Diari Més
Patricia Terrado Ortuño

Doctora en Arqueologia Clàssica

Arqueologia

«En època romana ens hem d'imaginar la costa plena de barcos que pugen i baixen»

La investigadora ha publicat ‘Els ports antics de Tarraco. Embarcadors, ports i platges del litoral tarraconense en època romana (s.II a.C.–III d.C.)’

L'autora de l'estudi la setmana passada al passeig de les Palmeres de Tarragona.

«En època romana ens hem d'imaginar la costa plena de barcos que pugen i baixen»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—El seu treball ha guanyat el Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2018. Quin ha estat l’objecte del seu estudi?

—El meu treball ha consistit a fer un catàleg de tots els ports o possibles ports, embarcadors o zones susceptibles que hi parés un vaixell al litoral de Tarragona en època romana. He estudiat les comarques actuals des del Baix Penedès fins al Montsià, passant pel Tarragonès, el Baix Camp i el Baix Ebre.

—Quants enclavaments ha detectat?

—El meu catàleg hi ha 71 entrades, que inclouen des d’una àmfora puntual trobada per un pescador fins a autèntics ports com pot ser el de Tàrraco, que era el principal. També he documentat ceps d’àncora de plom, que se n’han trobat moltíssimes, morters, peces de ceràmica…

—Com ens hem d’imaginar l’estructura portuària de l’època?

—El port central era el de Tàrraco, perquè era la capital de província, però aquest catàleg mostra el flux comercial que hi havia per la costa. Ens hem d’imaginar una costa plena de vaixells que pugen i baixen.

—A banda del de Tàrraco, hi havia algun port que fos també important?

—Una de les zones que m’ha sorprès molt és la de Creixell i Torredembarra. No hem trobat cap estructura de port, cap moll, espigó o zona de descàrrega, però hi ha tant de material que això ens indica que hi passaven molts vaixells, que hi hauria un port important. El problema és que la línia de la costa ha evolucionat, hi ha hagut molta erosió i molts dipòsits.

—Com era el tipus de navegació que es feia?

—En tots aquests ports menors es feia cabotatge, navegant al costat de la línia de la costa, que és una forma de moure’s més lenta però més segura, perquè si per exemple ve una tempesta, et pots aturar. La gran navegació d’altura, a ultramar, sortia de Tàrraco.

—De Tàrraco cap al sud també hi havia punts importants per a la navegació?

—Sí, a l’Ametlla de Mar, per exemple, hi havia molta navegació, amb presència de fins a dotze elements. També a l’Ampolla… I després tenim el port de Dertosa, que és la Tortosa romana, i que és un port fluvial amb vaixells que anirien cap a l’interior.

—La navegació era una activitat important en aquella època?

—Sí, viatjar en vaixell era tres vegades més ràpid que desplaçar-se per via terrestre, i molt més segur, perquè deixant de banda la Via Augusta, en qualsevol altre camí es corria el perill de ser atacat per falta de vigilància. A més, per mar es podia transportar més quantitat de material que amb un carro. Així que, a més de ser més ràpid i segur, també era més barat.

tracking