«A l'est d'Alemanya solen deixar-se el cotxet amb el nadó fora de les botigues»

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—A la María, la meva parella, li van oferir una bona feina aquí com a investigadora. La idea de viure una temporada en un altre país sempre m’havia resultat atractiva i per a ella era una molt bona oportunitat laboral, així que no vam tardar gaire en decidir-nos a venir.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Ja havia estat uns quants cops a Alemanya com a turista, així que podia intuir més o menys amb què ens trobaríem. La gran diferència entre les visites turístiques i l’arribada per quedar-s’hi a viure va ser haver-se d’adaptar al dia a dia, començant per tots els tràmits burocràtics que ens va tocar fer amb el poc alemany que sabíem, així com moblar sobre la marxa el pis on vivim (ja que aquí gairebé sempre lloguen els pisos sense mobles, la cuina era una habitació totalment buida, ni tan sols hi havia el culot de les bombetes!). Així que al principi va ser tot plegat una mica estressant, però divertit.

—Quines són les principals diferències entre Jena i casa seva?

—Els horaris és la primera diferència amb la que topes. Es dina a les 12 i a les 6 de la tarda ja hi ha gent que sopa, i les botigues no tanquen mai al migdia. Ah, i els dissabtes a la tarda ja està tot pràcticament tancat, fins i tot alguns restaurants! Però no vaig tardar gaire a acostumar-m’hi, s’aprofita molt més el dia. És més, ara quan torno cap a Reus em costa seguir els horaris catalans.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Si algú ve de visita hi ha dos elements que per mi són imprescindibles. Primer, la naturalesa. A Thüringen l’anomenen el cor verd d’Alemanya, és una zona força rural i amb molt de bosc i molt verd, així que una excursió per perdre’s per la infinitat de camins que recorren els boscos és imprescindible.

En segon lloc, un dels grans atractius d’aquesta zona és conèixer l’herència de l’antiga RDA: l’arquitectura de tall soviètic, els memorials sovint desmesurats, les ciutats que han quedat mig buides després de la caiguda del mur, fins i tot els vehicles de l’època que encara circulen pel carrer, i també els múltiples museus que t’expliquen com era la vida quan era un país comunista.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Més que coses que m’hagin passat a mi, un parell de coses curioses que se solen veure: la primera, que és habitual veure mares i pares que deixen el cotxet amb el nadó fora al carrer mentre són dins d’una botiga comprant, encara que sigui en ple hivern i estiguem a 5 sota zero; i l’altra, que hi ha alguns bars on encara es pot fumar, pel que tinc entès és una cosa que només passa a l’est d’Alemanya.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

-—Pel que he experimentat i pel que m’explica la gent que conec aquí, destacaria que s’acostuma a respectar bastant al treballador, se’l valora més i es preocupen perquè estigui a gust al seu lloc de feina. També m’agrada com gestionen el temps, treballen les hores justes i sovint amb horaris flexibles, amb la qual cosa disposen de molt temps lliure, cosa que em sembla vital.

—Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Tot i que la situació és millor que a Espanya, a l’est d’Alemanya hi ha més atur que a la part oest. Així que aconsellaria que qui vulgui venir, faci abans una bona ullada al mercat laboral alemany, vegi quines oportunitats pot tenir i estudiï alemany per tenir un mínim de nivell amb aquest idioma.