Diari Més

Política

Pau Ricomà reivindica una «realitat metropolitana» per a Tarragona

L'alcalde pronuncia un discurs de ciutat sota els signes de la inclusió, la sostenibilitat i la cohesió, de cara a la cloenda del seu mandat

L'alcalde, Pau Ricomà, en un moment de la seva conferència de ciutat, ahir a la tarda, al Teatre Metropol.

Pau Ricomà reivindica una «realitat metropolitana» per a TarragonaJoan Carles

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va reivindicar ahir «una àrea metropolitana per a Tarragona» en la seva conferència de ciutat, titulada Avancem cap a una Tarragona inclusiva, sostenible i cohesionada. Ricomà va anunciar, amb èmfasi, que Tarragona «està geogràficament imbricada en un conjunt de poblacions que configuren una realitat metropolitana indiscutible». I va reclamar per a aquesta àrea «aspirar a ser una realitat administrativa. Tarragona hi exerceix de capital, ho és des del punt de vista demogràfic, econòmic i històric». No es va oblidar tampoc de les altres poblacions, que «ostenten el lideratge a nivell de tot el país en camps com l'agroalimentari, l'industrial, el logístic i el turístic». Ricomà va explicar també que «si el Camp de Tarragona conforma una àrea metropolitana és perquè els seus ciutadans han volgut que sigui així. En un món interconnectat, un món en xarxa, la nostra complementarietat esdevé una gran oportunitat per ser un node que brilli prou en un entorn clarament competitiu i per tenir uns serveis especialitzats, sanitaris, educatius i socials, propis de la ciutat extensa que en realitat som, de prop de quatre-cents mil habitants».

Entre els serveis que mencionava, l'alcalde hi va situar «una de les millors universitats joves de l'Estat, la URV, un dels principals ports i un aeroport que hem de fer entre tots que augmenti el seu paper en el sistema aeroportuari», per fer tot seguit una crida a l'expansió: «De vegades tinc la sensació que tenim un país petit que a més de petit sembla que aspiri a estar embotit. El Camp de Tarragona, amb Tarragona al capdavant, ha de ser la punta de llança del reequilibri territorial de Catalunya», va dir.

Per estructurar tot aquest conjunt, Ricomà es va referir als trens, queixant-se que «actualment la utilització del transport públic és força baixa al Camp de Tarragona, inferior al 18%, amb una petjada de carboni que hem de reduir sensiblement». Per posar un exemple del que és necessari, va explicar que «s'està treballant en la proposta del TramCamp que enllaci Tarragona i Vila-seca, per seguir cap a Reus o en direcció a Salou i Cambrils, amb un traçat que vagi fins a la plaça Imperial Tàrraco, entrant a la Canonja, Bonavista, Campclar i Torreforta. Situant els barris de Ponent en el centre de la mobilitat al Camp de Tarragona i facilitant l'arribada en tramvia des del centre de Tarragona a la nova estació d'alta velocitat a Vila-seca, al sud de l'aeroport. Podrem anar a buscar l'AVE en tramvia. Aquesta seria la primera fase del tramvia que més endavant hauria d'enllaçar els principals punts generadors de mobilitat com l'hospital Joan XXIII, els barris del Nord de Tarragona i els de Llevant».

Tot i això, Ricomà no es va estalviar crítiques a la situació rebuda, ja que va qualificar «d'autèntica mostra d'ineficiència» el funcionament del nus ferroviari de Tarragona, posant com a exemple que les mercaderies passin pel centre de la ciutat mentre els viatgers hagin d'anar a buscar els trens a fora.

No obstant això, considerant tot el conjunt d'infraestructures, l'alcalde va citar 18 compromeses en aquest mandat per les diverses administracions: inversions a la Mancomunitat de Residus, el nou Hospital Joan XXIII, el Fòrum Judicial, el Centre Penitenciari Obert, la Ciutat del Repòs i de Vacances, el Fòrum de la Colònia, la Necròpolis, la renaturalització d'espais amb valor paisatgístic, la recollida selectiva, la informatització de l'administració municipal, els busos d'hidrògen, l'estudi de vibracions del tren al pas per l'Amfiteatre, el traspàs de carreteres de l'Estat, el carril bici de Llevant, l'ampliació del pont del Francolí, les pantalles acústiques del mateix riu, Ca l'Agapito i l'augment de la seguretat a la carretera d'El Catllar.

Ricomà va remarcar que l'import sumat de totes aquestes obres representava més de 350 milions d'euros públics d'inversió, que s'executaran durant el pròxim mandat.

Missatgeria mòbil

Ricomà no va oblidar citar una de les crisi amb què s'ha hagut d'enfrontar la seva administració, que va ser l'accident d'IQOXE i la situació que ha creat als barris de Ponent. «Com a alcalde de Tarragona exigeixo a l'Estat que d'una vegada per totes apliqui el sistema d'avís per missatgeria mòvil, donant compliment a una directiva europea que obligava a els estats membres a aplicar aquesta tecnologia amb data límit d'avui, el 21 de juny, va dir amb èmfasi».

Ricomà va concloure referint-se a la seva visió del futur: «M'imagino un futur esplendorós. No el dels grans esdeveniments efímers ni el de les grans obres faraòniques. M'imagino una ciutat on tot tingui sentit i on tothom hi compti. Soc ambiciós, no d'èxits ni reconeixements personals. Soc ambiciós en que amb la suma de molts esforços i il·lusions Tarragona esdevingui la ciutat amb la millor qualitat de vida de la Mediterrània», va dir.

tracking