L'alta demanda complica que els estudiants trobin pis a Tarragona per a iniciar el curs

«Fa bastants mesos que consulto pàgines web i plataformes per buscar pis i, fins ara, no he trobat pràcticament res. De les 15 o 20 sol·licituds que he fet, m'han contestat únicament dues persones». A principis d'octubre, Ian Cabús, de 24 anys, té previst iniciar un màster de Formació del Professorat a la Universitat Rovira i Virgili (URV), però encara no té una habitació on allotjar-se.

«No estic nerviós perquè hi ha alternatives, però sí que cada setmana va augmentant la inquietud», comenta. Si no troba una residència a la ciutat de Tarragona on fer nit, optarà per anar i tornar cada dia des de Móra la Nova, encara que reconeix que no seria l'opció idònia. La seva no és una situació aïllada. Entre setembre i octubre, molts són els estudiants que es traslladaran a Tarragona per continuar la seva formació, però no tots ells saben on s'allotjaran. Són els casos de Saad Bouali (23 anys), que començarà un grau superior de Gestió Administrativa, i de Cati Aranibar (20 anys), qui cursarà tercer de Comptabilitat i Finances.

Ambdós han contactat ja amb una vintena de persones que arrendaven un espai, però, a hores d'ara, cap d'ells sap on podrà dormir un cop comenci el curs. «Veus els anuncis de gent que busca pis i els pocs que hi ha d'habitacions lliures... Això és una bogeria», expressa Aranibar. La demanda ha ultrapassat l'oferta.

A l'altra banda de les negociacions podria haver-se trobat Giselle Díaz, que llogava una habitació al pis que comparteix amb dues amigues al barri del Port. En un sol dia, una trentena de persones la van contactar interessant-se pel domicili. «Ha estat molt complicat decidir a qui li donàvem, perquè enteníem les necessitats de tothom, però, al final, només era una habitació», lamenta.

Díaz, de 20 anys, rememora que ella mateixa es va trobar en la mateixa situació de desesperació quan es va traslladar a Tarragona el 2021 provinent del Berguedà per estudiar segon de Psicologia, després d'un any inicial completat en línia per la pandèmia de covid-19.

«No vam obtenir pis fins a la segona setmana d'octubre i el curs començava a finals de setembre», recorda. En el seu cas, es va allotjar de manera provisional a casa dels avis a Vilanova i la Geltrú fins que va trobar una opció que la va convèncer. Això sí, el pis no estava moblat i, amb les amigues, va haver d'adquirir tot el que era necessari per viure-hi.

Preus assequibles

Un estudi de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya apunta que l'única opció rendible econòmicament per als catalans menors de 35 anys en referència a l'habitatge és compartir un pis de lloguer a les províncies de Lleida i Tarragona. Qualsevol altra alternativa que s'oferís al mercat suposaria un desemborsament de més del 30% del sou net per pagar l'arrendament.

Cabús, Bouali i Aranibar expliquen que, a la capital, el preu de la majoria d'habitacions se situava al voltant dels 200 euros mensuals, una xifra que entra en el seu pressupost. Amb tot, les habitacions més «decents», tant per les seves condicions com per l'import que es demana, «s'acaben de seguida perquè hi ha moltíssima demanda», detalla Díaz.

Aquest fet provoca que, a mesura que s'apropa la data d'inici de les classes, els estudiants es trobin amb més problemes per llogar un pis perquè, llavors, els preus es disparen. «Hi ha molts estudiants nous que arriben a la ciutat i accepten la primera oferta que veuen per la desesperació, perquè està a punt de començar el curs a la universitat, i paguen l'habitació molt cara», analitza Aranibar.

També critica que alguns propietaris demanen «massa requisits» per cedir l'immoble. Recorda el cas d'una amiga que va entrar a un pis «nan» per 500 euros al mes perquè era l'únic lloc on acceptaven que visqués amb el gat. La mateixa Aranibar va haver de rebutjar una oferta perquè l'habitació que li van mostrar «era com un rebost». Per la seva banda, Bouali detalla que sempre s'ha trobat amb persones que només buscaven noies o que ja havien llogat l'apartament.

Cabús, en el seu cas, va arribar a crear-se un compte prèmium en una plataforma de cerca de pisos per poder accedir a les dades de contacte dels llogaters i facilitar la interacció. «He hagut d'anar provant webs, investigant mètodes per trobar pis, però no hi ha una plataforma on puguis recórrer al 100%», lamenta el futur estudiant del màster de Formació del Professorat, que alhora comenta que li agradaria que hi hagués «algun tipus de suport» per part de la universitat.

Aquest dimarts, però, la sort va somriure Cabús. Una noia que llogava una habitació per 180 euros al mes el va contactar per parlar sobre la possibilitat d'acollir-lo. «Estic esperançat. Trobar aquest pis i que la companya veiés de forma positiva que pogués entrar-hi ja t'obre l'esperança. Els mesos que porto amb el nerviosisme de buscar pis, però, no me'ls treu ningú», conclou.