x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9.98 º
5.544 Km/h
Delinqüència
Durant el 2011 es van denunciar una mitjana de 33 estafes al mes al Tarragonès, el 2020 la xifra va ser de 196 denúncies mensuals.

Les estafes s'han multiplicat per més de cinc en l'última dècada al Tarragonès

Durant el 2011 es van denunciar una mitjana de 33 estafes al mes al Tarragonès, el 2020 la xifra va ser de 196 denúncies mensuals.

Mossos d'Esquadra

Les estafes s'han multiplicat per més de cinc en l'última dècada al Tarragonès

Els Mossos van registrar més de 2.100 denúncies per aquest delicte durant el 2020, del qual al voltant del 70% es produeixen a través d'Internet

Actualitzada 01/03/2021 a les 07:43

Els delictes d'estafa han crescut considerablement durant els últims anys al Tarragonès, de la mateixa manera que a la resta del país. El 2011 els Mossos van registrar un total de 394 denúncies per aquest delicte a la comarca (9.321 a Catalunya), una xifra que s'ha multiplicat per 5,4 fins aquest 2020, quan se'n van presentar un total de 2.154 fins al mes de novembre al Tarragonès (61.460 a Catalunya). Uns delictes que, a més, han anat canviant la seva naturalesa durant aquesta dècada. Segons el caporal dels Mossos d'Investigació Tarragona-Grup d'Estafes de l'Àrea Bàsica Policial del Tarragonès, fa deu anys el 70% de les estafes eren les tradicionals, en les que bàsicament robaven la targeta de crèdit a algú havent vist prèviament el número de seguretat i la utilitzaven, mentre que el 30% eren estafes a través d'Internet. Ara, aquesta tendència s'ha invertit, de manera que el 70% d'aquesta mena de delictes es produeixen de manera electrònica, mentre que el 30% restant encara es comet amb el mètode clàssic. Segons explica, aquest canvi va lligat a l'augment del comerç electrònic, que s'ha disparat durant aquests últims anys. «Com més compre'm per Internet, utilitzant les targetes de crèdit en línia, més casos d'estafa electrònica hi ha, i això va creixent, tot i que confiem també que les mesures de seguretat que cada cop van implementant les entitats bancàries dificultin aquesta mena de delictes», assenyala el caporal. 

Cal tenir en compte que, en general, el nombre de delictes va caure dràsticament durant el confinament total per la pandèmia de covid-19, el març i l'abril, però la reducció no va ser tan forta pel que fa a les estafes, que al Tarragonès se'n van denunciar 95 i 70, respectivament, quan la mitjana de la resta de mesos de 2020 està sobre les 200. En aquest sentit, el caporal defensa que quan va començar la nova normalitat la xifra va augmentar, fins a «recuperar l'estadística anual, amb uns números molt semblants als de 2019». Sobre això, creu que l'augment d'aquests casos que es fa evident any rere any es veurà reflectit durant el 2021. 

Segons explica, les estafes més comunes actualment estan relacionades amb la captació de les dades bancàries de la víctima, principalment, a través de missatges que envien per correu electrònic, WhatsApp o SMS. «Les organitzacions que es dediquen a aquests delictes t'envien un missatge fent-se passar per una empresa reconeguda, per un banc o per una companyia de missatgeria i et diuen que has de fer un pagament amb qualsevol excusa. Llavors la víctima introdueix les dades bancàries i els delinqüents ja les tenen per treure diners o fer compres», explica el caporal d'investigació dels Mossos, que afegeix que «també és possible que t'enviïn un enllaç a través del qual et descarreguin un programa espia al teu ordinador o al telèfon mòbil i amb aquest poden copiar i clonar totes les operacions que fas tu amb el teu dispositiu, aconseguint també molta informació». El que fan, al cap i a la fi, és simular que són una empresa coneguda, per la qual cosa difícilment la gent desconfia. No obstant això, el caporal insisteix en la importància de comprovar l'adreça de correu electrònic d'origen, que normalment sol ser molt estranya. Reconeix que sovint aquesta mena de correus van directament a la safata de «correu no desitjat». 

El caporal del Grup d'Estafes qualifica a aquestes organitzacions de «pirates internacionals». En la majoria de casos són d'altres països, com Pakistan o de l'est, principalment, però també d'Espanya, que després acaben venent aquestes dades a tercers, que són els qui finalment acaben cometent l'estafa, ja que realitzen compres amb els diners de la víctima. Explica que des de la seva unitat solen arribar als qui utilitzen aquestes dades quan són de per aquí. «A vegades veiem que amb la informació bancària de la víctima es realitzen compres a tres llocs diferents del món en qüestió d'hores», explica el caporal, que assenyala que en aquest cas es passa la informació a altres grups d'investigació d'altres cossos policials que es dediquen a investigar aquestes organitzacions conjuntament amb policies internacionals. L'investigador, que assegura que pel simple fet de tenir targeta de crèdit ja és suficient per ser una possible víctima d'aquestes estafes, explica que «nosaltres fem la primera detecció del delicte, fem de filtre, i després la Interpol ja mira d'arribar al fons d'aquestes organitzacions». A més, sosté que «qui acaba utilitzant les dades per fer compres pot ser de per aquí a prop i el podem enxampar, però molts cops també cometen el delicte d'usurpació d'identitat, aprofitant-se que algú ha perdut el DNI, per exemple, i es fan passar per altra gent, amb altres adreces, per dificultar la nostra investigació». 

Finalment, comenta que, entre les estafes actuals n'hi ha una amb un sistema complicat de detectar. Investiguen com una persona arriba al banc i, amb un codi que es genera automàticament, aconsegueix treure diners del compte de la víctima sense targeta ni cartilla, només amb el codi, que pot ser numèric o amb un QR. També explica que amb el Bizum, com que també pots sol·licitar que t'enviïn diners, «et diuen que te'ls envien, però quan acceptes, realment els estàs donant».

Comenta el contingut : Les estafes s'han multiplicat per més de cinc en l'última dècada al Tarragonès
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes