Diari Més

Social

Unzué: «Ens hem de llençar a la piscina, intentar-ho tot sempre»

L'exfutbolista Juan Carlos Unzué, el qual pateix ELA, va oferir una xerrada sobre els 'Aprenentatges de la vida' en el marc de les jornades Port Solidari

Juan Carlos Unzué acompanyat pel president del Port, entre d'altres, fent el símbol de l'ELA.

Unzué: «Ens hem de llençar a la piscina, intentar-ho tot sempre»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'exfutbolista Juan Carlos Unzué, qui va ser porter del Sevilla o el FC Barcelona, entre d'altres, va oferir ahir una xerrada en les jornades Port Solidari sota el lema Aprenentatges de la vida. Unzué va transmetre la seva experiència com a jugador i entrenador de futbol, però sobretot ho va fer des d'una visió global de la vida amb l'ELA com a protagonista, malaltia que li va ser diagnosticada el 2020. «Ens hem de llençar a la piscina, hem d'intentar-ho tot sempre», convidava Unzué a tots els assistents que l'escoltaven atentament.

Juan Carlos Unzué va néixer el 1967 i va ser porter d'equips de Primera Divisió com FC Barcelona, Sevilla i Osasuna, entre altres. Posteriorment, va penjar els guants i va ser entrenador de porters al Barça quan Pep Guardiola era entrenador i va guanyar el sextet. També va ser segon entrenador al Barça amb Luis Enrique i després va emprendre la seva aventura al capdavant de les banquetes en solitari en equips com el Celta de Vigo o el Numancia. «Soc un privilegiat per haver pogut fer de la meva afició la meva professió», deia ahir Unzué, qui afegia que «a més, el futbol és un esport d'equip que t'aporta valors que després t'acompanyen tota la vida, sol no pots fer gran cosa, però en equip ho pots fer tot».

L'any 2020, amb 53 anys, se li va detectar que patia ELA (Esclerosis Lateral Amiotròfica), una malaltia neurodegenerativa poc coneguda arreu de l'Estat on hi ha unes 4.000 persones afectades, segons dades de la Fundació Miquel Valls que també va estar present en la xerrada. D'aquestes, unes 350 són de Catalunya. «Amb tot, calculem que a Catalunya hi ha unes 1.350 persones afectades per la malaltia, ja que no és només el pacient, sinó també tot l'entorn del qui pateix ELA», deia Ana Rigola, de la fundació.

«Gaudir del trajecte»

Unzué comentava ahir que, quan li van notificar que tenia ELA, va actuar «igual que el dia abans de saber-ho». L'exporter sempre ha anat amb un somriure a la cara i la malaltia no l'ha canviat gens i, aquest somriure, és una motivació més per a Unzué, tal com explicava ahir: «La meva dona em diu que porta bé la situació perquè jo ho duc bé, per a mi això és una motivació per estar bé, intento tenir-ho present sempre al meu cap». L'exentrenador convidava ahir als assistents a «gaudir tant com es pugui del present, perquè posar-se objectius és positiu, però cal gaudir del trajecte fins a aconseguir-los», i ho argumentava amb una experiència seva quan era segon entrenador del Barça: «Just després de guanyar la Champions, que suposava el segon triplet blaugrana, els capitans van venir a parlar amb mi a l'avió per convèncer a Luis Enrique de què no marxés, perquè deien que encara tenien molt per gaudir amb nosaltres». «Aquest és el millor exemple de l'important que és gaudir del trajecte fins a aconseguir el que volem, perquè si només pensem en l'objectiu, quan el tinguem l'únic que farem serà pensar en el següent».

En aquesta línia, el ponent cridava a tots a ser «valents i atrevits perquè quan mirem enrere veiem que, com a mínim, vam intentar allò que volíem», i afegia que «perquè si no som valents, quan miren al passat ens posarem tristos pensant per què no vam ser valents, per no haver-ho intentat, per no haver-nos llençat a la piscina». «En tots els canvis que fem ens sentirem novells primer, però si surt bé ho podrem gaudir i, si no va com ens havíem pensat, podrem aprofitar aquesta nova experiència per seguir creixent i aprenent, no ens hem de quedar amb ganes de res».

Per la seva banda, el president del Port, Josep Maria Cruset, també reflexionava que «tendim a pensar que hi serem sempre i amb les mateixes condicions, però el temps passa i, de tant en tant, ens hem d'aturar per evitar convertir-nos en hàmsters dins d'una roda».

tracking