Diari Més

Educació

Les acadèmies privades perden entre el 30 i 50% d'alumnes des del març

Reclamen que no se’ls consideri activitat extraescolar i puguin fer classes presencials com els centres de formació públics

Imatge de l'acadèmia de reforç i idiomes Aula Vall de Tarragona, que actualment fa classes en línia.

Les acadèmies privades perden entre el 30 i 50% d'alumnes des del marçGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les acadèmies privades de Catalunya han perdut entre el 30 i el 50% dels alumnes des de l’inici de la pandèmia al mes de març de 2020, segons les dades de CATformació, la patronal que les engloba. A més, asseguren que prop del 30% d’aquests negocis dedicats a la formació no han pogut suportar la crisi econòmica provocada per la covid-19 i han hagut d’abaixar la persiana. Lamenten que la Generalitat de Catalunya les considera com activitat extraescolar, fet que ha comportat que hagin patit dos tancaments més a banda del primer confinament en els quals no se les ha permès fer classes presencials.

La portaveu de CATformació, Andrea González, explica que la pèrdua de clients ha estat a causa, en gran part, del fet de no poder fer aquestes classes presencials. «Amb l’activitat en línia hem perdut molts alumnes, sobretot de preescolar o d’aquells nens i nenes que pateixen TDA o dislèxia, per exemple», comenta González. A més, la representant de l’agrupació lamenta que des del Govern «encara no ens han sabut dir a quina conselleria pertanyem» i qualifica de greuge comparatiu el fet que les acadèmies i centres de formació públics sí que puguin fer classes presencials. «No som unes extraescolars, som centres d’ensenyament i preparem per a totes les titulacions tant locals com internacionals», defensa González.

A Tarragona, Marta i Eugènia Pérez regenten des de fa 10 anys una acadèmia de reforç escolar i idiomes a la Vall de l’Arrabassada, l’Aula Vall. Asseguren que amb el primer confinament el març passat van perdre gairebé tots els alumnes de reforç, mentre que l’alumnat de llengües el van poder mantenir. Relacionen les baixes a les classes de suport escolar amb diferents motius. «En primer lloc, durant el confinament total els nens ja feien les classes a l’escola telemàticament, de manera que hi havia una mica de saturació en aquest sentit i creiem que a la tarda ja no tenien ganes de tornar a connectar-se davant l’ordinador. I, en segon lloc, molts ja sabien que hi hauria un aprovat general». Expliquen que després de l’estiu, que ja són mesos dolents, se’ls va sumar només arrencar la segona prohibició de les classes presencials. En el primer tancament havien passat de tenir 160 alumnes a tan sols 70.

Amb el segon tancament van tornar a notar un degoteig de baixes, però com que els nens van seguir anant a l’escola van notar que hi havia més predisposició a fer les classes de repàs de forma telemàtica. Així, tot i que ara, amb les últimes restriccions, han hagut de tancar novament, estan al voltant dels 90 alumnes.

«Amb les classes en línia funcionem prou bé, estem contentes, però el que sí que demanem és que se’ns permeti obrir encara que sigui amb un petit percentatge d’aforament a les aules, ja que hi ha cert alumnat que necessita fer les classes presencials», defensen les germanes, que afegeixen que «per als nostres alumnes som essencials» i agraeixen els suport de les famílies, els professors i al seu llogater, que els va rebaixar el preu del local.

El mateix problema sofreixen les acadèmies privades d’idiomes. René Oller, portaveu del Gremi d’Escoles d’Idiomes de Catalunya (GEIC), exemplifica aquest greuge comparatiu amb els centres públics explicant que «l’Escola Oficial d’Idiomes fa la mateixa feina que nosaltres i pot obrir i els centres privats no podem». Oller quantifica en 300 escoles d’idiomes privades de les 1.200 que hi ha a Catalunya que han hagut de tancar. «Els centres han hagut de fer una inversió molt important en plataformes en línia i de seguretat i neteja per quan poden fer classes presencials, a més de les despeses fixes que ja tenen, però amb un 40% menys dels alumnes i sense cap mena de subvenció rebuda», lamenta Oller, que assegura que això ha provocat que moltes tanquin o s’endeutin a nivells «impensables».

El portaveu del GEIC lamenta també que les acadèmies han perdut totes les empreses als treballadors de les quals feien formació en horaris de matins, mentre que a les tardes feien classes amb nens i adolescents.

Olga Faust és la gerent de l’acadèmia Hallo Idiomes de Tarragona. Faust calcula que, des del mes de març, la caiguda d’alumnes al centre ha estat del 30%. Explica que a l’estiu, per poder complir amb els protocols per fer classes presencials, van fer una inversió que va arribar als 2.000 euros, entre mampares, purificadors d’aire i mascaretes, entre altres. «El curs 20/21 el vam replantejar de manera que els alumnes podien escollir entre fer classes presencials i classes telemàtiques, i vam apujar la quota, ja que teníem molts menys alumnes i més despeses», comenta Faust. Lamenta que amb tants canvis en les restriccions «costa mantenir la clientela, alguns ho entenen i d’altres, als qui no els convenç la metodologia en línia, marxen», finalitza la responsable de l’acadèmia, que afegeix que «estem lluitant per poder mantenir el personal i no enviar ningú a l’atur».

El Col·lectiu d’Escoles de Dansa de Catalunya també pateix aquesta problemàtica. De la mateixa manera que a les acadèmies de reforç escolar i d’idiomes, les de Dansa se les considera activitat extraescolar i aquest mes de gener han hagut de tancar per tercera vegada. La seva portaveu, Lorena Carabante, diu que una quarantena de les 450 escoles privades de dansa de Catalunya no han suportat la crisi econòmica i han hagut de tancar el negoci i lamenta que «moltes no saben si arribaran al pròxim mes de març». A més, Carabante dona per perdut aquest curs 2020/21, és a dir, «ja són dos anys perduts i hem de sobreviure fins setembre».

Un dels problemes afegits que tenen les escoles de dansa respecte a la resta de les acadèmies és que no és òptim fer les classes de manera telemàtica. «Ho fem en línia, però ens és molt complicat. En el nostre sector la presencialitat és imprescindible per la part més tècnica i física de la dansa, a més que els alumnes a casa no disposen dels materials ni les instal·lacions per aprendre de la millor manera possible», assenyala Carabante, que afegeix que moltes baixes que han patit les acadèmies són a causa d’això.

L’Elena Alcalá és la propietària d’una escola de dansa a Cambrils, l’Estudi Giselle. Explica que el tancament més greu va ser el segon, a l’octubre, quan havien dedicat tot l’estiu a preparar les instal·lacions i a redefinir els horaris i els grups perquè les classes fossin segures. Calcula que en total i des del principi hi ha hagut un 30% de baixes al seu centre. Assegura també que és molt complicat fer classes de dansa a distància. «Després ens van permetre obrir, però amb sis alumnes per classe, quan hi ha acadèmies que tenen aules de 30 i de fins a 300 m², on es poden mantenir les distàncies perfectament», sosté Alcalá. La responsable de l’escola de Cambrils assegura que per garantir la viabilitat econòmica del negoci van haver de mantenir les quotes, encara que les classes fossin en línia. «Hem hagut de defensar el que és nostre, i algunes famílies han acceptat i altres no», finalitza Alcalá, que desconeix si hi ha cap acadèmia que hagi hagut de tancar a la província, però sap que n’hi ha dues que estan a punt.

tracking