Diari Més

De Tarragona a Anglaterra: Sandra Borrás

«El preu de l'habitatge és tan inaccessible que gent de totes edats lloga habitació»

Fa més d’un any que viu a Londres i ha aconseguit la feina que no trobava a Catalunya, és professora en una llar d’infants amb el mètode Montessori

Sandra Borrás

Sandra BorrásCedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les ganes de trobar feina com a professora de primària van empènyer a la tarragonina Sandra Borrás a viatjar fins a Londres. Fa un any i tres mesos que hi viu i ha aconseguit entrar en una llar d’infants basada en el mètode Montessori. Considera que l’experiència és del tot enriquidora.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—L’arribada va ser dura. Marxar de l’aeroport, deixar a la família i als amics allí, va ser dur. Quan vaig arribar estava plovent i era fosc. Només eren les quatre de la tarda i era com si fossin les vuit del vespre a Tarragona. Amb totes les maletes no podia agafar ni un paraigua. Va ser una nit una mica tràgica. Arribar a una ciutat desconeguda t’espanta, però a la vegada et motiva. Per sort, vaig marxar amb un parell d’amics més i és molt reconfortant tenir alguna persona que coneixes i poder rebre el seu suport.

—Quines són les principals diferències?

—Tot funciona al revés. Els vehicles circulen per l’esquerra, els autobusos tenen dues plantes i està ple de taxis i cabines telefòniques. En horaris, la gent dina a les dotze del migdia i sopa a les sis de la tarda. A més, en l’escola on treballo tenen un altre àpat a les quatre de la tarda. És una ciutat que fa olor a menjar. Un fet remarcable és que aquí tothom comparteix pis. El preu de l’habitatge és tan inaccessible que molta gent acaba llogant habitacions. A més, et pots trobar grans diferències en tipus de cases. Al centre, hi ha cases molt luxoses, però també et pots trobar el típic edifici que el govern cedeix a la gent sense recursos, on tot és molt fosc, petit i sense cap tipus de luxe. Una cosa que m’agrada és que botigues i supermercats obren cada dia de la setmana. Les primeres vegades que vaig anar al supermercat vaig trobar un cogombre que costava 1 lliura, és a dir, 1,40 euros i 300 grams de pit de pollastre 7 lliures, uns 10 euros. Després ja vas aprendre on havia d’anar a comprar. Ara bé, la principal diferència són els hàbits alimentaris. La gent s’alimenta a base de menjar preparat.

—Quins són els indrets més característics?

—Tota la ciutat és preciosa, i especial. Cada racó de la ciutat té alguna cosa important a visitar com la Tower of London, el Tower Bridge, que s’obre només en comptades ocasions per deixar passar els vaixells, o el Big Ben amb les cases del Parlament, el London Eye, el Mercat de Nothing Hill, Camden Town, La plaça de Trafalgar o Picadilly Circus amb les seves Pantalles gegants. També podeu visitar el Soho, el barri xinés, la part anomenada com la City on estan totes les seus dels bancs, grans empreses o el barri de Shoreditch i el seu entorn, que és on va viure i actuar Jack l’Esbudellador.

—És un bon lloc per trobar feina?

—Sí, definitivament. És una ciutat amb moltes oportunitats, si véns amb coneixement de la llengua anglesa. Tens moltes opcions d’estudiar en colleges, que són com escoles del govern on fan cursos gratuïts o per un cost raonable. Un fet que m’agrada molt és que funcionen molt amb el voluntariat. Tothom ha de fer un voluntariat abans de començar a treballar. Així, a l’empresa on vas, no els molesta ensenyar-te perquè els estàs ajudant gratuïtament i tu guanyes experiència.

—Quin costum s’emportaria?

—Ser respectuosos. Al metro, la gent s’espera que la resta acabi de baixar per pujar i no intenten colar-se a les cues. M’agrada molt com celebren el Nadal. És molt bonic veure com deixen tota la ciutat engalanada, les botigues amb música nadalenca i porten jerseis amb motius nadalencs.

—Què troba a faltar?

—La parella en primer lloc, la família, els amics, el sol, el menjar, el vermut del dissabte i el diumenge, la platja, moltes coses.

tracking