Mor Michel Seró, un dels propietaris del mític restaurant Leman

Michel Seró, copropietari del mític restaurant Leman, que durant dècades va ser un dels locals protagonistes de la Rambla Nova, junt amb el seu cosí Josep Martí, ha mort avui a Tarragona a l’edat de 77 anys. El funeral se celebrarà a les 16 hores d’avui dimarts al Santuari de Loreto. Seró, nascut a França i de cor tarragoní, també va ser propietari de la pastisseria Genève, dels Apartaments Astória i tenia participacions en un hotel de Beret.

Lluís Torrents va obrir un restaurant a la Rambla Nova de Tarragona, del qual, anys després, el 1965, se’n van fer càrrec els cosins Josep Martí i Michel Seró, convertint-lo en un dels locals més coneguts de la ciutat i punt de reunió de tertulians i jugadors de la plantilla del Nàstic, club del qual Seró era gran seguidor.

Els dos cosins van impulsar una nova manera de restauració i van incorporar el servei de pastisseria. El 2010, Martí i Seró van decidir traspassar el negoci als seus treballadors. El Leman va tancar les portes el 2014, un fet que va ser molt sentit per molts tarragonins que havien estat clients assidus.

L’advocat tarragoní Ton Huber era consogre de Michel Seró. Aquest dilluns ha manifestat a aquesta redacció que per l’estima que Seró tenia a la ciutat i a tot el que suposava el tarragonisme, l’Ajuntament podria plantejar-se «fer-li l’honor merescut d’anomenar-lo Fill Predilecte o Fill Adoptiu a títol pòstum». Huber ha definit Seró com a «persona entranyable i envejable, que aplegava una munió de virtuts humanes que sintetitzen els qualificatius que he esmentat».

L’advocat i familiar de Seró ha dit de qui va ser un dels promotors del Lemanque era «persona de bon caràcter, afable i de bona conversa, amic dels de veritat, desinteressat i lleial». «En l’àmbit familiar estimava, era afectuós, bondadós i generós, amb grans i petits, i sabia donar savis consells, aquells adquirits a la universitat de la vida quan aquesta ha estat molt viscuda, com era el seu cas», ha subratllat.

Huber s'ha referit a Seró com «un treballador incansable, empresari emprenedor i innovador en l’àmbit de la restauració i la pastisseria, on li aflorava la pura sang francesa», i ha recordat que sentia «devoció» pel Nàstic i «l’estima que tenia a tot el relacionat amb Tarragona, on ha deixat tants amics que l’enyorarem».