Els mestres romescaires tornen al Serrallo per mantenir viva la tradició

A Tarragona li va costar despertar ahir. Era un dia gris, ennuvolat. No feia fred; tampoc calor. El barri del Serrallo, però, no va tardar gaire a activar-se. Puntuals a les 9.30 hores, els 20 participants del Concurs de Mestres Romescaires es van citar a la pèrgola per demostrar les seves habilitats. Només hi havia una única premissa: preparar el millor romesco possible de manera tradicional. Morter en mà, començava una carrera a foc lent per preparar la picada, fregir el peix i elaborar l'apreciada salsa del barri mariner. I al final, Ariadna Torres es va coronar guanyadora.

Ja són 29 les edicions que s'han celebrat del certamen. Des dels seus orígens, que es remunten al 1951, el concurs s'ha organitzat fidelment de forma biennal. No obstant això, la pandèmia va impedir omplir el Serrallo de tomàquets, alls, avellanes i ametlles el 2021, i les condicions meteorològiques van suspendre l'intent de fer-ho el passat 25 de setembre. Malgrat tot, les ganes de lligar-se el davantal continuaven intactes. «Només podem fer que hi hagi 20 concursants perquè tenim 20 fogons, però hi havia llista d'espera», detalla Rafel Simó, tresorer de l'entitat organitzadora, el Sindicat d'Iniciativa i Turisme.

Gerard Casas és un d'aquests cuiners que es van quedar amb la mel –o el romesco– als llavis. Es va inscriure tard al concurs i, en conseqüència, no va poder agafar ahir la cullera de fusta. Ha preparat la salsa durant tota la seva vida. «Vaig començar a agafar afició a través de mon pare, per veure si podia competir amb ell i superar-lo. De fet, així va ser», comenta. Era l'any 1996 quan es va coronar subcampió en un concurs de mestres romescaires a Cambrils. Aquest cop, havia de veure com es preparava la recepta des del públic, però no volia ser un espectador més. «Hi ha molts coneguts que hi participen. Procuro aportar tot el que sàpiga des de la barrera», afegeix.

Més sort va tenir Pep Manresa. Feia anys que era seguidor del certamen com a amant d'un producte típic del Serrallo, però mai s'havia animat a concursar. Ahir va fer l'excepció. Recolzant-se a un banc de pedra, anava molent l'all, les nyores, la ceba, les ametlles i les avellanes per preparar la picada, «la mare dels ous» del romesco. «La picada determina que surti bo o dolent», comenta.

Mentre Manresa picava, Ángel Fernández l'observava amb atenció. «Crec que aquí davant tenim dos possibles guanyadors», apuntava. L'experiència l'avala: ha estat 48 anys preparant el romesco a diferents restaurants de Cambrils. Només havia anat al concurs com a aficionat, però es trobava davant d'un compromís. «El més difícil és parlar de romesco a Tarragona», declara. Perquè la capital és, en les seves paraules, «la capital del romesco» i no gosa posar en dubte l'opinió dels experts.

Relleu generacional

Tres hores i mitja van passar volant per als 20 cuiners. Al voltant de les 13.45 hores, va arribar el moment de conèixer el veredicte final: Ariadna Torres va ser distingida com a mestra major romescaire i Jordi Torres, Manuel Quero, Josep Maria Fonoll i Carlos Duran, com a mestres romescaires. Amb tot, el més important no era guanyar, sinó mantenir la tradició. Ja hi havia nens entre els fogons que demostraven estar preparats per heretar la cullera.

Tampoc era un concurs exclusiu per a tarragonins. Dues persones provinents d'Ucraïna i d'Argentina, respectivament, actuals residents al barri, van decidir posar a prova les seves habilitats culinàries. «Esperem que això continuï endavant sempre més», assenyala Simó. «El romesco sempre hi és i hi serà tota la vida», conclou Casas.