«El món de la música és complicat, però als EUA se sap invertir i gestionar»

Elisabeth Borne Ríos, tarragonina de 22 anys, està intentant fer-se un lloc al món de la indústria discogràfica. Va arribar a Nova York amb un somni: triomfar al món de la música. Després d’un any i mig, la seva insistència comença a donar fruits, i actualment és cantant i ballarina a una reconeguda empresa nord-americana.

— Quins motius la van portar als Estats Units?

—Vaig ser finalista d’un concurs televisiu important i se’m va oferir treballar amb una discogràfica de Madrid, però em demanaven que pagués la meitat del meu disc. Vaig ser Miss Tarragona 2015 i després vaig guanyar el premi de Talent a Miss España. Vaig aprendre i créixer moltíssim amb aquestes dues experiències, però no em van obrir cap porta important. Aleshores vaig entendre que el país feia poca inversió a nivell cultural i que havia de marxar.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Porto un any i mig aquí, i la veritat és que ha estat dura però molt satisfactòria. El món de la música es un món molt complicat i més a l’estranger, on s’ha de parlar la llengua perfectament i integrar-se en un altra cultura. Però Estats Units es un país amb una trajectòria musical important i amb molta gent que sap com invertir y gestionar un projecte perquè aquest es faci realitat.

—Quina va ser la primera vegada que va anar als Estats Units?

—Havia estat anteriorment a Boston fent un curs de comèdia musical quan tenia 17 anys. També a Los Ángeles fent un intensiu de cant amb 18 anys.

—L’arribada va ser sorprenent?

—La veritat és que quan vaig arribar a Hollywood vaig tenir un xoc. Una s’imagina Hollywood amb un ambient bonic i carrers amples… I res de res, tot el contrari! Sempre dic que és com el rodatje d’una pel·lícula: Des de fora tot sembla màgic, però els actors saben que van rodar Titanic en una piscina!

—Quines són les principals diferències entre els EEUU i Catalunya?

— Doncs n’hi ha moltes, encara que a primera vista sembla que Europa i EEUU siguin molt similars. Per exemple els horaris. Aquí no n’hi ha, es menja a totes hores i es treballa a totes hores. Tant pots tenir una entrevista de feina a les dues del migdia com pots sopar a les 5 de la tarda. La veritat és que per la meva salut mental i física aquest costum no l’he canviat, però a ells tant els hi fa.

—Als EUA hi ha crisi?

— Aquí no es viu la crisi, és un país amb molts recursos i molts diners. Però tot està molt dividit. Aquí tot es paga, i molt car, per això una gran part de la societat pateix per arribar a final de mes mentre una altra viu realment molt bé. En el mateix carrer veia passar Ferraris mentre, al mateix temps, hi havia gent menjant de la brossa.

—Recomanaria anar a Nova York a buscar feina actualment?

—Bé, jo sóc cantant i ballarina, i tinc un visat per poder treballar d’això, no puc treballar de res més. Aquest és el gran problema que tenim els europeus, que no tenim el dret al treball. Per tant no, no és el lloc ideal per venir a buscar feina.

—Alguna anècdota interessant a explicar?

—Vaig conèixer a la meva parella quan sortia d’un càsting. Ell era el director, i va preferir esperar-se deu minuts per aconseguir el meu número de telèfon abans que marxar a l’aeroport. Va perdre l’avió, però vam anar a sopar... I fins avui!

—Què és el que més troba a faltar?

—Suposo que el mateix que tothom que és fora, la família i els amics. Però per sort acostumo a venir sovint a Tarragona a veure’ls, no hi ha res com ser a casa!