Un llibre de dualitats perfectes

En un món sorgit després d'un cataclisme, un home i una bèstia es vigilen. Un ha esdevingut caçador i l'altra, presa. Tots dos esperen i temen el dia que una fletxa els canviarà el destí.

Aquest és l'argument de La bèstia i el caçador, un llibre d'artista fet a quatre mans, amb text i pintura, signat per l'escriptora Lourdes Malgrat i Escarp i l'artista plàstic Pere Español Bosch. L'obra ha estat editada per Cossetània amb el col·lectiu La Gent del Llamp, i és la segona que el col·lectiu publica amb aquest format, en què text i pintura conflueixen en un sol discurs (la primera va ser Punt i a part. Homenatge a Antoni Torrell, publicat el 2021).

«Pensem que és important destacar que La bèstia i el caçador no és un àlbum il·lustrat ni una novel·la gràfica, sinó un llibre d'artista, en què el text literari i l'obra del pintor creen una atmosfera conjunta. Cada part amplia o matisa el significat de l'altra», subratlla la Lurdes. Així ho confirma el Pere, qui explica que la seva intenció no era il·lustrar la història, sinó captar l'ambient del relat: «De fet, és una línia en la qual fa temps que treballo, no busco que les pintures siguin una imatge de la història, sinó que tinguin vida pròpia».

Tant és així que, talment com els passa a la bèstia i el caçador, en què l'existència de l'un dona sentit a la de l'altre, escriptora i pintor coincideixen a afirmar que textos i imatges estan «perfectament encaixats», de tal manera que «les pintures, sense el relat, ja no les veuríem igual».

És també rellevant la disposició de les pintures en el llibre, totes seguides, tallant la narració en un punt que no ha estat deixat a l'atzar. A més, el treball del Pere juga amb l'ambigüitat, de manera que el lector-espectador mai sap del cert qui li està mostrant el pintor (de forma similar al que fa la Lurdes en el text, on juga amb la humanitat de la bèstia i la bestialitat del caçador).

Pel que fa a la història, l'escriptora subratlla que, per damunt de la trama, el llibre gira al voltant de la idea de «la introspecció de l'ànima humana», i que ho fa «a través d'un personatge que s'ha d'enfrontar a ell mateix i a les seves decisions en una situació extrema de solitud». La narració, detalla l'autora, s'emmarca en el gènere de la narrativa especulativa, «aquella que, partint de gèneres com la ciència-ficció, les distopies o els fets sobrenaturals, ens col·loca en els límits de la realitat, agafant situacions o mons que no són ben bé el nostre, però que recullen aspectes que podem reconèixer».

L'obra ja va ser presentada el passat mes de desembre al Museu d'Art Modern de Tarragona, però tots dos autors coincideixen en el desig que el llibre tingui més recorregut: «Ens agradaria exposar les pintures i fer lectures del text en espais com ara galeries d'art».