Diari Més

Llibres

«Fer les coses perquè et dona la gana i a canvi de res… Això és l'amor»

El metge psicoterapeuta barceloní que s'ha fet conegut per oferir serveis de psicoteràpia gratuïta presenta el seu primer llibre a Tarragona

El psicoterapeuta José Aznar aquest dilluns a la ciutat de Tarragona.

«Fer les coses perquè et dona la gana i a canvi de res… Això és l'amor»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El 'Ser' y el 'Ego'. Un camino hacia la luz (Editorial Sincronía) és el primer llibre del doctor José Aznar (Barcelona, 1950). Des de fa més de trenta anys Aznar ofereix els seus serveis de psicoteràpia de forma gratuïta a totes les persones que li ho demanen. En aquest llibre desgrana els coneixements i les eines que ha desenvolupat durant tots els anys de pràctica.

—Com s'inicia en el món de la psicoteràpia?

—Jo estava treballant a l'Hospital Clínic de Barcelona, exercint de psiquiatre, però el que m'agradava més era la psicoteràpia com a forma de tractament dels trastorns psiquiàtrics…

—Abans de continuar, pot explicar què és la psicoteràpia?

—La psicoteràpia consisteix a tractar a les persones a base d'escoltar-les. Escoltar els seus problemes i, mitjançant el teu propi coneixement personal, ajudar-les a que vegin aquests problemes d'una manera més clara. Penso que hem de distingir la persona que som quan venim al món, de la que ens anem muntant a mesura que anem creixent. Sovint no confrontem el que pensem amb la realitat, sinó que ens ho creiem directament, i així es crea el que anomenem l'ego. Una cosa seria el ser, que és la persona, i l'altra l'ego, que és la negativitat amb la qual s'identifica aquella persona, una mena de mentida que portem a dins i que ens fa patir. I aquest és realment l'únic enemic que tenim a la vida.

—Tornem al Clínic. En la seva història professional i personal hi juga un paper clau una gasolinera.

—Sí, la meva mare tenia un garatge-gasolinera i va arribar un dia que em va dir que, si el volia, me'l donava. Em va semblar una gran idea i vaig acceptar. Hi vaig estar treballant un temps, però a la vegada anava fent psicoteràpia a algun client, amics, familiars… Fins que vaig decidir apostar-hi de ple. Vaig dir-li al meu gestor que portés ell el garatge i així jo em podria dedicar a fer el que realment m'agradava.

—Però ho va fer d'una manera singular: amb l'anunci que no cobraria mai a cap pacient.

—Clar, perquè els diners ja em venien pel negoci de la gasolinera. Llavors, per què hauria de cobrar? I, a més, fer les coses perquè et dona la gana, i a canvi de res… Això és l'amor.

—Tots els seus pacients són persones amb dificultats econòmiques, llavors?

—Hi ha de tot. Persones que no es poden permetre pagar 50, 60, 70 euros a la setmana i persones que sí que podrien, però venen perquè m'han vist en algun vídeo dels que penjo a les xarxes socials o han llegit el meu llibre, i els crida l'atenció el que veuen en mi. Senten confiança en què els puc ajudar a transformar la problemàtica que pateixen i ser feliços.

—Vostè va fer aquest treball amb si mateix?

—Sí, he buscat psicoterapeutes que m'han ajudat, a través entre altres, de l'anàlisi transaccional, teràpia Gestalt i eneagrama. També he llegit molt i m'he treballat molt a fons, he estat molt atent i m'he observat. És a través d'aquest coneixement personal, que et pots enfrontar a l'enemic, que no està fora, sinó a dins. Des de l'Antiguitat, tots els grans homes i dones han dit el mateix: ves a la ment, observa-la, perquè allà rau l'origen de la teva infelicitat, del teu patiment, i treballa per poder-la canviar i ser tu mateix.

—Aquest mateix dimarts presenta el seu llibre. Què hi trobarem?

—Sí, el presento al Cafè La Cantonada, de 10 a 12.30 h. El primer capítol del llibre el dedico a explicar què som i què no som. Després, també parlo sobre el treball interior, aquest treball d'observació personal. I explico qui són els personatges, aquells pensaments o emocions negatius, com per exemple el Jutge interior que tots tenim i que és una autoritat nefasta que ens exigeix, ens atemoreix i ens desqualifica, i ens culpa si no fem el que ell vol, o el Salvador, que ens exigeix que fem nostres els problemes dels altres i, si no ho fem, ens fa sentir culpables.

tracking