Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
30 º
11.16 Km/h
Xavier Sendrós Sorribes: De la Secuita a Lille
Va assistir al Festival d'Scrabble de Lille, on hi va trobar catalans.

«A Lille hi plou, fa vent, pedrega o neva i tot en el mateix dia»

Va assistir al Festival d'Scrabble de Lille, on hi va trobar catalans.

Cedida

«A Lille hi plou, fa vent, pedrega o neva i tot en el mateix dia»

El tarragoní Xavier Sendrós assegura que troba a faltar «un plat de macarrons de la meva àvia»

Actualitzada 12/01/2017 a les 21:29

Xavier Sendrós Sorribes, de 27 anys i de la Secuita, va marxar a Lille (França) fa un any i mig a treballar com a periodista a Cerise Media. Abans d’arribar a Lille, Sendrós va viure a Lyon i assegura que «França és un bon lloc per estudiar i trobar-hi feina».

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
­—Molt satisfactòria. Després de realitzar una entrevista per Skype amb el director general, l’empresa en què treballo va decidir contractar-me com a periodista per a una de les seccions de la seva revista digital. Pocs mesos després vaig esdevenir responsable del departament internacional de contingut digital amb contracte fixe i un sou força elevat. Què més es pot demanar?

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
­—Vaig decidir marxar a França perquè creia que una estada a l’estranger m’obriria moltes portes a nivell professional i m’enriquiria a nivell personal.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?
­—Anteriorment havia realitzat un Erasmus i una estada de pràctiques Eurodissea a Lyon. També havia visitat París o la Bretanya francesa. Totes elles, estades molt enriquidores, però res a veure amb la ciutat on ara visc. Lille és anomenada en francès Le carrefour de l’Europe –la cruïlla d’Europa–, per la seva situació geogràfica –prop de grans capitals europees– i per la multiculturalitat dels seus habitants. És una ciutat freda i humida, però hi viu gent molt acollidora.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
­—Ja coneixia la cultura francesa abans d’arribar a Lille (els horaris, l’educació, l’afició al vi i al formatge, etc.) així que crec que el que més em va sorprendre d’aquí va ser el clima. A Lille hi plou, fa vent, pedrega o neva, i tot en un mateix dia. Ara bé, podem estar mesos sense veure el sol. Fa només un any i mig que visc aquí i ja he hagut de canviar més de cinc cops de paraigua.

—Quines són les principals diferències entre Lille i casa seva?
­—Els horaris, sens dubte. A França es dina a les 12 del migdia i es sopa a les 19h. Encara ara no m’hi he acostumat. Aquí, a més, els encanta menjar formatge a cada àpat. N’hi ha de mil classes i olors. El formatge és, sens dubte, l’element indispensable de qualsevol cuina francesa.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
­—Lille no és una ciutat de grans monuments, tot i que té indrets d’interès com el parc de La Citadelle o el barri de Vieux Lille. Les experiències més sorprenents que he pogut viure aquí són els carnavals del nord, que duren aproximadament 3 mesos, o la festa de La Braderie, el mercat ambulant més gran del món.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?
­—Els horaris són totalment diferents. Aquí es treballa dedos quarts de deu del matí a sis de la tarda, amb una pausa de dues hores per dinar. Hi ha molts moments d’esbarjo per jugar al ping-pong o prendre el cafè. És costum fer moltes festes i sortides amb els companys de feina.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
­—Diuen que vagis on vagis sempre hi trobaràs un català. Jo a Lille me’n vaig trobar un bon grapat. Concretament al I Festival de Scrabble en Català, el 27 d’agost del 2016. Tot i no aconseguir quedar en primera posició, vaig poder compartir un dia fabulós amb un grup de catalans d’arreu, que em van fer sentir com a casa durant unes hores.

—Què és el que més troba a faltar de casa?
­—La família i els amics. I un plat de macarrons de la meva àvia.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
­—Els horaris de feina crec que són molt bons. A França es pot conciliar perfectament la vida laboral i personal. També m’emportaria d’aquí la tradició per la cervesa. En ser una ciutat fronterera amb Bèlgica, la cervesa forma part de la cultura de la gent.
Temes relacionats
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes