Martorell: «L'últim any abans de la declaració de Tarraco va ser frenètic»

El 30 de novembre, darrer dia d’aquest mes, es commemora el vintè aniversari de la declaració del conjunt romà de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco. El camí fins a arribar a l’assemblea celebrada a la ciutat australiana de Cairns, on va ser aprovada la candidatura de Tarragona, no va ser fàcil. Van ser necessàries moltes hores de feina i de contactes amb diferents administracions, i també es va haver de pagar alguna mena de peatge en forma de concert de música i de conjunt escultòric. Eren les quatre de la matinada quan la notícia de la declaració va arribar a Tarragona.

Maria Mercè Martorell, regidora del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona com a independent, i tinent d’alcalde de Patrimoni, va ser la responsable de treballar a fons la candidatura i de conduir-la a bon port, primer, i després aconseguir que el conjunt romà de Tarraco s’incorporés al Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, fet que tampoc va ser gens senzill aconseguir i va requerir moltes hores de converses. «L’escenari ha canviat des de llavors», va remarcar Martorell.

El 30 de novembre del 2020 la ciutat estava pendent del que es decidia en una llunyana ciutat de la gran barrera de corall. Martorell va ser la persona encarregada de trucar a l’alcalde Joan Miquel Nadal per informar de l’aprovació de la candidatura de Tarraco. Uns dies després, Martorell escrivia que «els tarragonins no podíem esperar una manera millor d’acabar el segle XX, ja que tota la mobilització ciutadana que la declaració ha comportat dins i fora de la nostra ciutat ens demostra que, més enllà de les diferències de tota mena, Tarragona encara té la capacitat d’il·lusionar-se pel reconeixement del seu passat, per la consolidació del seu present i, el que és més important, per la projecció a tots els nivells del seu futur».

Transcorreguts vint anys, i girant la mirada cap al passat, Martorell ha comentat a aquesta redacció que «a Cairns vaig viure el millor moment de la meva carrera política, després d’un darrer any que va ser frenètic, amb viatges a París –seu de la Unesco– i tornant el mateix dia». «Va ser memorable», va dir Martorell, qui també va valorar de manera molt positiva el fet que «sis anys després, el 2006, va aconseguir canviar els estatuts del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya per poder acollir el conjunt de Tarraco».

Martorell va comentar que l’equip de persones que a inicis d’aquest segle eren responsables del patrimoni de la ciutat «ho vam deixar tot ben encarrilat, no només pel que feia a monuments romans, ja que també vam salvar Ca la Garsa i vam impulsar Tarraco Viva, però va arribar la crisi econòmica i, ara, la pandèmia de la covid-19». Durant la seva gestió, també es va restaurar el Pont del Diable i Tarragona es va agermanar amb la ciutat italiana de Pompeia.

Martorell també considera que «la Generalitat hauria d’invertir més en el patrimoni de Tarragona». «En la meva època de regidora, l’Ajuntament va rebre més diners de l’Estat que de la Generalitat i sempre ha estat l’administració que més ha invertit en el nostre patrimoni», «Nosaltres vam fer el que vam poder», va apuntar, per recordar que intervencions destacades com «la recuperació del Circ la va iniciar l’alcalde Recasens».