x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
27.59 º
7.416 Km/h
Albert Batet Cap de llista de Junts per Catalunya per Tarragona a les eleccions autonòmiques Eleccions 14-F
El candidat de Junts, Albert Batet, a la plaça Antic Escorxador.

«Som realistes i caldrà governar amb tots els partits independentistes»

El candidat de Junts, Albert Batet, a la plaça Antic Escorxador.

«Som realistes i caldrà governar amb tots els partits independentistes»

El número u a la demarcació crida al «vot útil», desitja una «energia competitiva i sostenible» i diu que la gestió de les residències és «un repte de futur»

Actualitzada 10/02/2021 a les 07:59

—Quina és la primera acció que durà a terme a Tarragona si Junts governa?
—La mateixa que al país. Estem patint una crisi econòmica i social molt greu, fruit de la pandèmia. Necessitem un consens sobre el pla de reobertura, que sigui segura. Les mesures no poden ser centralitzades, sinó específiques per sectors i territoris. La segona acció va de recursos: tenim tots els fons MEDE i europeus centralitzats a Madrid. Convidarem a totes les forces a fer un front comú per tenir aquests recursos a Catalunya.

—El principal pilar és la lluita contra la pandèmia, doncs.


—Tenim dues lluites indissociables: la solvència, el rigor, la bona gestió, el vot útil per les empreses, pels autònoms, pels infermers i els metges; però també la independència.

—El repte més gran al Camp de Tarragona és la producció d'energia. Tothom parla d'una transició.
—El projecte de l'hidrogen verd que hem presentat als fons europeus ha de solucionar molts problemes. Les empreses de la nostra indústria, especialment les químiques, han de ser competitives. Amb l'actual oligopoli tenim una energia cara. Necessitem que sigui competitiva, verda i sostenible.

—En mobilitat, molts partits defenseu el tren-tram.
—Hi ha aspectes de l'Autoritat Territorial de Mobilitat en els quals s'han avançat, com el bus exprés entre Tarragona, Reus, Valls i la costa, o la tarifa integrada. Ara, amb l'alliberament del ferrocarril, apareixen noves oportunitats. El tren-tram és un projecte de fa molts anys. Tenim una xarxa ferroviària existent que pot dotar un servei de qualitat, i així abaixar l'ús del cotxe. Això passa per bones freqüències i tenir la gestió del servei. 

—El Delta de l'Ebre és el territori de Catalunya més afectat pel canvi climàtic. Com hi voleu posar remei?
—Calen sediments i diners públics. Els diners hi són, la Generalitat s'hi ha compromès, però mentre lo riu sigui gestionat per Madrid, no podrem aplicar les mesures necessàries per salvar el Delta i l'Ebre.

—El Baix Penedès és la comarca amb més atur.
—Té problemes de connectivitat. Hi passen moltes infraestructures, però té poques sortides d'autopista i poques parades de tren. La Generalitat hi va fer fa anys una aposta reeixida en l'àmbit de l'automobilisme. Cal una reindustrialització de la comarca, és el mecanisme per consolidar la sortida econòmica de la crisi. Al Baix Penedès, els ajuntaments més grans els governa el PSC, igual que el consell comarcal, i s'evidencia la mala gestió.

—Les eleccions són en plena tercera onada. 
—El senyor Illa, el pitjor ministre de Sanitat de la història de tota Europa, ha prioritzat els interessos de partit per damunt la salut de les persones. Som l'Estat de la Unió Europea que menys recursos ha destinat a la lluita contra la covid. Es veu clarament amb els autònoms, en el model de l'escola catalana o en l'àmbit de la salut.

—Fins ara, la conselleria de Salut s'ha dirigit des d'ERC. Si Junts governa, com gestionarà la pandèmia?
—Molts sectors coneixen el rigor i solvència del nostre espai polític quan hem tingut responsabilitats. Tot això passa pel vot útil i la mobilització. Si guanyem bé, podrem governar millor. Hi ha coses que durant els últims mesos s'haguessin pogut fer millor, com a les residències. El model d'atenció a la gent gran és un repte de futur. No és el mateix tenir les residències gestionades al marge del departament de salut. 

—I quin ha de ser el model de la sanitat catalana?
—Hi ha un nivell d'expertesa molt elevat, amb professionals molt potents, que aquesta pandèmia ens ha permès conèixer-los de més a prop. Hem de tenir més recursos per poder-los fer més confiança. L'Estat espanyol ha d'acabar amb l'infrafinançament i amb les seves pròpies lleis, com la de dependència. Amb recursos i un model consolidat, hi ha una bona base per tenir un país amb una qualitat de vida excel·lent.

—És una de les campanyes electorals en les quals menys s'està parlant de la independència. El procés està encallat?
—Està viu. És com els castellers, que no poden fer castells ara, però l'esperit i les ganes hi són. Això no vol dir que ens n'hàgim oblidat, però estem en pandèmia i en una situació econòmica greu. Ara és quan s'han posat de manifest els límits de l'autonomia. Volem avançar i volem ser molts, amb l'objectiu clar d'arribar al 50% de vot independentista per primera vegada en unes eleccions al Parlament.

—Cal un nou referèndum?
—Sempre hem tingut voluntat de negociació. Hem d'avançar junts, i anar sols, com han fet algunes formacions a Madrid; no ha portat resultats. Per avançar necessites força, i la força ve dels vots. Cal que tothom voti i arribem al 50%. Hem tingut les coses molt difícils amb la repressió, la presó i l'exili en els comicis dels darrers anys. Ja estem acostumats al fet que l'Estat ens vegi com el rival a batre. 

—Puigdemont torna a ser número u. Els presos fan campanya. Per què seguiu confiant en els valors prereferèndum si no poden ser a primera línia?
—Sí que hi són. Puigdemont ha estat totalment connectat amb la realitat del país, el lideratge de Junts per Catalunya i del Consell per la República, i sent diputat del Parlament Europeu. Quan els presos surten de la presó, amb el tercer grau, en comptes d'anar amb les seves famílies van a fer campanya, baixen a l'arena. El nostre és un projecte de suma, transversal, amb gent que ve de Convergència i Unió, d'Esquerra Republicana, del PSC o d'Unió Democràtica. El país va per davant de les persones i els partits, i el que ens uneix és l'u d'octubre i la voluntat d'avançar.

—Diu que Junts és el «vot útil».
—Ho som per fer un país millor amb rigor, amb responsabilitat i per seguir avançant amb el procés. Hi ha altres partits que es presenten a les eleccions i poden no treure representació a la demarcació. Que no es llenci cap vot a la paperera.

—Les enquestes dibuixen una lluita a tres per la victòria. La bossa d'indecisos és gran i l'abstenció es preveu alta.
—Sabem que la situació és complicada i que la gent està patint, però l'únic vot que canvia les coses és un vot a través de la independència. El fals canvi d'Illa és autonomia, involució, regressió i repressió. 

—Malgrat que el matrimoni amb ERC s'ha anat deteriorant, segueix sent l'opció de pacte més viable.
—Tots els governs de coalició tenen les seves coses, és com les parelles. Passa al govern espanyol, a l'Ajuntament de Barcelona, al de Tarragona o al de Reus. 

—Pactaríeu amb algú altre?
—Aragonès contempla la possibilitat de governar sol. Nosaltres apliquem un criteri de realitat, que passarà per un govern de coalició. Hem d'anar tots els independentistes junts.

—Les enquestes diuen que a Tarragona sereu tercera força.
—Som el vot útil per la demarcació, a favor del turisme, de la indústria, de les empreses, del benestar, de la salut, de la bona gestió, dels recursos, de garantir els fons europeus i fer valdre Tarragona al Parlament.

—L'antic votant convergent té ara tres opcions: Junts, PDeCAT i PNC. Què us diferencia?
—I Esquerra Republicana! Som un vot per treure representació, amb tot el respecte per les altres forces, però és molt difícil elles que en treguin.

Comenta el contingut : «Som realistes i caldrà governar amb tots els partits independentistes»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes