Rodrigo Knafo, una mort sense justícia

Poc més de tres mesos havien passat des de la mort del dictador Francisco Franco quan una manifestació a Tarragona, amb fortes càrregues policials, va posar fi a la vida de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, un jove de 19 anys que participava en la construcció de la refineria de petroli a la Pobla de Mafumet. Era el 6 de març del 1976. Aquell mateix dia, la policia matava cinc treballadors que es van refugiar en una església a Vitòria, també duran una manifestació per a reclamar drets laborals. Juan Gabriel va morir en caure des de l’última planta de l’edifici del número 7 del carrer Unió, a on va accedir fugint de la policia i després d’estar uns minuts amagat en una botiga. Una placa recorda aquests fets, tot just en el lloc on van succeir els fets, mentre que a la Rambla Nova n’hi ha un altre que recull la portada de Diario Español de l’endemà, titulada Dia violento, i amb el subtítol Centenares de manifestantes se enfrentan a la fuerza pública en la Rambla. En lletra més petita fa referència a la mort d’un manifestat per una caiguda.

Ahir al matí, en el lloc on va tenir lloc els fets, va començar el rodatge d’un documental promocionat pel sindicat CGT, d’acord amb la família de Juan Gabriel. L’objectiu és reclamar la reobertura d’un cas que va tenir en contra el conjunt de factors polítics de l’època. Sense anar més lluny, els periodistes de Diario Español eren funcionaris de l’Estat. Els promotors d’aquesta iniciativa vinculada als crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista, treballen per aconseguir la reobertura del cas i que s’investigui la mort del jove treballador. L’oficialisme va dir en el seu moment que Juan Gabriel havia caigut a terra, mentre que els manifestants sempre van afirmar que va rebre el tret d’un policia. Durant el rodatge davant el número 7 d’Unió d’ahir fa saltar la sorpresa. Una dona que el 1976 tenia 14 anys i residia al carrer Sant Francesc va preguntar què passava. En assabentar-se, es va oferir com a testimoni. Maite Rodrigo, germana de Juan Gabriel, va expressar la seva satisfacció pel fet que «ens ha dit que va sentir un tret». La història amagada pot tenir nou recorregut. Maite va explicar que «tot es va tapar». El dia dels fets, «un noi va posar la seva moto on hi havia la sang del meu germà, va anar al jutjat amb la intenció de declarar i li van dir que callés si no volia seguir el mateix camí del meu germà».

Iru Moner secretari d’Acció Social de Catalunya de la CGT, va comentar que «fem una crida a tothom que va ser testimoni presencial o que sàpiga alguna cosa del cas per aportar al documental». El 6 de març del pròxim any farà 45 anys de la mort de Juan Gabriel. L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat dues mocions per demanar que s’investigui la mort de Juan Gabriel. La primera va ser el 2016 i l’última el passat mes de setembre. Va ser presentada per la CUP i aprovada per 25 vots a favor i 2 abstencions.