Diari Més

Sanitat

Els sanitaris del Camp de Tarragona van patir 93 agressions l'any passat

L'atenció primària de la regió sanitària concentra 80 d'aquests casos, que es reparteixen entre físics, verbals i a les xarxes

Imatge d'arxiu del passat mes de maig del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona.

Els sanitaris del Camp de Tarragona van patir 93 agressions l'any passatACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La covid-19 ha tensat considerablement el sistema sanitari català el darrer any i mig. A vegades, la pressió i el cansament dels pacients, potenciada pel context pandèmic, l'arriben a pagar els professionals. Durant el 2020 el personal sanitari del Camp de Tarragona va patir fins a 93 agressions entre les físiques, les verbals i les rebudes a través de les xarxes socials. La major part d'aquests casos es van registrar a l'atenció primària. Va ser 80 les agressions que van tenir lloc als Centre d'Atenció Primària de la regió sanitària del Camp de Tarragona l'any passat. Per la seva banda, l'hospital Joan XXIII de Tarragona va registrar les 13 restants. Cal tenir en compte que durant bona part del 2020 els hospitals van tenir les visites restringides.

En l'àmbit català, el Camp de Tarragona va concentrar una de cada 10 agressions als CAP i el 7,2% als hospitals. Així, arreu del territori es van produir 181 situacions de violència als hospitals i 776 a l'atenció primària. En termes comparatius, el personal dels hospitals catalans van patir més agressions físiques que els dels CAP. Per les 46 físiques als hospitals –46 també a la primària–, se'n van produir 135 de verbals. Per la seva banda, les agressions verbals a l'atenció primària es van enfilar fins a les 723. Del total de situacions de violència, el personal sanitari català tan sols en va denunciar el 6,8%.

Als hospitals, els infermers van ser el personal que va patir més agressions, amb 91 de les 181. Els van seguir els auxiliars d'infermeria i el personal facultatiu (27). Per la seva banda, el personal facultatiu va ser el més agredit als CAP (229 de 776), seguits del personal administratiu (220) i els infermers (156). Entre els hospitals i la primària, només el 45% dels casos van requerir actuacions immediates. Als hospitals destaquen les 38 intervencions de companys i les 36 del personal de seguretat, mentre que als CAP van tenir 157 actuacions de companys i fins a 128 policials.

Pel que fa a les causes desencadenants de les agressions, les més habituals van ser l'incompliment de normes del centre o de convivència (16,6%) i la disconformitat amb el tractament (14,4%). Mentrestant, la radiografia als CAP canvia força. Un quart de les agressions es van produir als taulells informatius.

La no normalització

«L'objectiu és que no es cronifiquin les agressions, sobretot les verbals. Les podem arribar a normalitzar i invisibilitzar, i no és de rebut que t'insultin», justificava Marina Roig. La representant del sindicat CATAC-CTS/IAC del Joan XXIII explicava que són «treballadors públics que estem per la gent», però que no són «responsables directes de tot el que està passant». «La pandèmia ha evidenciat que les plantilles i les ràtios no són les adequades», deia Roig, que lamentava que «no es pot corregir en poc temps». «No hi ha prou personal i estem cansats», indicava.

Amb la pandèmia «s'ha incrementat la disconformitat de la població per no poder accedir sense cap problema als centres», detallava Roig. Per aquest motiu, la representant sindical explicava que han iniciat aquesta campanya que «feia molts anys que demanàvem a l'Institut Català de la Salut». «Podem entendre que hi ha una demanda que no podem cobrir, però no és responsabilitat nostra, sinó de tots quan anem a votar. És de la societat en general», esgrimia Roig, tot i que remarcava que «no està justificada cap agressió».

Amb tot, la representant sindical del CATAC-CTS/IAC remarcava la importància de posar fil a l'agulla a la violència física, verbal i digital vers el personal sanitari: «El que no es notifica, no existeix. I el que no existeix, no es pot millorar». Roig incidia en la novetat de la violència a través de les xarxes socials: «S'ha posat de moda l'assetjament digital. Molts treballadors tenen vida a les xarxes i, com que a la identificació de la feina hi ha el nom i cognom, qualsevol els pot buscar per agredir-los. És relativament fàcil».

tracking