Diari Més

Judicial

La pandèmia dispara les peticions per a acollir-se a la Segona Oportunitat

Aquest mecanisme legal permet exonerar el passiu contret per una persona física i reorganitzar els deutes de forma digna

Primer s'intenta renegociar el deute amb els creditors i si no s'arriba a cap acord, el jutge estudiarà si aquest es pot cancel·lar.

La pandèmia dispara les peticions per a acollir-se a la Segona OportunitatCedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Són moltes les conseqüències econòmiques que ha deixat la pandèmia de la covid-19, arran dels confinaments i les restriccions. Els ERTE, els desajustos en el mercat de treball, la situació de coll d'ampolla en la qual es troben molts sectors productius o el gran nombre de famílies que han hagut de sol·licitar ajuts a serveis socials són alguns exemples. Ara bé, la pandèmia també ha suposat un considerable creixement de les sol·licituds d'acollida a la Segona Oportunitat. A Catalunya, en el primer semestre de 2021 es van presentar gairebé tantes peticions (2.286) com en tot l'any 2020 (2.924) i és la comunitat autònoma on més se n'han presentat. Ara bé en què consisteix aquest procediment?

La segona oportunitat permet alliberar-se dels deutes contrets, o dit de manera col·loquial, fer cau i net. Aquest mecanisme legal, vigent a l'estat espanyol des del 2015, és l'alternativa per a particulars i autònoms al concurs de creditors que tenen les empreses. Així doncs, mitjançant un procediment legal, i sempre que es compleixin una sèrie de condicions, una persona física o un autònom que té un volum de deutes impossible d'assumir, pot exonerar part o la totalitat del seu passiu, cosa que li permetrà començar de nou, sense càrregues financeres a l'esquena. És per això que s'anomena segona oportunitat.

El grup de treball sobre segona oportunitat del Consell de l'Advocacia Catalana, constata que el 2020 hi va haver un augment anual del 50% pel que fa a sol·licituds de segona oportunitat i preveuen que el creixement anual de cara a 2021 serà del 70%, a causa de la finalització de la moratòria del deute que marcava el Reial Decret 34/2020.

Les dades del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) indiquen que Catalunya agrupa el 32% (2.286) del total de peticions de Segona Oportunitat del conjunt de l'Estat (7.125). Aquestes xifres són les del primer semestre de 2021, però les previsions del CGPJ pronostiquen que en el conjunt d'Espanya el nombre de sol·licituds d'aquest mecanisme arribarà a les 13.000 a finals d'any; unes xifres que encara estan molt allunyades de països com França o Alemanya.

Els requisits per a acollir-s'hi

Igual com passa en els concursos de creditors que poden presentar les empreses, per acollir-se a la segona oportunitat cal complir una sèrie de condicionants. El primer és acreditar que no es té patrimoni per a fer front als deutes o que aquest ja s'ha liquidat. Així mateix, l'import total dels deutes no pot superar els 5 milions d'euros. L'últim condicionant és que el deutor actuï de bona fe.

El concepte «bona fe» és molt vague i pot suposar interpretacions molt diverses. Per això, la llei indica que implica una actuació amb bona fe. Així doncs, abans de presentar la sol·licitud, s'haurà intentat aconseguir un acord extrajudicial amb els seus creditors. El jutge haurà de considerar que la persona en qüestió no ha estat el causant de provocar la situació d'insolvència. A més, en els deu anys anteriors no s'haurà pogut ser beneficiari d'aquesta llei ni haver estat condemnat per delictes contra el patrimoni, la Hisenda Pública o contra els drets dels treballadors. Per últim, actuar de bona fe implica que en els quatre anys anteriors a la sol·licitud no s'hagi rebutjat una oferta d'ocupació «adequada a la capacitat» del deutor.

El procediment a seguir

Si complim tots els requisits, podem iniciar la sol·licitud de la mà d'un advocat. El procés té dues fases. En la primera, s'intenta negociar amb els creditors una quantitat a retornar i uns terminis que permetin seguir amb una vida digna. Si no s'aconsegueix cap acord, es passa a la segona fase en la qual serà un jutge qui determinar si és procedent cancel·lar, total o parcialment el deute. Cal tenir en compte que s'estableix un període d'espera de 5 anys en el qual els creditors poden demanar la revisió del procés i el deutor hauria de fer-ne càrrec si rebés una herència o un premi en jocs d'atzar, per exemple, amb el qual pogués fer front al deute que havia contret.

tracking