x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
31.97 º
12.96 Km/h
Del Pla de Santa Maria als Estats Units: Marta Guasch
Marta Guasch

Marta Guasch

Marta Guasch resideix actualment ala ciutat de Boston.

Cedida

«La gent beu i menja a tot arreu, fins i tot, en seminaris i conferències»

La jove de 27 anys fa gairebé un any que viu a Boston perquè ha aconseguit treballar com a investigadora a la Universitat de Hardvard

Actualitzada 13/03/2016 a les 08:24

La jove Marta Guasch del Pla de Santa Maria fa gairebé un any que viu als EUA. Concretament a Boston, després que li sortís l’oportunitat d’entrar com a investigadora al Departament de Nutrició de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard. Guasch està doctorada a la URV.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—Ja havia visitat els Estats Units com a turista l’any 2011 i també havia viscut a Boston l’any 2013 durant 6 mesos, en una estada predoctoral a la Universitat de Harvard. Recordo que, en la meva primera vista a Nova York, em vaig quedar molt impactada. Era com estar dins d’una pel·lícula. Els edificis altíssims, els taxis grocs per tot arreu i veure llums de tots colors amb el moviment constant de gent em va sobtar molt. Boston, és una mica diferent, està considerada com a «més europea». Encara que el centre està ple de gratacels, també hi ha zones de cases unifamiliars i espais verds.

—Quines són les principals diferències?
—Els horaris i l’hora dels àpats. La gent acostuma a dinar a les dotze del migdia amb un sandvitx i, fins i tot, davant de l’ordinador. Sopen entre les sis i les set del vespre. Al començament costa adaptar-se, però una vegada t’hi acostumes, pots aprofitar el temps després de sopar i no anar a dormir amb la panxa plena. Em va impressionar veure que el país està molt enfocat al menjar. Hi ha restaurants de tots tipus on serveixen porcions enormes de menjar. Als supermercats hi pots trobar de tot, tenen un passadís sencer ple de pans de motlle diferents. La gent beu i menja pel carrer i a tot arreu, fins i tot quan van a seminaris o conferències de la universitat. Això em va sobtar molt, ja que en la nostra cultura, des de petits, ens ensenyen que no s’ha de menjar a classe.

—Quins són els indrets més característics?
—Potser el més característic de Boston és el campus principal de la Universitat de Harvard, una de les universitats més conegudes a tot el món. També és bonic visitar un parc molt gran al centre de la ciutat, el Boston Common o fer el que anomenen The Freedom Trial, un passeig a peu pels llocs històrics i emblemàtics de la revolució americana del segle XVIII, que inclou cementiris antics, esglésies i l’antic Ajuntament, entre d’altres.

—Com s’està vivint la crisi?
—No he observat cap indici de crisi. És més, ens va sorprendre veure que a molts restaurants i botigues hi havia cartells dient que s’està buscant personal, cosa que no estava acostumada a veure al nostre país. És un bon lloc per trobar feina sense cap mena de dubte. És una bona manera d’aprendre anglès, conèixer gent i viure noves experiències. És molt més fàcil trobar feina que a l’Estat Espanyol, des de feines menys qualificades com a restaurants o botigues, fins a feines qualificades en universitats i centres d’investigació. L’únic problema d’anar a viure als Estats Units són els visats. Es necessita que les empreses et facin un visat per poder entrar al país.

—Algun fet curiós?
—Bé, un fet curiós o potser diferent del que estem acostumats és el de les propines. Sempre que vas a prendre alguna cosa o a menjar en un restaurant has de deixar almenys un 15% de propina. A més, si els han servit bé, els americans poden deixar fins a un 21%. No està ben vist no deixar-ne, ja que els cambrers cobren molt poc i una part important del seu sou prové de les propines. Fins i tot, quan vas a la perruqueria o en taxi has de deixar propina, fet que em va semblar estrany al principi.

—Quin costum s’emportaria?
—Els horaris dels àpats i de feina. És molt més productiu fer una jornada de treball seguida i sortir més aviat.

—Què és el que més troba a faltar?
—La família, els amics i la facilitat per poder passar el dia a la muntanya o la platja. Aquí les distàncies són molt més grans.

 

Has de deixar propina als restaurants, però també és habitual als taxis o a les perruqueries

Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes