L'Arquebisbat de Tarragona suspèn durant quinze anys el capellà denunciat per abusos sexuals

Fuentes era canonge arxiver de la catedral de Tarragona i director de l'arxiu històric arxidiocesà tarragoní. Com es va manifestar en el comunicat amb data de 11 de febrer de 2021, l'Arquebisbat manifesta la ferma voluntat d'evitar tota mena d'impunitat, tot i la prescripció a nivell civil dels fets ocorreguts ara fa tres dècades, ha considerat necessari demanar a la Santa Seu que s'aixequi la prescripció canònica.

Acceptada aquesta petició, i ponderada «la gravetat dels fets», l'Arquebisbat li imposa les següents penes: prohibició durant un any de l'exercici públic del ministeri presbiteral i de la docència eclesiàstica, prohibició durant quinze anys de tenir veu i vot com a canonge en el Capítol, i prohibició durant quinze anys d'exercir cap responsabilitat pastoral en una parròquia o organisme diocesà.

En aquest sentit, només podrà ser nomenat adscrit en una parròquia, comunitat o organisme diocesà amb la prohibició expressa d'estar amb menors d'edat sense la presència d'un adult.

Al mateix temps, l'arquebisbe Planellas insta el mossèn sancionat a «ponderar el seu comportament i a assumir el ferm propòsit de dur una vida d'acord amb la dignitat que correspon al seu ministeri presbiteral i a considerar la manera més oportuna de demanar perdó a la víctima».

L'Arquebisbat de Tarragona, en el mateix comunicat, reafirma «la seva condemna davant tot abús sexual, de poder i de consciència, especialment quan hagi estat comès per un clergue contra un menor», i convida a denunciar aquests fets a les autoritats civils i a la Comissió de Prevenció dels Abusos de l'Arquebisbat.

L'oficina d'abusos de l'Arquebisbat va parlar amb el capellà a principis d'aquest any per una denúncia contra el mossèn, que va acabar reconeixent els fets. Almenys hi ha constància de dues víctimes, un noi de 18 anys i un menor, tots dos fills de famílies amb qui el rector tenia una bona relació. Fuentes també va ser rector de pobles com Aiguamúrcia, Querol, el Pont d'Armentera i l'Aleixar, i des del 2018 era el mossèn de la Selva del Camp, Almoster i l'Albiol.

El mateix Arquebisbat va portar el cas a fiscalia i després al Vaticà.