Diari Més
Inés Solé

Consellera de Cultura i Festes

Política

«Quin valor dones a la cultura si tens els equipaments de Tarragona que cauen a trossos?»

La regidora de la CUP assegura que les prioritats són actuar als teatres Metropol i Tarragona, al Teatre Auditori Camp de Mart i a la Casa de la Festa

Solé remarca que la conselleria ha de ser un servei públic que escolti les propostes de la població.

«Quin valor dones a la cultura si tens els equipaments de Tarragona que cauen a trossos?»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— Després de dos anys de pandèmia, tornen les festes de Sant Magí i Santa Tecla amb tota l'esplendor. Hi havia ganes? — La gent té moltes ganes de carrer, d'aquelles festes populars com les teníem enteses. Això és el que pretenem que passi, no només amb Sant Magí i Santa Tecla, sinó també al llarg de l'estiu. A mesura que hem anat tornant a la normalitat, hem anat adaptant-nos per recuperar el fet cultural com el teníem entès.

— La població tenia ganes de sortir de casa?

— Costa molt la represa. A través de la pandèmia, s'ha generat certa por a la ciutadania i això té una repercussió a l'hora de tornar als actes. La gent encara té una mica de resistència a participar-hi o a anar-hi. Progressivament, s'anirà recuperant l'ocupació. Hem notat les ganes de festa, de carrer, però no als mateixos nivells que teníem abans perquè s'ha de trencar un marc mental.

— Quina és la idea que té Tarragona com a ciutat de cultura?

— La idea és conjugar participació ciutadana, col·lectivitat, espai públic i una mirada per projectes, que no sigui excloent. A partir d'aquí, anar sumant potetes, perquè hi ha el tema dels equipaments. Quin valor dones a la cultura si tens els equipaments que et cauen a trossos? Es tracta d'establir un calendari en què es vagin encavalcant les programacions, que no hi hagi buit, sinó que construïm un relat continu. També, ser facilitadors del que es vagi gestant en la ciutadania.

— Ha dit que alguns equipaments «cauen a trossos».

— Tots, quasi.

— És el cas del Teatre Metropol. Hi ha alguna actualització?

— Ja han començat les actuacions. Les persones que van ocupar els pisos van marxar un vespre i, l'endemà, ja van entrar per fer la fumigació. Han estat fumigant tot el cap de setmana. Ahir, ja van entrar els operaris per apuntalar, tapiar i fer les accions d'emergència que marca l'informe, per després seguir amb les d'urgència, la segona fase.

— Hi ha informes per actuar en altres equipaments?

— Ara mateix, la prioritat és el Metropol. Quan tu tens un informe d'aquestes característiques amb qüestions d'emergència, això passa per davant de tot. També tenim el Teatre Tarragona, que estem a les portes d'instal·lar-hi un ascensor. Era una mancança molt greu. Després, tenim la Casa de la Festa, amb l'inici de les obres i la pròxima obertura, aproximadament, el 8 de setembre, per posar en relleu tots els elements del seguici i dignificar aquest espai que estava generant des de feia molts anys molts problemes. Tenim el projecte de recuperació com a seu de cultura de l'antic Ajuntament i, també, el Teatre Auditori Camp de Mart, on es faran un seguit d'arranjaments, com pot ser a la part interior de la passarel·la, que realment està molt malmesa. Aquestes són les prioritats, si més no, les que tenen nom, cognom i dotació econòmica, i que esperem poder executar aviat.

— Les de l'any passat van ser les seves primeres festes com a consellera. Com les va viure, ateses les restriccions?

— Crec que feia dos mesos que era consellera. Em vaig trobar un departament de Cultura bastant pitjor del que jo m'imaginava. Vam haver d'articular una reestructuració de l'àrea. Eren unes festes a mig gas. Qualsevol cosa generava controvèrsia. A més, jo havia participat en les festes des d'un altre vessant, i això em va suposar un gran canvi, tenint en compte, però, que nosaltres no gaudim de les festes pròpiament com a consellers. De fet, jo només participo en els actes que són obligatoris per protocol. La resta, ho visc des de la meva colla castellera. Notes el canvi, però, en el fons, encara vius la festa des del carrer, des del poble.

— Enguany continuarà vivint-les des de la colla?

— Sí, i tant. Jo faré els actes que toqui com a consellera i la resta ho viuré com a castellera. Faré castells amb camisa i, si he de rebre les colles, em posaré la samarreta de les festes. Aniré canviant. De fet, la cercavila la viuré amb la meva família. Creiem que això és el que no s'ha de perdre mai, viure-ho. El fet de tenir el privilegi d'estar al servei de la ciutadania no treu el fet que puguis viure-ho amb la teva gent.

— Es tornarà a celebrar el concurs de castells. Què n'espera?

— Crec que els resultats del rànquing avalen que ens espera un concurs on la gent anirà a concursar, perquè és una cosa intrínseca dels castells. Per molt que sigui el concurs de la represa, del retrobament, de les emocions, de les sensacions… Ho serà, però tothom està prement l'accelerador. Ningú hauria dit que al nivell que estem de temporada veuríem tants castells de 8, de 9, pilars amb folre i manilles…

— Malgrat el retrobament, tothom voldrà anar a guanyar.

— No tinc cap dubte. Com a castellera, ho vaig a fer el millor que pugui. I si m'he de trencar l'esquena perquè surti, me la trencaré. I crec que aquest és un sentiment majoritari al món casteller.

tracking