Diari Més
Jaume Folch López

Doctor en Ciències biològiques i professor a la URV

Ciències biològiques

«La societat ha de prendre consciència, ens hem de repartir la responsabilitat»

El biolèg Jaume Folch és el director del projecte de regeneració d’espècies marines del Port de Tarragona

Jaume Folch dimecres passat al Moll de Llevant de Tarragona.

«La societat ha de prendre consciència, ens hem de repartir la responsabilitat»Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—La setmana passada van presentar un programa per instal·lar un conjunt de biòtops al litoral de Tarragona amb l’objectiu de restaurar la vida marina. Vostè es va referir al projecte com un experiment. Per què el descriuen així?

—Perquè nosaltres el que valorarem són uns resultats. No tenim constància de quins seran, ni de com evolucionaran, pot ser que tinguem èxit amb part de l’experiment, que funcioni bé i aconseguim el que volem, una regeneració d’ecosistemes marins, o que alguns materials no donin resultats. Es tracta de posar els mitjans perquè després de l’experiment, de fer les proves i les anàlisis, se’n puguin extreure conclusions. En aquest punt hi ha una qüestió important, i és que les conclusions no les mirem des del punt de vista naturalista o estètic, sinó que comptem, mesurem. I és des d’aquest punt de vista que tot plegat adquireix el qualificatiu de Ciència, convertint el que tu creus en números o equacions.

—Què és el que comptaran?

—El primer que hem de comptar és el que s’anomena biofilm, la primera capa de microalgues que es deposita en la superfície i que són un punt d’ancoratge per a tota la successió d’organismes que venen després. És molt semblant a la successió secundària, el que li passa a una muntanya quan es crema un bosc: després d’uns mesos es comença a veure una capa verda, més endavant, rebrots, i el procés acaba amb un bosc. Aquí estem mirant les primeres fases del que passa quan poses qualsevol cosa a l’aigua. En la majoria dels casos hi ha una vegetació banal, de males herbes, però si ho fas bé, hi ha alzines. Volem veure si les microalgues s’assemblen més a les alzines o a les males herbes.

—Aquest projecte neix vinculat al concepte de Living Lab. En què consisteix?

—Jo soc professor i faig classes. Quan ensenyes, tens dues possibilitats: ser qui dona la lliçó, qui imparteix la veritat, i que els alumnes et segueixin, ho copiïn i a l’examen diguin el que tu has explicat, o bé partir del fet que la informació està als llibres, a la xarxa o al núvol, i que l’alumne faci un esforç per aprendre i el professor sigui la persona que l’ajuda. El Living Lab vol dir que la societat ha de prendre la seva part de consciència, ha de fer alguna cosa, perquè això no funciona si la societat no ho valora. No pots posar biòtops a la platja del Miracle si no interessen a ningú, si qualsevol que hi va fa una malesa. Tampoc cal instal·lar biòtops de delimitació de les platges amb forma de boies ecològiques si s’hi posen molts animals però després hi van pescadors i ho destrossen, i a la societat li és igual. Així i tot, suposem que cada vegada estarà menys de moda arribar a un espai natural i fer maleses. En definitiva, les idees no només han de partir de la universitat o de les empreses, sinó de la gent, que ha de decidir com vol fer les coses. Ens hem de repartir la responsabilitat. Això és el Living Lab.

—Els biòtops que s’instal·laran al litoral de Tarragona estaran a l’abast de les persones?

—Els de la platja del Miracle sí. Justament perquè en puguin gaudir, els vegin i se’ls facin seus. Estan fets amb aquesta intenció. En canvi al Dic de Llevant hi ha unes restriccions de navegació perquè és una zona d’entrada i sortida de vaixells, no hi ha accés per al públic en general.

—Abans de posar en marxa aquest programa vostès han fet un estudi del litoral tarragoní. Com el tenim?

—Hem passat una dècada fent inventari de tot el litoral, mapejant les posicions de les comunitats marines, sobretot de les praderies. A Tarragona no tenim Posidonia oceànica, només Cymodocea nodosa, però la tenim ubicada i hem caracteritzat les comunitats. Per tant, tenim una imatge de partida, i des d’aquest punt podrem veure i comparar si es produeixen alteracions significatives. Pot ser que es degradin o que millorin, però tenim una bona base de dades que ens permetrà veure si van en un sentit o en l’altre.

tracking