després de l’hivern, tot i això, la ciutat tenia el seu encant, la part antiga, l’òpera situada al costat del port... Però en tornar-hi, a l’agost, per instal·lar-m’hi em va semblar una ciutat increïble, tota plena de vida, parcs per tot arreu. Boscos i llacs a unes poques parades de tramvia des del centre, perquè des de casa hi podia anar caminant.

– Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
– No em va suposar un gran canvi. El grup de màster era força internacional així que, més o menys, tots ens anàvem ubicant a la vegada. I la veritat és que la dinàmica d’estudiant era la mateixa que portava fins al moment, em passava moltes hores a la universitat, això de ser músic implica moltes hores de pràctica, sigui en solitari o en grup.

– Quines són les principals diferències entre Suècia i casa seva?
– Pel que fa als horaris, per exemple, trobes que la pausa per dinar acostuma a ser al voltant de les dotze, llavors també he avançat l’hora de sopar. Pel que fa als hàbits alimentaris, segueixo mantenint una dieta mediterrània, tot i que sí que he provat tots els plats típics suecs. Hi ha molta cultura de fer esport, faci fred, plogui o nevi... Em segueix semblant curiós veure la gent anar a córrer a -6 °C. Pel que fa a l’habitatge el que més curiós em va semblar és que les rentadores són comunes per a tot l’edifici. Cada apartament reserva un horari, acostumen a haver-hi dos torns diaris, un al matí i un a la tarda. Als baixos del bloc de pisos acostuma a haver-hi una habitació amb dues o tres rentadores, una o dues assecadores i una habitació assecadora: una habitació amb una espècie de ventilador on estens la roba perquè s’eixugui. T’has d’organitzar per fer la bugada, sí o sí. Però trobo que és una bona forma d’estalviar energia i aigua. I, una vegada t’hi acostumes, no suposa cap problema.

– Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
– La ciutat on visc ara, Jönköping, es troba a la vora del segon llac més gran de Suècia, Vättern, i és impressionant veure tanta aigua o fer una ruta en caiac i que tan sols sigui un llac. La primera tradició que vaig aprendre va ser el fika: és bàsicament una pausa per prendre cafè/té normalment acompanyat per alguna cosa dolça. A Suècia hi ha molta tradició de dolços, hi ha fins i tot dies dedicats a ells: Kanelbullens dag (el dia dels rotllos de canyella), våffeldagen (el dia dels gofres) entre d’altres.

– Què destacaria de la manera de treballar del país?
–La veritat és que la major part de la meva vida professional com a músic l’he desenvolupada fora de l’Estat espanyol, així que no puc comparar gaire. Però una de les coses que més destacaria d’aquí és la bona organització que tenen. Tot té un esquema i un ordre la feina, la burocràcia... Fa la vida més senzilla i deixa molt temps lliure per dedicar-te a la teva vida privada.

– Expliqui alguna anècdota.
– L’estiu passat vaig fer una ruta en cotxe fins a Kiruna, situat al nord de Suècia per a veure el sol de mitjanit, gràcies al dret d’allemansrätten, que és, bàsicament, el dret d’accés públic a la naturalesa: tothom té dret a transitar i pernoctar breument i temporalment en terrenys oberts de propietat privada, juntament amb el dret s’inclou l’exigència de respecte i cura del medi ambient i la vida animal, vaig poder viatjar gairebé de punta a punta de Suècia acampant a la vora de llacs de pel·lícula i banyant-me en ells només llevar-me, veient cada dia més hores de llum fins a arribar al nord i veure el sol durant tot el dia fins a les 12 de la nit. És una experiència que no m’hagués imaginat mai viure. Com a dada curiosa, s’ha de dir que hi ha una xocolata, aquí a Suècia, que es diu Tarragona, sempre que dic d’on vinc, haig d’aclarir que malauradament no s’hi fabrica la xocolata.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «'Allemansrätten' és el dret d'accés públic a la natura»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes