«Hi ha molta feina però també moltes ajudes i, sovint, surt a compte treballar poc»

El vila-secà nascut a Argentina Sergio Outerial (30 d’octubre del 1971) ha viscut a Durham, Anglaterra, els últims 3 anys de la seva vida. Enmig d’una situació laboral difícil, va aprofitar el coneixement de l’idioma per intentar obrir-se un nou camí, «estalviar i poder algun dia tornar». Ara, ha comprat i dirigeix la pizzeria on va entrar com a encarregat i somia amb obrir, algun dia, un altre restaurant, un cop de nou a casa.

—Quins motius el van portar a anar a viure a l’estranger?

—Estava aturat, no tenia feina. Havia treballat a cafeteries de la Renfe, també cinc anys a un hotel de PortAventura. Després, es van acabar els contractes, el subsidi i tot. Com que parlava anglès, vaig pensar que havia de marxar. I se’m va presentar una proposta a Londres. Vaig acceptar-la i, passat un temps, m’he traslladat al sud on el sou mínim és idèntic i la vida, assequible.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Mai no havia estat aquí i va ser l’idioma el que em va fer decidir. Al principi, el salari era dolentíssim i l’explotació, la mateixa que a tot arreu. No coneixia res ni a ningú. Em van oferir cinc lliures l’hora i vaig dir que sí. Després vaig veure que el mínim era 7,20. Com que sóc argenti, tenia el perjudici que em tractarien una mica malament, però no.

—El canvi va ser molt sorprenent o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Aquí la gent és molt confiada i això em cridava molt l’atenció. Tot és autoservei, les bicicletes es queden a fora i ningú no les toca, no hi ha reixes a cap casa i deixen els cotxes oberts. Som els qui venim de fora que, en aquest sentit, abusem. Però, tard o d’hora t’enxampen igualment.

—Quines són les diferències entre Durham i casa seva?

—La tradició que es manté molt aquí és l’hora del te. Quan algú ha de fixar una cita et pregunta: «Abans o després del te?». Aquí es ven i es compra molt amb una aplicació de productes de segona mà. Per anar a recollir la compra, cal tenir en compte el te.

—I quins són els indrets amb més encant de la seva nova ciutat d’acollida?

—Hi ha la catedral, que és molt visitada, i els castells. Un d’ells és força conegut perquè s’hi va enregistrar part de Harry Potter. Els passadissos de la catedral surten a la guerra de les escombres, amb els nois volant per la sala. La gent ve a passejar-s’hi per això.

—Què destacaria de la manera de treballar a Durham? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

—De feina, n’hi ha molta i, qui vol treballar, ho fa. Però també hi ha moltes ajudes i, de vegades, surt més a compte acollir-s’hi que no tenir un horari laboral més ampli. Per un fill a càrrec, per exemple, són 240 lliures a la setmana. I per cobrar el 100% dels beneficis no pots treballar més de 16 hores. Medicines i ulleres són gratis per a la gent gran i els infants menors de 18 anys tenen molts de serveis sense pagament.

—Des que va arribar a Anglaterra li ha passat alguna situació que no s’esperava o alguna vivència curiosa o estranya que vulgui compartir?

—Quan vaig començar a conduir, les rotondes eren un problema. Les agafava malament, hi entrava per l’altre costat. Ara que he estat a Espanya, em passava a l’inrevés. A base de sentir clàxons ho he acabat solucionant, tot i que no m’hi acostumo. Crec que és perquè vaig convalidar el carnet i no he hagut de passar examen.

—Què és el que més troba a faltar de Vila-seca?

—El menjar, la platja, el temps. La temperatura. Aquí fa vent i plou força. Tampoc ara no m’oblido de qui, com jo, ha passat moments durs. Per això, des d’aquí col·laboro també amb entitats d’allà com Yo ayudo o necesito.

—Quin hàbit del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—L’educació de la gent a l’hora d’adreçar-se als altres. Per exemple, quan vas al metge, en sortir de la consulta has d’omplir un paper on et pregunten sobre si t’has sentit ben tractat, si t’has sentit respectat. I també la neteja als carrers.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—La meva vida està aquí però la intenció és estalviar diners i poder tornar algun dia a casa meva per obrir-hi una pizzeria. Tot i el pas dels anys, continuo sentint-me aquí de visita.